Sabies que a la costa de l'Alfàs del Pi hi ha dunes que s'enfilen per penya-segats com si desafiessin la gravetat? A pocs minuts de l'enrenou de Benidorm i de la postal d'Altea, s'obre una ruta curta i accessible que uneix un passeig de cinema amb un far del segle XIX, mines d'ocre oblidades i cales d'aigua neta on s'imposa l'snorkel. Tot passa al Parc Natural de la Serra Gelada, l'únic espai maritimoterrestre protegit de la Comunitat Valenciana. I el millor: tot i estar en un dels corredors turístics més transitats de la Mediterrània, aquí encara es respira calma. Aquesta guia explica com es pot esprémer en un dia el tram més sorprenent de la Costa Blanca sense perdre's l'essencial.
- On és i per què importa
- Un passeig de pel·lícula i una vil·la romana sota la sorra
- Camí al far: la ruta fàcil amb miradors sobre el mar
- Ruta groga: l'opció exigent per la carena
- Mines, torre defensiva i un far convertit en museu
- Sota la superfície: cales amagades, illes i praderies marines
- Consells pràctics i normes bàsiques per a una visita rodona
On és i per què importa
El nucli de l'Albir, a la façana marítima de l'Alfàs del Pi (Marina Baixa, Alacant), concentra en pocs quilòmetres una diversitat difícil d'imaginar: una platja amb bandera blava des que hi ha el distintiu, un passeig amb estrelles del cinema espanyol i l'inici de la porta més còmoda al Parc Natural de la Serra Gelada. Aquesta alineació de penya-segats separa les badies de Benidorm i Altea amb parets que superen els 300 metres en alguns trams i protegeix un valuós fons marí. El parc inclou tota la serra i tres conjunts d'illots: l'illot de la Mitjana, l'illot de Benidorm i els illots de l'Olla i la Galera. La major part dels seus encants són a l'aigua, on les activitats es regulen per conservar l'entorn.
Un passeig de pel·lícula i una vil·la romana sota la sorra
El passeig marítim de l'Albir sorprèn pel passeig de les Estrelles, que homenatja cada any figures del Festival de Cinema de l'Alfàs del Pi, actiu des del 1989 i amb noms com Luis García Berlanga, Pedro Almodóvar, Verónica Forqué o Carmen Maura gravats en pedra i bronze. A pocs metres, la platja de còdols sota la punta Bombarda convida al bany i als esports nàutics. Les obres realitzades al costat de la riba van treure a la llum una necròpolis, un mausoleu i una luxosa casa romana; el conjunt es visita com el primer museu a l'aire lliure de la Comunitat Valenciana, una raresa arqueològica amb el Mediterrani de fons.
Camí al far: la ruta fàcil amb miradors sobre el mar
Des del final del passeig arrenca l'accés al parc, que és la ruta més cèlebre: el camí al far, també anomenada ruta vermella. Són uns 5 quilòmetres d'anada i tornada per pista asfaltada, amb dificultat escassa i miradors encadenats sobre la badia d'Altea. El traçat segueix l'antic camí de servei del far i va guanyant alçada amb corbes que obren panoràmiques a cada pas. Es voregen penya-segats llaurats per l'erosió on treuen el cap coves i arcs naturals, com la Boca de la Balena, una cavitat amb un perfil que recorda la mandíbula oberta d'un cetaci.
Geologia a la vista
La serra Gelada està formada en gran part per materials calcaris i margosos del juràssic terminal i el cretaci inferior, antics sediments marins avui exposats a paret. Passejar pel camí és, en realitat, caminar amb un llibre de geologia obert: capes plegades, buits a la roca i plataformes que delaten que tot aquest relleu va emergir d'un fons marí ja desaparegut. En els tallats, a més, s'observa un important "veïnatge" d'aus marines, el segon enclavament més rellevant d'aquest grup a la Comunitat Valenciana.
Dunes que s'enfilen pels penya-segats
Entre els punts més singulars del parc destaquen les dunes fòssils enfiladisses que s'enganxaven al peu dels penya-segats i pugen per pendents impossibles. El seu origen es remunta a la darrera glaciació: el mar va retrocedir, va deixar al descobert grans bancs de sorra i el vent els va empènyer contra la serra fins a obligar-los a remuntar el talús. Amb el desglaç i el nivell del mar ja restablert, aquestes dunes van quedar "penjades" a la roca, com un fòssil en plena costa.
