Quan es compra un habitatge en comú, però es produeix una separació o divorci, hi ha una sèrie de passos que cal complir per saber què es fa amb aquest immoble. A Catalunya, una separació produeix conseqüències a l'habitatge. Qui paga despeses? Qui se'l queda?
Dues coses diferents: de qui és la casa i qui hi viu
Per a Abel Marín, soci fundador de Marín & Mateo Abogados, a Catalunya aquestes són coses diferents i es resolen per camins diferents. La separació de béns és el règim econòmic matrimonial supletori, ara bé, "no vol dir que la ruptura no modifica per si sola la titularitat: si l'habitatge és d'un, continua sent d'un; però si es va comprar entre tots dos, continua sent dels dos en la proporció que figuri a l'escriptura. No hi ha una massa comuna que es dissolgui", respon.
Però l'ús és una cosa diferent. Regulat pels articles 233-20 i següents del Codi Civil de Catalunya, hi ha d'haver un acord de les parts. Si no n'hi ha, decideix el jutge, i s'atorga, preferentment al progenitor que tingui la guarda, mentre duri. "Si la guarda és compartida, o no hi ha fills, o ja són grans, s'atribueix al cònjuge més necessitat i sempre amb caràcter temporal", respon l'advocat.
Cal destacar dos detalls que sorprenen molta gent: l'ús es pondera com a pagament en espècie a efectes d'aliments i pensió compensatòria: qui es queda a una casa que és de l'altre cobra alguna cosa.
Com es reparteixen les despeses de l'habitatge?
Es divideixen per la seva naturalesa. Les ordinàries -comunitat, subministraments, conservació- i els tributs i taxes de meritació anual, l'IBI inclòs, són a càrrec de qui utilitza l'habitatge. Segons l'advocat, és una regla pròpia del dret català, diferent del criteri del dret comú, i admet pacte en contra al conveni.
Alhora, les derrames extraordinàries i l'assegurança segueixen la propietat. I la hipoteca es paga segons el títol del préstec, amb independència de qui hi visqui.
A Grocasa declaren que el cònjuge que es quedi amb l'ús de l'habitatge haurà d'assumir les despeses ordinàries, com ara subministraments, comunitat i l'IBI. No obstant això, si hi ha deutes hipotecaris, tots dos poden continuar sent responsables.
En alguns casos, el cònjuge que no es quedi amb l'habitatge pot tenir dret a una compensació econòmica per la part que li correspon.
Mentre que també cal tenir en compte que l'atribució de l'ús de l'habitatge no és necessàriament permanent; pot ser temporal i revisable segons les circumstàncies.
“Es liquida una copropietat, no es reparteix”
A Grocasa destaquen que si es vol vendre la vivenda i els dos cònjuges hi estan d'acord, poden optar per vendre la propietat i dividir els beneficis obtinguts.
I també parlen de l'extinció de condomini, ja que hi ha casos en què un dels cònjuges desitja quedar-se amb l'habitatge, aleshores pot adquirir la part de l'altre mitjançant un procés legal anomenat extinció de condomini.
L'advocat Abel Marín remarca que quan hi ha una separació, un habitatge no es reparteix. Es liquida una copropietat, que és diferent. "Si l'habitatge és a nom de tots dos, hi ha una comunitat ordinària. I ningú està obligat a romandre-hi. Les sortides són tres: un compra la part de l'altre, es ven a un tercer i es reparteix el preu, o s'acaba en venda forçosa. Aquesta tercera via és sempre la pitjor per a tots dos".
El dret català introdueix alguns correctius a la separació de bens pura. Si un bé és a nom d'un, però el va finançar l'altre, hi pot haver regles d'atribució o ajustaments: no opera automàticament, però en pot alterar el resultat.
L'advocat remarca que a més hi ha la compensació econòmica per raó de la feina de l'article 232-5: qui ha treballat per a la casa substancialment més que l'altre, o ha treballat per l'altre sense prou retribució, pot reclamar fins a una quarta part de la diferència entre els increments patrimonials de tots dos. "S'ha de demanar al primer procediment de separació, nul·litat o divorci. Després, per regla general, ja no".
Què passa quan l'habitatge està hipotecat?
Marín ressalta un dels problemes força comuns a Catalunya, doncs la gran part d'habitatges estan hipotecats. El banc no signa el conveni regulador ni queda vinculat per ell. Aleshores, "que un jutge aprovi que un es queda la casa i assumeix el deute no allibera l'altre davant de l'entitat. Per això cal que el banc accepti modificar el préstec, i només ho accepta si qui es queda pot suportar en solitari el que al seu dia es va concedir a dues persones", puntualitza l'advocat.
I aquí ve un dels problemes amb l'habitatge quan una parella se separa. Moltes separacions es resolen bé en allò jurídic i queden bloquejades en allò bancari.
L'advocat també remarca que, en aquest context, hi ha un altre problema que es passa per alt: un percentatge alt d'aquestes hipoteques es van concedir amb avalistes, normalment els pares d'un dels dos. I l'extinció del condomini no allibera l'avalador. El divorci tampoc.
"Es pot acabar amb uns pares que continuen responent pel pis d'un matrimoni que ja no existeix, i responent pel deute d'algú que ja no és de la seva família. I si l'avalador mor, la fiança no s'extingeix: llevat de pacte diferent, la posició d'avalista passa als seus hereus, que respondran amb tot el seu patrimoni si accepten l'herència pura i simplement, o només fins on arribi allò heretat si l'accepten a benefici d'inventari”, remarca Abel Marín.
En tot cas, el problema es pot complicar i allargar, segons la situació econòmica de cadascun dels membres de la parella, la seva capacitat econòmica i situació laboral, professional, i en conseqüència salarial. I si hi ha fills menors, ja que al dret de família es protegeix prioritàriament el bé del menor. "No és matemàtica l'atribució de l'ús al pare o a la mare que ostenti la custòdia, però sí molt rellevant, almenys temporalment. No hi ha dos casos iguals".
El més destacat
