Andorra és un lloc que atrau pels paratges, les pistes d'esquí i els beneficis fiscals que tenen els seus residents. Per això, i per més, durant els darrers anys s'ha anat popularitzant i moltes persones es plantegen mudar-se a aquest petit país ubicat entre Espanya i França.
Així mateix, aquest Principat situat als Pirineus ha experimentat canvis significatius en el preu dels seus habitatges en venda: analitzem l'evolució des del 2019 fins al 2024 per comprendre millor les tendències i els factors que han influït en el mercat andorrà.
El preu mitjà de l'habitatge en venda a Andorra
El mercat residencial andorrà sembla que no para de créixer. Segons dades d'idealista, el gener del 2024 el preu mitjà de l'habitatge en venda a Andorra se situava en 4.582 euros/m2, un 14,4 % més car que el mateix mes del 2023 (4.005 euros), marcant màxims històrics.
El preu de les cases en aquest país gairebé ha augmentat un 50 % des del 2019, amb l'esclat de la pandèmia del coronavirus. Concretament, el gener del 2019 el preu mitjà de l'habitatge a Andorra era de 3.112 euros/m2. És a dir, fins al gener del 2024 s'ha produït una pujada del 47,2 %.
Evolució del preu de l'habitatge en venda a Andorra
Aquest increment en el preu de l'habitatge a Andorra és general i afecta totes les zones del país, tot i que algunes que experimenten pujades més notables que d'altres. Les Escaldes encapçala la llista de zones que més han pujat l'últim any, dels 4.737 euros/m2 el gener del 2023 als 5.689 euros el mateix mes del 2024, fet que suposa una pujada interanual de 20,1 % i de un 52,6 % des del gener del 2019 (3.728 euros).
El segueix La Massana, amb un preu mitjà de 4.221 euros/m2 el gener del 2024 i una pujada interanual del 13,7%, ja que el mateix mes de l'any anterior se situava en 3.714 euros/m2.
D'altra banda, Encamp és la zona on més ha pujat el preu dels habitatges en venda des del gener del 2019, reflectint un augment del 53,3 % des d'aquest any i dels 2.668 euros/m2 als 4.090 euros/m2 el mateix mes de 2024.
Les zones que menys pujades han patit a nivell interanual (cap ha experimentat reculades en el preu) són Andorra la Vella (5 %), on el preu dels habitatges se situa en un 5.032 euros/m2 ia Encamp (9,5 %).
Les zones més cares i barates d'Andorra per viure
Segons dades d'idealista, la zona amb els immobles en venda més cars al país pirinenc és Les Escaldes (5.689 euros/m2). El segueixen Andorra la Vella (5.032 euros/m2) i, a certa distància, La Massana (4.221 euros/m2).
Pel que fa a les zones més barates, Sant Julia de Lòria és la que té els habitatges més econòmics, amb un preu mitjà de 3.694 euros/m2 a data de gener de 2024. El segueixen Encamp (4.090 euros/m2) i Canillo ( 4.100 euros/m2).
Viure a Andorra, una opció cada cop més popular
Pel que fa a l'oferta de cases en venda a Andorra, aquesta ha experimentat un creixement del 6,5 % interanual, però s'ha vist reduïda un 7,1 % des del gener del 2019, potser motivada per la pandèmia, on molts es van plantejar mudar-se al país.
A més, l'interès per comprar una casa a Andorra continua creixent exponencialment, ja que a nivell interanual ha experimentat un increment del 3,5 % i des del 2019 un 159,0%.
Quants diners es necessiten per viure a Andorra?
El cost de vida a Andorra ha augmentat de manera significativa en els darrers quatre anys. La inflació i l'augment del preu del lloguer han estat els factors principals que han contribuït a aquest increment. Com a resultat, el cost de vida mínim es pot situar entre els 1.400 i els 1.500 euros mensuals, o uns 18.000-20.000 euros anuals.
Comprar o llogar casa a Andorra
A idealista pots trobar una varietat d'habitatges en venda a Andorra, des de xalets fins a pisos a peu de pista. També hi ha disponible una àmplia oferta d'immobles de lloguer.
Viure a Xiva: millors zones, cost de vida i avantatges
Situat a la Comunitat Valenciana, Xiva és un municipi que combina la tranquil·litat de la vida rural amb la proximitat a la ciutat de València. El seu entorn natural, marcat per la Serra de Xiva i àmplies zones de cultiu, ofereix un respir per als que busquen allunyar-se del ritme accelerat de la ciutat.
La dada que deixa en mal lloc el límit del lloguer a Barcelona i de què no parla l'administració
L'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Govern central fa mesos que defensen a capa i espasa el control dels lloguers a les zones residencials tensionades, la mesura estrella de la Llei d'habitatge.
Certificat energètic de l'habitatge: del desconeixement ciutadà a l'obligatorietat legal
Fa un mes va entrar en vigor una nova normativa que obliga a disposar del Certificat d'Eficiència Energètica (CEE) abans de fer una taxació hipotecària i el 2050 el parc residencial ha d'assolir la neutralitat climàtica, cosa que significa que s'haurà de transformar en edificis de zero emissions, com dicta la Directiva d'Eficiència Energètica dels Edificis. A més d'accelerar l'adaptació normativa, UCI considera que cal reduir la bretxa d'informació per coincienciar els ciutadans. "Sen
Illa afirma que estudia "a fons" la possibilitat de prohibir la compra d'habitatge especulatiu
El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, ha afirmat aquest dimecres que el Govern estudia "a fons" la possibilitat de prohibir les compres d'habitatge amb fins especulatius a Catalunya, però ha avisat que no és senzill des del punt de vista jurídic.
La proposta catalana de prohibir la compra especulativa d'habitatge no té base jurídica, segons una advocada
La darrera mesura en habitatge que analitza la Generalitat de Catalunya ja desperta dubtes entre els experts del món jurídic.
Catalunya preveu que la regulació del lloguer de temporada s'aprovi abans del 2026
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i portaveu de la Generalitat, Sílvia Paneque, ha augurat que el projecte de llei de mesures urgents en habitatge i urbanisme que preveu la regulació dels lloguers de temporada i d'habitacions estarà en vigor abans del 2026, malgrat que el PP i Junts hagin portat la mesura davant del Consell.
Apartur critica la fi dels pisos turístics a Barcelona: "No millorarà l'habitatge"
L'Associació d'Apartaments Turístics de Barcelona (Apertur) ha denunciat a Europa la fi dels pisos turístics a la capital catalana en tres anys. Una mesura que va anunciar l'alcalde de la ciutat, Jaume Collboni, el mes de juliol passat i que suposarà més perjudicis que beneficis.