Ruta groga: l'opció exigent per la carena
Qui busqui més desnivell té la ruta groga, que recorre la carena de la serra Gelada d'extrem a extrem per corriol de terra. És un itinerari amb passos a prop de la vora i risc real de caiguda, per això s'hauria d'afrontar amb calçat de muntanya, aigua abundant i bona planificació. A canvi, s'obtenen vistes simultànies de les dues badies i de la vora superior de les dunes penjades. Com que és una travessia, convé preveure el retorn en transport públic des de l'altre extrem.
Mines, torre defensiva i un far convertit en museu
Al tram final del camí al far apareix l'empremta minera. La petita explotació d'ocre Verge del Carme va deixar habitatges, restes de l'antiga infraestructura de transport i pilars al barranc per on baixaven les vagonetes fins a la riba per carregar el mineral en barcasses. A prop, un antic planter s'ha reconvertit en una zona recreativa amb una via ferrada breu d'iniciació. La rematada del recorregut el posa la torre Bombarda, peça del sistema defensiu aixecat al segle XVI sota Felip II davant els corsaris barbarescos, i el far de 1863, elevat a 112 metres sobre el nivell del mar. Avui el far funciona com a centre d'interpretació, amb continguts sobre la cultura marinera i el mateix parc.
Sota la superfície: cales amagades, illes i praderies marines
Veure la serra Gelada només des de terra és quedar-se amb una part mínima del paisatge. Al mar, les cales multipliquen l'atractiu: la de l'Amerador, visible des del far, no té accés a peu; la del Metge es gaudeix millor amb caiac; i la cala de la Mina, a la qual s'arriba per una senda pedregosa des d'un trencall del camí, ofereix fons rocosos ideals per a l'snorkel, encara que l'accés per mar evita una baixada incòmoda. Cinc ports de l'entorn permeten contractar sortides, entre les quals hi ha el de Benidorm, des del qual es visita l'illa de Benidorm, l'únic dels quatre illots amb accés permès. Als illots de l'Olla i la Galera només es pot recórrer un petit tram de la riba d'un d'ells, i a l'illa Mitjana no es permet el desembarcament.
Busseig i vida marina
Sota la làmina d'aigua s'estén un mosaic de praderies de posidònia i cimodocea que aixopluga gran diversitat d'espècies, inclosa l'amenaçada nacra. L'illa Mitjana ofereix immersions amb fins a 30 metres de profunditat a la cara est i uns 15 a l'oest. A més, a l'entorn es desenvolupen activitats d'observació de cetacis, amb més d'un centenar de dofins mulars com a població resident estable. La claredat de l'aigua a les cales del parc és un reclam constant per a l'snorkel i la navegació de baix impacte, sempre dins dels usos regulats.
Consells pràctics i normes bàsiques per a una visita rodona
La combinació de penya-segats, rutes senzilles i fons ben conservats convida a passar el dia entre caminades suaus i capbussades. Perquè l'experiència sigui segura i respectuosa amb l'entorn, cal tenir presents algunes pautes i recomanacions abans de sortir. Són gestos senzills que marquen la diferència en un espai natural tan sensible com la Serra Gelada.
- Cal planificar l'hora de sortida per evitar la calor central del dia i portar prou aigua durant tota la ruta.
- Convé portar calçat adequat fins i tot per la ruta asfaltada i extremar la precaució en acostar-se a als miradors dels penya-segats.
- Cal respectar les indicacions del parc: activitats nàutiques i fondejos estan regulats per protegir fons i praderies.
- S'ha d'evitar trepitjar la posidònia en entrades i sortides de l'aigua i no retirar res de l'entorn, ni sorra ni roques.
- Si s'opta per la ruta groga, convé preveure el retorn i consultar el comunicat meteorològic. A la carena, el vent es nota més.
Article vist a (viajes.nationalgeographic.com.es) La ruta de Alicante que bordea acantilados y dunas entre un faro-museo, calas cristalinas y antiguas minas
