Una jutgessa declara que el pazo de Meirás és propietat de l'Estat i demana que la família Franco el retorni

Pazo de Meirás / Creative commons
Pazo de Meirás / Creative commons

El Jutjat de Primera Instància número 1 de la Corunya ha estimat íntegrament la demanda interposada per l'Estat i el declara propietari del Pazo de Meirás, per la qual cosa condemna la família Franco a la devolució de l'immoble sense ser indemnitzada per les despeses en què afirma haver incorregut per al manteniment de la propietat. En el procediment, la Xunta de Galícia, el Concello de Sada, el de la Corunya i la Diputació Provincial van defensar també la postura de l'Advocacia de l'Estat, mentre que, com a demandats, consten sis familiars de Francisco Franco i una societat limitada.

La magistrada Marta Canales anul·la la donació que es va fer el 1938 del Pazo de Meirás a l’aleshores cap de l'Estat, Francisco Franco Bahamonde, perquè no es compleix el requisit essencial de forma”. Va ser un regal a Franco per ser el cap d'Estat, no a títol personal. A més, la jutgessa conclou que la compravenda del 24 de maig de 1941 va ser una “simulació”, la qual cosa en determina la nul·litat. Es tracta del títol esgrimit pels demandats i pel qual Franco, a títol particular, aconsegueix la inscripció de la finca en el Registre de la Propietat.

“El Pazo de Meirás s'havia lliurat a la Junta Pro Pazo del Caudillo la primavera del 1938, comprat en escriptura pública per la Junta el 5 d'agost de 1938. La Junta Pro Pazo en va fer el lliurament formal a Franco el 5 de desembre de 1938. El 24 de maig del 1941 no es lliura l’immoble a Franco i Franco no paga res. La venedora ja havia venut. La reservista [Manuela Esteban Collantes i Sandoval] ja havia renunciat al seu dret. Per tant, Franco no compra res”, es destaca a la resolució.

En entendre que la propietat del pazo correspon a l'Estat, la jutgessa declara també nul·la la part de l'escriptura per la qual els hereus de Franco van apoderar-se de l'immoble, així com la donació de les finques que es recull en una escriptura del novembre de 1982. La sentència no és ferma, ja que encara és possible interposar-hi un recurs d'apel·lació davant l'Audiència Provincial de la Corunya.