Eivissa, del megaluxe a les barraques: així és la crisi d'habitatge que pateix l'illa

Eivissa té dues cares. D'una banda, l'Eivissa del megaluxe, de discoteques ciclòpies exclusives i viles de somni. D'altra banda, l'Eivissa de les barraques i de l'exclusió residencial. Perquè ja no és notícia que els alts preus de l'habitatge de l'illa obliguen persones a marxar-ne per no poder trobar una casa amb lloguer assequible.

"Vaig intentar per tots els mitjans renovar el contracte de lloguer amb el meu propietari, però quan es van acabar les pròrrogues que estableix la llei, em va ser impossible. No volia. En el meu cas, vaig tenir sort, perquè tinc una botiga de venda en línia i em vaig poder mudar a Lleó, amb la meva família. Però tinc amics que són d'Eivissa i han hagut de marxar de l'illa." explica Nerea S.M. a idealista/news.

La Nerea comenta que, després d'anar-se'n, va veure un anunci del pis on fins aleshores havia viscut en una plataforma de lloguer de vacances, i ja suposava que això passaria. La pujada continuada en els preus de l'habitatge afecta molts dels residents de ciutats i àrees d'Espanya on l'oferta de lloguer fa anys que es redueix i és especialment pronunciada a les Balears, on, a més, l'espai disponible per construir no és infinit.

Les causes que propicien aquest escenari són diverses: no es construeix prou, les mesures intervencionistes del Govern al sector del lloguer tradicional frenen els arrendadors a posar casa seva al mercat o la rendibilitat superior que ofereix l'arrendament de vacances o de temporada, entre d'altres.

Segons dades d'idealista, el preu mitjà de l'habitatge de lloguer a Eivissa era de 25,3 euros per m² el febrer del 2025. Que l'última xifra disponible sigui aquesta suggereix que les cases de lloguer desapareixen quan l'estiu està a la vista, i no en queda una mostra suficient per determinar un valor mitjà. Pel que fa al preu mitjà de les cases en venda, el juny del 2025 era de 6.751 €/m², una xifra inassumible per a la gran majoria d'espanyols. El valor més alt de l'illa el registra Marina Botafoc – Talamanca (7.534 €/m²) i el més baix, Figueretes – Platja d'En Bossa (5.738 €/m²).

Tot i que Eivissa té una població de 159.180 habitants (2023), els preus de les cases són equiparables o superiors als dels grans mercats immobiliaris d'Espanya. Per exemple, el preu mitjà de l'habitatge en venda al municipi de Barcelona és de 4.920 €/m² i el del lloguer és de 23,9 €/m², mentre que a Madrid és de 5.642 €/m² i 22 €/m². Aquesta comparació ens dona una idea de com de tensionat està el mercat a l'illa.

"Abans d'anar-me'n d'Eivissa, vaig intentar trobar un altre pis per tots els mitjans, però la majoria d'immobles es llogaven a preus desorbitats i per temporades, només quan l'estiu havia acabat. Fins i tot em vaig plantejar viure en un estudi de 30 m² per 1.000 euros mensuals de renda, però al final ho vaig descartar. Quan vaig mirar cases en venda, em vaig endur un altre bany de realitat: cases diminutes a preus desorbitats o que només venien una part de la propietat", recorda la Nerea. "Tinc un conegut que crec que al final es va decantar per pagar a l'amo d'una parcel·la i viure al vehicle", afegeix.

I és que els alts preus de l'habitatge en illes com Eivissa, a més d'expulsar els residents, genera un nou fenomen, o més aviat en ressuscita el fantasma: el barraquisme. A Eivissa han proliferat aquest tipus d'assentaments i algunes persones han passat a considerar-la com a ciutat-caravana. Això té relació amb el fet que moltes persones es veuen forçades a viure en vehicles o infrahabitatges per poder continuar treballant a l'illa.

De fet, el 15 de juliol del 2025, la policia va iniciar el desallotjament de 200 persones que subsistien en l'assentament de barraques il·legal més gran d'Eivissa, ubicat a la finca privada de Can Rova 2. Es tractava d'un poblat d'infrahabitatges en què residia un gran nombre de treballadors de temporada a causa de la impossibilitat de llogar un apartament pels elevats preus del mercat immobiliari. Aquesta nova concentració de caravanes va sorgir després del desallotjament el 2024 d'un altre nucli d'infrahabitatges improvisats en un terreny proper.

Però aquest no és pas l'únic cas. Recentment, el 7 de juliol de 2025, l'Ajuntament d'Eivissa va dur a terme el desallotjament d'un assentament barraquista a Es Gorg, al polígon industrial de GESA, prop d'Ikea, de caravanes, autocaravanes, furgonetes camperitzades i tendes de campanya. La situació que es viu a l'illa dóna lloc a situacions surrealistes, com l'anunci d'Airbnb on s'ofereix una furgoneta per 101 euros la nit al juliol. El preu per a l'agost puja a 110 euros.

Com s'esmentava anteriorment, la manca d'habitatge a preus assumibles fa que molts treballadors hagin de marxar de l'illa, com el sonat cas de Sonia Sancho, tècnica en cura d'infermeria de l'Hospital Can Misses. Sancho va haver d'anar a Ciudad Real perquè els alts preus del lloguer la van expulsar d'Eivissa. Tot i que allà només pagava 450 euros de renda, les condicions laborals i de conciliació eren pitjors, per la qual cosa finalment va decidir tornar a l'illa. Ara viu amb la mare.

