L'Ajuntament de València ha avançat els darrers detalls d'un dels projectes més emblemàtics que té pendent la ciutat: el programa d'actuació integrada (PAI) del Grau. Un desenvolupament que no només augmentarà l'oferta d'habitatges, sinó que suposa un model d'urbanisme nou per a la capital.
Segons ha confirmat l'equip de govern local, aquest àmbit suposarà una inversió de 156 milions d'euros i inclourà més de 3.200 habitatges, àmplies zones verdes, espais per a dotacions i un hub tecnològic a part de l'espai que ocupava l'antic circuit urbà de Fórmula 1; una gran bossa de sòl amb Atitlán i el fons britànic Hayfin Capital com a propietaris majoritaris, i on actualment hi ha un assentament de barraques.
María José Catalá, alcaldessa de València, ha argumentat que el PAI del Grau per fi dona el tret de sortida "un sector clau per al futur de València que feia massa temps que estava en un calaix, una 'patata calenta' a la qual no es va saber donar una solució i que avui comença a ser una realitat, una oportunitat per integrar totalment a la ciutat amb la façana marítima, amb barris desenvolupament econòmic".
Allí s'aixecaran 3.204 nous habitatges, dels quals 780 seran de protecció pública i, d'aquests, prop de 300 seran construïts per l'Ajuntament per a lloguer assequible a fi de "garantir l'accés a l'habitatge en aquesta nova zona d'expansió de la ciutat", segons el Consistori.
La zona residencial, que ocuparà un 14,2 % dels 380.000 m² que abasta l'actuació, es concentrarà en diverses torres amb entre 20 i 40 plantes, amb zones comercials a les plantes inferiors, que aniran acompanyades d'un gratacel de 42 pisos destinat a acollir un hub tecnològic de 94.000 m². José María Tomás, arquitecte del projecte, ha confirmat que serà l'edifici més alt de València.
A més dels habitatges, el projecte preveu 160.000 m² de zones verdes que permetran integrar el jardí del Túria amb el seu tram final fins a la desembocadura per obrir la connexió entre la ciutat i el mar; més de 3 quilòmetres de carril bici i més de 45.000 m² per a equipaments públics que es podran destinar a col·legis, centres mèdics, culturals o esportius.
Pel que fa a infraestructures, aquest projecte inclou un "pont que connectarà Moreras i Natzaret amb el Grau i la resta de la ciutat; dos dipòsits de tempestes amb capacitat per a més de 6.000 m³, que contindran les aigües contaminants en episodis de fortes pluges i oferiran protecció i seguretat hidrològica al barri; així com la connexió de l'avinguda".
La regidora ha afirmat que hi haurà una "aportació directa de 5,9 milions d'euros per part dels urbanitzadors per al finançament del soterrament de vies de la Serradora per a aquesta obra que ha de realitzar el Govern d'Espanya", i ha afegit que "la integració plena d'aquest desenvolupament del Grau només serà possible si s'elimina definitivament aquesta cicatriu urbana que separa barris sencers. No podem parlar de cohesió, sostenibilitat i proximitat real si mantenim aquesta barrera física".
L'alcaldessa ha qualificat la intervenció de "sostenibilitat, motor econòmic i innovació", i ha insistit que la futura urbanització promourà "una mobilitat més amable i de proximitat perquè reduirà el nombre de carrils de trànsit rodat a les prolongacions de l'Albereda i l'avinguda de França".
El que no ha confirmat l'Ajuntament és quan arrencaran exactament les obres de la futura urbanització que vol transformar València. El regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament, Juan Giner, ha assenyalat que es preveu que comenci la urbanització d'aquí a 24 mesos, tot i que ha descartat parlar de terminis concrets. "Ara s'ha presentat el programa, el revisaran tots els serveis i hi haurà una exposició al públic perquè també hi puguin participar els veïns afectats i tota la gent que hi tingui interès". Un cop s'hagi comprovat, es procedirà a l'aprovació definitiva del PAI i aleshores podrà començar la tramitació de la reparcel·lació.