El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha avançat en la sessió de control del Congrés que en el proper Consell de Ministres extraordinari del 25 de juny inclourà una rebaixa més gran de l'IVA de la llum: passarà del 10 actual al 5 %. Dissabte que ve s'anunciaran les mesures que ampliaran el decret per pal·liar els efectes econòmics de la guerra a Ucraïna.
El rebut de la llum és una de les despeses més grans que assumeixen les famílies des de fa més d'un any. Davant d'aquesta situació, l'executiu ja va aprovar una rebaixa de l'impost de l'IVA sobre l'electricitat i va passar del 21 al 10 %. Tot i això, la factura mitjana per llar ronda els 124 euros cada dos mesos. Amb aquesta rebaixa nova de l'IVA, els usuaris veuran una rebaixa d'uns sis euros a cada factura.
Amb aquest avenç de Sánchez que es confirmarà dissabte que ve, Espanya passarà a tenir un dels IVA a l'electricitat més baixos de la Unió Europea, i arribarà al nivell de Malta (5 %) o Grècia (6 %).
Mentrestant, tot s'ha agreujat amb el conflicte bèl·lic a Ucraïna, que ha tornat a encarir els costos de la generació d'electricitat. Espanya i Portugal han aconseguit el beneplàcit de la UE per controlar momentàniament els preus del gas, que és el que més augmenta els costos elèctrics, per abaratir la factura final als consumidors, i ara s’hi afegeix aquest anunci de rebaixar al 5 % l’impost de l’IVA sobre la llum.
"Des que aquest govern va prendre possessió fa dos anys i mig estem protegint les famílies, primer d'una pandèmia i després de les conseqüències de la guerra a Ucraïna", ha afirmat el president durant la seva intervenció a la sessió de control al govern al Congrés dels Diputats en resposta al portaveu d'ERC, Gabriel Rufián.
La vicepresidenta primera i ministra d'Afers Econòmics i Transformació Digital, Nadia Calviño, també s'ha fet ressò de l'anunci del president i ha defensat les mesures addicionals del decret anticrisi que aprovarà aquest dissabte el govern.
"Adoptarem mesures addicionals aquest dissabte a les quals espero que el PP doni suport, que aquí sí que fa un canvi de rumb", ha respost la ministra al diputat popular Carlos Rojas García, a qui ha recordat que el seu partit no ha donat suport encara a cap mesura del govern.
La ministra d'Hisenda i Funció Pública, María Jesús Montero, també ha afirmat que la baixada de l'IVA de la llum del 10 al 5 % anunciada pel president del govern rebaixarà "sens dubte" el preu de la llum.
Montero ha destacat que l'executiu està practicant "la rebaixa més important de la història" a la factura de la llum, "davant dels governs del PP, que van apujar l'IVA del 10 al 21 %". "El govern està acompanyant amb la fiscalitat aquelles qüestions que són importants per al benestar dels ciutadans", ha subratllat la ministra.
Sobre un possible impost a les companyies elèctriques, la ministra ha assegurat que "estan treballant en aquesta figura fiscal" i s'anunciarà quan es conegui en "quin format va". "Ho estem explorant", ha explicat. En aquest sentit, Montero ha demanat que "els que més estan guanyant amb l'increment del preu de la llum" siguin els que més aportin, assenyalant que la fiscalitat és un instrument que ha d'afavorir l'estat del benestar.
El govern anunciarà aquest dissabte la pròrroga de les mesures anticrisi
L'executiu prorrogarà tres mesos més les mesures que es van aprovar el 29 de març passat i que estan vigents fins al final de juny.
Entre les mesures aprovades hi ha la rebaixa de 20 cèntims d'euro per litre de combustible, ajuts directes a sectors com el transport, el ramader i el lacti i la prohibició d’augmentar els lloguers per sobre del 2 %. També l'increment del 15 % de l'ingrés mínim vital, l'augment dels beneficiaris del bo elèctric o el límit d'un 2 % a la pujada de les rendes a la renovació anual dels contractes, l'impacte total dels quals rondarà els 1.000 milions d'euros per als propietaris i provocarà una reducció de l’oferta.
