La Barcelona del passat surt a la superfície. Durant les obres de reurbanització al carrer Fusteria de Barcelona, entre els carrers Ample i la Mercè, s'han descobert cinc cases d'origen medieval i restes de les Voltes dels Encants. Aquestes troballes proporcionen una visió detallada de l'evolució urbanística de la zona des del segle XIV fins a la seva demolició el 1909 per a la construcció de la via Laietana i l'edifici de Correus.
Les excavacions han revelat les plantes baixes i alguns soterranis d'aquests habitatges, així com un tram del paviment de les Voltes dels Encants, que al seu moment s'obrien a la plaça de Sant Sebastià i als carrers històrics de la Fusteria i Ample. Entre els descobriments més destacats hi ha un paviment ceràmic del segle XIV, diverses estructures medievals i postmedievals, com pous, dipòsits i xarxes de sanejament.
A més, s'han recuperat materials arqueològics, incloent-hi ceràmiques de diferents èpoques, elements arquitectònics i decoratius, metalls, restes de fauna i vidre. Una peça singular és una imatge de sant Antoni de Pàdua, probablement del segle XVIII, trobada al paviment d'un dels habitatges.
Les investigacions documentals suggereixen que una d'aquestes cases va poder albergar una de les primeres col·leccions museístiques documentades a la península. Les dimensions de les estructures oscil·len entre 17 i 40 metres quadrats, i s'han identificat trams dels antics traçats dels carrers Fusteria i Ample.
Aquests descobriments es relacionen amb troballes anteriors, com les restes de la Font de l'Àngel, de cronologia similar, trobades a la plaça de Correus. Aquesta font pública medieval proveïa aigua al port i donava la benvinguda als viatgers que arribaven per mar. La intervenció arqueològica actual aporta informació nova sobre l'ocupació d'aquest espai de la ciutat en èpoques medievals.
L'excavació, que comprèn una superfície de 239 m2, la dirigeix l'arqueòleg Toni Fernández Espinosa, sota la supervisió del Servei d'Arqueologia de Barcelona (ICUB) i del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat. L'equip està format per un director arqueòleg, una arqueòloga tècnica i cinc auxiliars d'arqueologia de l'empresa Actium Patrimoni Cultural, SL.
Aquesta troballa se suma a altres descobriments recents a Europa, on projectes de construcció han destapat importants vestigis històrics. Per exemple, a Màlaga, un sondatge arqueològic previ a la instal·lació d'una grua a la catedral va revelar materials del calcolític datats entre 4.500 i 5.000 anys que van reescriure la història de la ciutat.
Així mateix, a la República Txeca, durant la construcció d'una carretera a Nupaky, es van descobrir restes arqueològiques de fa 7.000 anys, incloent-hi estructures de diferents èpoques com el neolític i l'edat del ferro.
Aquestes troballes destaquen la importància de les intervencions arqueològiques en projectes urbanístics, ja que permeten recuperar i preservar el patrimoni històric i cultural de les ciutats.
Viure a Palma: millors zones, cost de vida i avantatges
Residir a Palma és molt més que residir a una ciutat mediterrània. La capital balear ofereix un entorn dinàmic, cosmopolita i ple d´història, on la qualitat de vida es converteix en una experiència diària. Per això, atrau els qui busquen tranquil·litat al costat del mar però també qui busca una vida urbana amb totes les comoditats.
Per què Barcelona es diu així? Origen i significat del seu nom
Barcelona és una ciutat que desperta l'interès de molts per la seva arquitectura, cultura i gastronomia, però més enllà dels seus atractius turístics, el seu nom amaga una història fascinant que pocs coneixen. Per què Barcelona es diu així? L'origen i el significat d'aquest nom han estat objecte de llegendes, estudis històrics i diverses teories al llarg dels segles.
Viure a Xiva: millors zones, cost de vida i avantatges
Situat a la Comunitat Valenciana, Xiva és un municipi que combina la tranquil·litat de la vida rural amb la proximitat a la ciutat de València. El seu entorn natural, marcat per la Serra de Xiva i àmplies zones de cultiu, ofereix un respir per als que busquen allunyar-se del ritme accelerat de la ciutat.
La dada que deixa en mal lloc el límit del lloguer a Barcelona i de què no parla l'administració
L'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Govern central fa mesos que defensen a capa i espasa el control dels lloguers a les zones residencials tensionades, la mesura estrella de la Llei d'habitatge.
Certificat energètic de l'habitatge: del desconeixement ciutadà a l'obligatorietat legal
Fa un mes va entrar en vigor una nova normativa que obliga a disposar del Certificat d'Eficiència Energètica (CEE) abans de fer una taxació hipotecària i el 2050 el parc residencial ha d'assolir la neutralitat climàtica, cosa que significa que s'haurà de transformar en edificis de zero emissions, com dicta la Directiva d'Eficiència Energètica dels Edificis. A més d'accelerar l'adaptació normativa, UCI considera que cal reduir la bretxa d'informació per coincienciar els ciutadans. "Sen
Illa afirma que estudia "a fons" la possibilitat de prohibir la compra d'habitatge especulatiu
El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, ha afirmat aquest dimecres que el Govern estudia "a fons" la possibilitat de prohibir les compres d'habitatge amb fins especulatius a Catalunya, però ha avisat que no és senzill des del punt de vista jurídic.
