En solars abandonats, al costat de vies ferroviàries o sota ponts de la ciutat, encara hi ha persones que sobreviuen a Barcelona en habitatges improvisats fets amb taulons, plàstics i xapes. Lluny de la imatge d'una gran capital europea, segons dades de l'Ajuntament de Barcelona, prop de 300 persones malviuen avui en barraques repartides per diferents punts de la ciutat i formen petits assentaments precaris que recorden que el fenomen del barraquisme, que va marcar la història urbana de Barcelona durant dècades, no ha desaparegut del tot.
Segons les darreres dades municipals, el desembre del 2025 es comptaven 299 persones vivint en 53 assentaments de barraques a Barcelona. Es tracta de construccions improvisades aixecades amb materials recollits del carrer i que, en molts casos, no tenen condicions mínimes de seguretat, salubritat o accés a serveis bàsics com aigua o electricitat.
La concentració més gran d'aquests assentaments es troba al districte de Sant Andreu, on se situa el 38 % del total. El segueixen Sant Martí (21 %), Nou Barris (17 %) i Horta-Guinardó (13 %). També n'hi ha alguns assentaments a Sarrià-Sant Gervasi i Gràcia (4 %), així com a Ciutat Vella i Sants-Montjuïc (2 %). Molts d'aquests nuclis s'ubiquen en solars o espais en transformació urbana, sovint a prop d'antigues àrees industrials.
Un dels exemples es troba a l'entorn de la Sagrera, on un assentament aplega unes quaranta persones davant de l'antiga estació de mercaderies. La zona està cridada a transformar-se profundament amb el desenvolupament urbanístic vinculat a la nova estació de l'AVE i la construcció prevista d'uns 11.000 pisos, aproximadament la meitat protegits.
Darrere les xifres hi ha històries personals marcades per la precarietat. És el cas de la Cinthia, que fa vuit anys que viu en una barraca situada en un solar municipal del barri de la Sagrera. El seu habitatge està construït amb materials recollits pel barri i subsisteix gràcies a la recollida i venda de ferralla. La manca d'un habitatge estable també condiciona les oportunitats laborals. "Em sortien ofertes per treballar netejant i em preguntaven on vivia. Quan deia que en unes barraques a la Sagrera, ja els feia por", explica.
A més, els serveis municipals adverteixen dels riscos que presenten molts d'aquests assentaments. La combinació de materials inflamables i l'ús de bombones de gas per cuinar o escalfar-se augmenta el perill d'incendis, un problema que ja s'ha registrat diverses vegades els últims anys a diferents punts de la ciutat.
Tot i la gravetat de les condicions de vida, les xifres mostren una certa reducció respecte a anys anteriors. El 2020 es comptabilitzaven 76 assentaments de barraques a Barcelona, mentre que el 2025 el nombre s'ha reduït a 53.
El barraquisme, però, no és un fenomen nou a la ciutat. Barcelona va conviure durant dècades amb grans barris de barraques, especialment al litoral, a Montjuïc o als voltants del Carmel, que van arribar a acollir desenes de milers de persones a mitjans del segle XX. S'estima que, als anys cinquanta, aproximadament un 7 % de la població de la ciutat vivia en aquest tipus d'infrahabitatges.
Tot i que aquells grans nuclis van desaparèixer amb els processos de reallotjament i les transformacions urbanes del darrer terç del segle XX, els assentaments actuals reflecteixen una nova forma d'exclusió residencial. En molts casos estan habitats per persones migrants o treballadors informals que sobreviuen gràcies a activitats com ara la recollida de ferralla i que tenen grans dificultats per accedir al mercat de l'habitatge.
La presència d'aquests nuclis evidencia que, malgrat els avenços urbanístics i socials de les darreres dècades, el barraquisme continua sent una realitat a Barcelona. Per als que viuen en aquests assentaments, les barraques encara són, en molts casos, l'última alternativa davant de la falta de recursos i les dificultats per accedir a un habitatge en una ciutat marcada per l'elevat cost del lloguer.
El més destacat
