A l'hora de casar-se, la majoria de comunitats autònomes compten amb el règim de guanys com a règim econòmic per defecte, excepte en el cas de Catalunya, Balears, Navarra, Aragó i algunes zones del País Basc. Tot i així, els cònjuges poden fer capítols matrimonials per acollir-se a la separació de béns. Sigui com sigui, és important que la nova parella conegui algunes qüestions a l'hora de comprar o vendre una casa.
Què passa si es vol comprar un pis
En cas que el matrimoni s'hagi creat sota un règim de separació de béns, els béns que tingués cadascun abans de casar-se seran propietat de cadascun. Si un dels dos vol comprar-se una casa, ho pot fer sense el consentiment ni la signatura de la parella, tret que vulgui que l'habitatge estigui en proindivís.
En cas d'estar casats en règim de guanys també és possible que qualsevol dels dos compri un habitatge sense la signatura de l'altre, tal com assenyala Salvador Salcedo, soci del despatx Ático Jurídico. Per tal que sigui així, ha de constar per escrit el règim de guanys i que la compra es fa amb caràcter de guanys, és a dir, que l'immoble és propietat de tots dos esposos.
Tanmateix, si la compra de la casa es fa amb diners privatius d'un dels cònjuges i així s'acredita, llavors l'immoble serà privatiu, tal com ha deixat establert el Tribunal Suprem. En concret, el Suprem estima que, després d'un divorci, i conseqüentment la liquidació de guanys (és quan es fa el repartiment), els béns adquirits pels esposos seran de guanys si consta la voluntat de tots dos d'atribuir caràcter de guanys al ben adquirit. No obstant això, si un dels cònjuges acredita que el preu es va pagar amb fons privatius, tindrà dret a exigir a l'altre que li reintegri l'import actualitzat, és a dir, dret de reemborsament al seu favor. Això significa que tindrà un crèdit a favor seu davant de la societat de guanys que s’haurà de tenir en compte quan es liquidi i, a més, es podran recuperar els diners que va pagar per la casa amb la corresponent actualització.
En cas que el matrimoni necessiti una hipoteca per realitzar la compra, el més habitual és que el banc exigeixi que tots dos cònjuges, encara que estiguin casats en guanys, assisteixin a la signatura de les escriptures hipotecàries davant notari.
Què passa en cas de venda d'un habitatge per part d'un dels cònjuges
En cas que el matrimoni estigui en separació de béns, qualsevol d'ells pot vendre un habitatge sense necessitat de comptar amb la signatura de l'altre, tret que es tracti de l'habitatge habitual. En aquesta situació, és necessària la signatura dels dos per a la venda.
En cas de guanys, el primer que cal veure és si l'habitatge que es vol vendre té caràcter privatiu o de guanys. Salvador Salcedo assegura que “si un dels esposos rep en herència un pis, podrà vendre'l sense el consentiment de l'altre, ja que serà privatiu de qui el vengui encara que estigui casat en guanys, tret que aquest immoble sigui l'habitatge conjugal”. No obstant això, si la casa que es vol vendre és de guanys, cal el consentiment i la signatura de tots dos.
Què passa amb la venda de l'habitatge conjugal
Salcedo assegura que l'article 1.320 del Codi Civil estableix que per disposar de l'habitatge conjugal, encara que pertanyi a un dels esposos, es requereix el consentiment de tots dos o una autorització judicial, independentment del règim econòmic del matrimoni. Això és pel fet que protegeix per sobre de tot els interessos familiars abans que els individuals.
En concret, la Direcció General de Registres i Notariat (DGRN) recorda que la legislació protegeix els interessos familiars, és a dir, considera que aquests són superiors als individuals, tant en el cas d'un matrimoni casat pel civil com per l'església.
Aquest precepte legal pretén salvaguardar l'habitatge familiar i evita males pràctiques com l'arbitrarietat o la mala voluntat del cònjuge propietari. El Tribunal Suprem avala aquesta mateixa posició defensant la protecció de l'habitatge familiar. No obstant això, s’ha de tenir en compte que l’article esmentat serà aplicable normalment quan no hi hagi una situació de crisi matrimonial, perquè, en cas contrari, l'habitual és que entri en joc l'article 96 del Codi Civil relatiu a l'ús de l'habitatge en cas de separació o divorci.