Aquest hospital va haver d'habilitar una ala de l'edifici que no es feia servir i convertir les habitacions buides d'antics pacients en habitacions individuals per acollir gratuïtament metges i infermeres que arriben a l'estiu i no tenen on allotjar-se. Fa anys van començar amb vuit habitacions i ara n'hi ha més de 40.

Què s'està fent per pal·liar els problemes d'habitatge a Eivissa

Tindrà solució el problema de l'habitatge a Eivissa? El Govern balear ha engegat un pla de xoc en col·laboració amb els ajuntaments que inclou diverses mesures i programes. En el cas d'Eivissa, aquest pla preveu la construcció de més de 1.000 habitatges a preus assequibles destinats a residents.

"Una de les mesures adoptades pel Govern i que apliquen ajuntaments de tot color polític és que els habitatges assequibles es destinin de forma preferent a ciutadans residents amb un mínim de cinc anys de residència a les illes (tant per optar a habitatge de protecció pública com per a la nova figura de l'habitatge de preu limitat, totes dues per sota de preus de mercat)", assenyalen des de la Conselleria d'Habitatge, Territori i Mobilitat a idealista/news.

"Amb el pla de xoc impulsat per Marga Prohens, presidenta del Govern de les Illes Balears, s'estan aplicant mesures per accelerar la promoció d'habitatge social i, alhora, s'estan duent a terme iniciatives en col·laboració amb el sector privat. L'objectiu és abordar les múltiples dimensions del problema de l'habitatge, que afecta no només col·lectius vulnerables i persones amb baixos ingressos, sinó també la classe per a classes, sinó també joves, treballadors i classes mitjanes". Paral·lelament, els Consells Insulars intensifiquen la lluita contra el lloguer turístic il·legal per tal de reduir aquesta oferta i recuperar habitatges per al mercat residencial destinat als residents", comenten des de la Conselleria.

En total, s'estan planificant més de 1.000 nous habitatges destinats a residents mitjançant actuacions de promoció pública, col·laboració publicoprivada i noves eines legislatives.

"En promoció pública, l'Institut Balear de l'Habitatge (IBAVI) està impulsant 276 nous habitatges, que se sumen als 60 que ja hi ha en construcció. Una aposta clara i ferma que suposa augmentar en gairebé un 195 % l'oferta d'habitatge públic a Eivissa, on l'IBAVI gestiona actualment 174 habitatges", expliquen des del Govern.

A més, el Govern està impulsant quatre noves promocions d'habitatge públic en dos solars cedits per l'Ajuntament d'Eivissa i en dos més cedits pel Consell d'Eivissa, i també per a una de les parcel·les de la futura promoció de Ca n'Escandell (on les altres dues parcel·les es preveu que siguin promogudes pel SEPES) i s'estan planificant 200 nous allotjaments dotacionals a Eivissa.

Dins del pla de xoc, destaca en el cas d'Eivissa la previsió de construir més de 600 habitatges en una primera fase, en el marc del programa Construir per llogar (build to rent) i mitjançant la Llei d'emergència del Govern.
En concret:

• 311 habitatges es construiran en dues parcel·les cedides per l'Ajuntament d'Eivissa, mitjançant un concurs públic impulsat pel Govern.
• Uns 300 habitatges s'edificaran a tres parcel·les de l'Ajuntament de Santa Eulària, que ha posat en marxa el seu propi procediment.

Aquest programa es basa en la cessió de sòl públic a la iniciativa privada per a la construcció d'habitatges protegits o de preu limitat.

També s'estan planificant com a mínim nou habitatges gràcies a la Llei d'emergència del Govern, que permet la reconversió de locals comercials en habitatges de preu limitat.

D'altra banda, en el marc del programa Lloguer Segur, destinat a captar habitatges buits perquè el Govern els llogui a residents a un preu un 30 % inferior al de mercat, hi ha una vintena d'habitatges a Eivissa en fase de tramitació que estan pendents de completar la documentació necessària per acollir-se a aquest nou programa.

"A tot això cal sumar-hi el nou Decret llei, que té l'objectiu d'augmentar l'oferta d'habitatge assequible a l'arxipèlag. Aquesta norma introdueix la figura dels Projectes residencials estratègics, que permetrà desbloquejar sòls urbans i urbanitzables, així com agilitzar els terminis de tramitació urbanística".

Durant la tramitació parlamentària, el Govern va assolir un acord amb el grup parlamentari VOX per ampliar l'abast del Decret. Entre les novetats principals, s'inclou l'extensió dels Projectes residencials estratègics a tots els municipis de més de 10.000 habitants. En el cas d'Eivissa, això abasta els municipis d'Eivissa, Santa Eulària des Riu, Sant Antoni de Portmany i Sant Josep de sa Talaia.

A més, la Conselleria d'Educació ha engegat un programa per facilitar l'accés a l'habitatge al professorat d'Eivissa i Formentera, una mesura que busca retenir i atraure talent en aquestes illes amb una pressió immobiliària elevada.

D'altra banda, el Govern també ha anunciat una inversió de 8,13 milions d'euros per combatre l'oferta il·legal i l'intrusisme al sector turístic, amb especial atenció a la lluita contra el lloguer turístic no autoritzat.

Aquesta bateria de mesures serà suficient per solucionar els problemes d'habitatge? Només el temps ho dirà.