El govern ha triat aquesta data perquè aquesta setmana Sánchez serà a Brussel·les dijous i divendres al Consell Europeu i dimarts de la setmana següent començarà la Cimera de l'OTAN a Madrid, que marcarà tota l'agenda política.
Les últimes setmanes el govern ha deixat entreveure que aplicarà canvis a les mesures aprovades en aquest primer decret, encara que no ha concretat quines es modificaran, en què consistiran aquests canvis ni si s'aplicaran mesures noves.
Fes servir la nostra calculadora solar d'autoconsum per saber quant et pots estalviar instal·lant panells solars a la teulada de casa.
Calendari laboral 2026: els festius nacionals i autonòmics
Aquest 2026 tindrà, tal com estableix la llei, catorze festius nacionals, dels quals dos són fixats per cada ajuntament. Dels dotze restants, hi ha nou festivitats nacionals que són de caràcter obligatori per a totes les comunitats autònomes i no poden ser substituïts, llevat que coincideixin en diumenge:
Un fill recupera gairebé 160.000 euros després de ser desheretat
L'Audiència Provincial de Girona ha tornat a posar el focus als límits del desheretament a Catalunya. En una sentència, el tribunal va declarar injusta l'exclusió d'un fill del testament del seu pare, reconeixent-li més de 159.000 euros en concepte de legítima hereditària. La seva sentència llança un missatge clar: no n'hi ha prou d'al·legar falta de relació per desheretar un fill. Si el progenitor ha contribuït al distanciament, la desheretació serà injusta. El cas reforça una te
Què passa si es ven un pis llegat abans de morir el testador?
L'Audiència Provincial de Barcelona ha resolt recentment un cas que aclareix fins a quin punt la voluntat del testador pot alterar el repartiment inicialment previst al testament.
Llum verda al reforç de l'Agència Tributària catalana per recaptar els impostos
El Govern català ha aprovat un decret llei per modificar el règim jurídic de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) per adaptar-lo als nous requeriments derivats del desplegament de la hisenda catalana i dotar-la de plena autonomia en matèria de personal per poder començar a recaptar "de manera progressiva" tots els impostos. El decret s'ha de convalidar al Parlament i no preveu dotació econòmica.
El Suprem aclareix en quins casos es pot desheretar per manca de relació
El distanciament entre pares i fills no sempre neix de la rancúnia. De vegades, simplement passa. Però aquesta manca de contacte pot justificar que un progenitor exclogui els seus descendents del repartiment de l'herència? El Tribunal Suprem s'hi ha pronunciat amb claredat, i una vegada més, la llei no permet desheretar sense una causa ben justificada.
Absolen una hereva d'un deute hipotecari en no acceptar l'herència
L'Audiència Provincial de Barcelona ha dictat una resolució molt rellevant en matèria de successions i deutes hipotecaris. En una sentència dictada el març del 2025, el tribunal va absoldre una dona demandada per l'impagament d'un préstec hipotecari vinculat a un familiar mort en entendre que no havia acceptat l'herència. La decisió reforça un principi clau: ser cridat a heretar no implica automàticament respondre amb el patrimoni personal pels deutes del causant.
Herències: un compte conjunt augmenta la llegítima i canvia el repartiment
L'Audiència Provincial de Tarragona ha fet un gir a un conflicte familiar que feia anys que era als tribunals. El cas, que enfronta tres fills amb la seva mare, deixa una conclusió clara: si no es demostra el caràcter privatiu dels diners d'un compte conjunt, la llei presumeix que pertany als dos titulars per parts iguals, llevat de prova en contra, per la qual cosa aquesta proporció pot arribar a formar part de l'herència.