La intervenció del lloguer a Catalunya enfonsa els contractes i dispara els preus

La Generalitat de Catalunya ha actualitzat les estadístiques sobre l'evolució del mercat de lloguer el segon trimestre de l'any i la tendència continua mostrant una contracció dels nous contractes i una pujada dels preus dels arrendaments a l'autonomia que té més zones tensionades del país.

Segons el Servei d'Estudis i Documentació d'Habitatge de la Generalitat de Catalunya, les dades del qual es basen en les fiances dels lloguers dipositades a l'Institut Català del Sòl (INCASÒL), a tota la regió es van signar 26.416 nous contractes de lloguer entre abril i juny, un 9,8 % menys que un any abans i un 13,1 % menys que en els últims tres mesos de 2023, just l'últim trimestre complet abans que entrés en vigor el topall de les rendes als primers 140 municipis catalans (a mitjans de març de 2024).

Es tracta de la dada més baixa d'un trimestre des de principis del 2010, amb l'única excepció de la primavera del 2020, en el pitjor moment de la pandèmia sanitària, quan el mercat immobiliari es va frenar en sec.

La tendència a la baixa dels contractes es manté a les 15 ciutats de Catalunya més importants per volum de població, que han sumat 14.096 nous contractes, davant els 15.320 de primavera del 2024 i els 16.287 de finals del 2023.

A Barcelona, per exemple, amb prou feines s'han formalitzat 7.411 unitats, la xifra més baixa des del 2009, amb l'única excepció del segon trimestre de la crisi del coronavirus. En el seu cas, la baixada interanual se situa en el 6,6 %, per sota de la mitjana autonòmica.

Altres poblacions com Cornellà de Llobregat, l'Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet o Sant Cugat del Vallès registren una caiguda de contractes d'entre el 15 % i el 25 % en els darrers 12 mesos, per sobre dels produïts a grans municipis com Sabadell (-8,2 %), Tarragona (-7,7 %), Terrassa (-7,7 %) o Badalona (-5,3 %).

Només Mataró i Lleida registren un augment del volum de contractes de lloguer l'últim any d'entre les 15 ciutats més grans de Catalunya. Tot i això, a la primavera van experimentar descensos respecte als primers tres mesos de l'exercici.

Les rendes pugen més del 3 %

A més de la caiguda dels contractes, l'actualització de les dades oficials posa sobre la taula que els límits a les rendes no tenen efecte. De fet, i com vaticinaven els experts del sector immobiliari, els preus estan pujant.

D'acord amb el servei d'estudis de la Generalitat, el lloguer mitjà dels habitatges a Catalunya es va situar en 854,70 euros al mes el segon trimestre de l'any, xifra que inclou la mitjana tant de les zones tensionades com de la resta de municipis, mentre que a la primavera de l'any passat se situava a 822,98 euros/mes; la qual cosa es tradueix en una alça interanual del 3,8 %. També pugen els preus els últims tres mesos (el primer trimestre la mitjana era de 827,81 euros), amb un repunt del 3,2 % intertrimestral. La dada actual és la segona més alta de la sèrie històrica, només superada per la del primer trimestre del 2024.

L'evolució alcista dels preus també queda palesa si només analitzem els mercats tensionats, on la renda assoleix de mitjana 871,20 euros/mes, davant dels 865,58 euros registrats als primers municipis declarats tensionats el març del 2024 (+0,6 %), ja que el segon grup no té comparativa interanual de moment, atès que els topalls al lloguer van entrar en vigor a l'octubre.

Els increments de les rendes també s'imposen en termes trimestrals: en el conjunt de les zones tensionades, la mitjana entre gener i març es va quedar en 845,23 euros/mes. Així, en només tres mesos el preu del lloguer ha pujat 25,97 euros mensuals, un 3,07 %.

Així mateix, el patró general es manté a les 15 ciutats més importants de Catalunya per volum de població. La immensa majoria ha protagonitzat un augment interanual de la renda mitjana mensual, amb l'excepció de Santa Coloma de Gramenet (-1,26 % interanual) i Sant Cugat del Vallès (-6,5 %).

Al costat oposat hi ha Cornellà de Llobregat, Terrassa, Badalona i Mataró, on la renda mitjana ha pujat més d'un 10 % en els darrers 12 mesos. Mentrestant, a Sabadell o Lleida el preu s'ha incrementat al voltant de l'1,2 %, i a Barcelona la pujada ha estat testimonial: del 0,33 %. Tot i això, la capital de l'autonomia registra una renda mitjana el segon trimestre de l'any de 1.135,55 euros, la més elevada des de principis del 2024 i la quarta més alta de la sèrie històrica disponible. A més, té una lectura oculta que explica per què l'increment és tan moderat.

Habitatges més petits i més cars a Barcelona

L'estadística oficial també deixa una altra lectura: els habitatges que es lloguen a Barcelona cada cop són més petits, mentre que el preu per m² està pujant.

Si mirem les rendes per m², la tendència també mostra una pujada els darrers trimestres. Com mostra el Servei d'Estudis i Documentació d'Habitatge de la Generalitat de Catalunya, el lloguer mitjà dels nous contractes a la capital catalana es va situar en 16,56 euros/m² a la primavera, un 3,6 % per sobre del segon trimestre del 2024. És el més alt des de principis del 2024 i el quart més destacat de la sèrie.  

D'altra banda, la superfície mitjana dels habitatges llogats s'està reduint, fet que explica que la baixada de les rendes mitjanes mensuals dels arrendaments estigui pujant de manera més moderada que el m². En concret, la superfície mitjana es va situar i s'ha quedat estancada en 71 m² al conjunt de Barcelona, mínims des del 2017.