Entre arbres, esbarzers i escalinates de pedra devorades per la molsa s'hi amaga un dels escenaris més fascinants i misteriosos de la història de Barcelona. En plena serra de Collserola, a pocs minuts del Tibidabo, les ruïnes de l'antic Gran Casino de la Rabassada han sortit a la venda a idealista per 1,7 milions d'euros. Avui el lloc sembla un palau fantasma abandonat enmig del bosc, però fa més d'un segle va ser l'epicentre del luxe, el joc i les nits interminables de la burgesia barcelonina. Automòbils elegants pujaven per la sinuosa carretera de l'Arrabassada carregats d'aristòcrates, industrials i aventurers de l'atzar disposats a apostar fortunes sota llums de vidre en un complex que aspirava a competir amb Montecarlo i que, durant uns quants anys, va convertir la muntanya al lloc més extravagant d'oci de la ciutat.
La finca, que avui busca comprador, supera els 106.000 m2 de terreny i està situada dins del parc natural de Collserola. El recinte està protegit i catalogat, cosa que en limita els usos: no s'hi poden construir habitatges ni aixecar noves edificacions, encara que sí que és possible rehabilitar estructures existents per a activitats culturals, artístiques o professionals.
La història del lloc va començar a finals del segle XIX, quan el 1899 es va inaugurar el Gran Hotel de la Rabassada. Situat al bell mig de la muntanya, l'establiment pretenia atraure l'elit barcelonina que buscava lleure i descans lluny de l'enrenou de la ciutat.
El projecte va fer un salt espectacular el 1911 amb la construcció del Gran Casino de la Rabassada, obra de l'arquitecte Andreu Audet i Puig. L'ampliació va transformar l'hotel en un complex d'oci monumental amb salons de joc, restaurant, jardins, terrasses panoràmiques i un parc d'atraccions que incloïa muntanya russa, casa dels miralls i altres atraccions inspirades en els grans parcs europeus.
Les cròniques de l'època descriuen nits plenes de música, sopars elegants i taules de ruleta on es guanyaven i es perdien grans sumes de diners. La carretera de la Rabassada es va convertir en una desfilada de cotxes que pujaven des del centre de Barcelona amb clients disposats a provar sort.
Pel casino van passar membres de l'alta societat barcelonina, empresaris, aristòcrates i personatges de la vida nocturna de la ciutat. A l'imaginari popular fins i tot s'ha vinculat el lloc amb algunes de les figures més fosques de la Barcelona de principis del segle XX, com Enriqueta Martí, coneguda com la Vampira del Raval, que segons algunes històries freqüentava ambients de luxe i lleure de l'època a la recerca de clients adinerats.
El casino també va arrossegar ben aviat una fama tan fascinant com inquietant. Una de les llegendes més repetides parla d'una “habitació del suïcidi”, una estança apartada on suposadament es podien retirar els jugadors que havien perdut tots els diners. Encara que mai no s'ha demostrat que existís realment, la història va alimentar durant dècades la imatge tràgica i decadent del lloc.
Però aquell somni de luxe va tenir una vida sorprenentment curta. El 1912 les autoritats van prohibir el joc i el negoci va quedar greument tocat. El complex va intentar sobreviure durant alguns anys com a hotel, restaurant i parc d'atraccions, però el cop definitiu va arribar el 1929 amb una nova prohibició del joc.
Durant la Guerra Civil, l'edifici va ser utilitzat com a refugi antiaeri i més tard com a caserna militar. Poc després, el 1940, gran part de les instal·lacions van ser demolides i la resta va quedar abandonada a mercè del temps i de la vegetació.
Des de llavors, l'antic casino ha esdevingut un dels llocs més enigmàtics de Barcelona. Entre les males herbes encara apareixen escalinates monumentals, escultures oblidades, restes del parc d'atraccions i miradors des dels quals es dominava tota la ciutat.
Ara, dècades després del seu abandonament, aquest enclavament torna a l'actualitat amb la sortida al mercat. Més que una simple finca, el que es ven és un fragment de la història més extravagant de Barcelona: l'escenari on, durant uns quants anys, la muntanya del Tibidabo es va transformar en el Montecarlo barceloní i on les ruletes, festes i llegendes van deixar una empremta que encara sembla ressonar entre les ruïnes i els arbres de Collserola.
