Efectes de la pròrroga al límit del lloguer: cost total de 1.000 milions a propietaris i menys oferta

El president del govern, Pedro Sánchez, ha anunciat que prorrogarà tres mesos més el pla de resposta econòmica a la crisi provocada per la guerra d'Ucraïna, que porta en vigor des del 30 de març i caducava el 30 de juny. A falta de conèixer la lletra petita de la mesura anunciada, això suposarà que fins el proper 30 de setembre tots els contractes d'arrendament d'habitatges als quals els toqui revisar el contracte anual hauran d'aplicar una pujada limitada al 2 % en l'actualització de la renda després de l'entrada en vigor del reial decret llei 6/2022, de 29 de març, al Pla Nacional de Resposta a l'Impacte de la Guerra.

Una mesura extraordinària mai vista abans en democràcia i molt criticada pel sector, que fins ara suposa un cost per als propietaris d'habitatges, ja siguin grans tenidors o petits inversors, que arriba als 560 milions d'euros, segons l'estudi publicat per idealista, el marketplace immobiliari del sud d'Europa.

Ara, després de l'anunci del president Sánchez caldria afegir 479 milions d'euros més, si a la pròrroga de tres mesos addicionals es torna a incloure la limitació del 2 % en la pujada de les rendes, segons els càlculs actualitzats d'idealista.

Davant d'aquesta insinuació per part del president del govern, sense confirmar de manera explícita, de la pròrroga del límit del 2 % per a l'actualització dels contractes de lloguer durant tres mesos més, Francisco Iñareta, portaveu d'idealista, explica que “la prolongació de la mesura suposaria un nou cop per al ja malmès parc d'habitatges de lloguer. El govern manté la pressió sobre els propietaris d'habitatge, majoritàriament particulars, sense oferir cap contraprestació ni ajuda. Un cop més, són les famílies amb habitatges de lloguer, que igual que la resta estan afectades per l'elevada inflació, qui ha de sufragar una part important dels ajuts governamentals.

"Com a conseqüència, veurem com la ja minvant oferta d'habitatges de lloguer es redueix encara més ràpid i, molt probablement, augmentarà la litigiositat entre propietaris i llogaters per desavinences sobre els costos de manteniment de l'habitatge", ha afegit.

Dels més de 3,5 milions de lloguers d'habitatge signats a Espanya, segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), el govern ja va estimar que la mesura aplicarà sobre una quarta part, uns 875.000 contractes, als tres primers mesos de vigència. Un altre trimestre més, fins al 30 de setembre, suposaria duplicar aquesta estimació fins a 1,7 milions de lloguers afectats.

Els càlculs del cost que suposa aquest límit a la pujada de les rendes davant una actualització amb l'Índex de Preus al Consum (IPC), que és el que estableix la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU) de manera general, arriben als 1.039 milions d’euros. Des de l'entrada en vigor del RDL 6/2022, als contractes de lloguer que els toqui la revisió anual han de limitar la pujada de la renda aplicant l'Índex de Garantia de Competitivitat (IGC), que actualment es troba al 2 %.

Per calcular el cost d'aquesta mesura, s'ha tornat a fer servir la diferència entre la pujada de la renda que es podria haver donat amb la taxa d'inflació coneguda, la dada de l'IPC avançada del maig, que va assolir el 8,7 %, segons l'estadística publicada per l'INE dilluns passat, i el límit màxim del 2 % a les rendes que s'aplica des del març passat.

Donant per feta la pròrroga d'aquesta mesura, als llogaters que els toqui la revisió anual del lloguer aquest juny els suposarà un increment mitjà dels lloguers al voltant de 163 euros durant el proper any, segons l'estudi d'idealista, prenent com referència un habitatge tipus pis de dos dormitoris llogat el juny de 2021 a les capitals analitzades, i aplicant l'actual limitació de pujada a les rendes del 2 %.

Així, el preu mitjà a Espanya d'un habitatge de lloguer d'aquesta tipologia va assolir els 680 euros al mes al juny del 2021, per la qual cosa la renda actualitzada amb aquesta pujada del 2 % ara se situa en 694 euros mensuals de mitjana, 14 euros més al mes.

Si apliquem, d'altra banda, l'última dada coneguda de la inflació avançada del mes de maig, l'Índex de Preus al Consum (IPC) s'ha situat al 8,7 % en taxa interanual i ha tornat a pujar en comparació amb l'abril. La renda actualitzada amb aquesta pujada de 6,7 punts percentuals més alta donaria un lloguer mitjà actualitzat de 739 euros/mes, fet que suposa 59 euros més al mes i un acumulat de 710 euros anuals.

La diferència entre els 163 euros anuals de pujada al contracte d'arrendament d'un lloguer que li toqui revisar ara al juny i els 710 euros que hagués suposat amb l'última taxa d'inflació arribaria als 547 euros anuals.

Els lloguers de Sant Sebastià, Barcelona, Bilbao i Madrid són els més afectats per aquesta mesura de limitar la pujada a l'actualització de les rendes. Els preus mitjans en aquestes capitals, amb aquest topall del 2 % en l'increment de rendes, quedarien en 918 euros al mes a Donosti, 867 euros/mes a la capital catalana i Bilbao i 800 euros/mes a la capital espanyola, respectivament.

Amb l'última taxa d'inflació publicada, però, les noves rendes actualitzades s'haurien col·locat en 978 euros/mes a Sant Sebastià, 924 euros/mes a Barcelona i la capital biscaïna, i 870 euros/mes a Madrid.

L'oferta també se'n ressent. Des de l'entrada en vigor d'aquesta limitació a la pujada de les rendes del lloguer d'habitatges per a la renovació anual dels contractes, l'oferta de pisos de lloguer s'ha reduït un 10 % entre el conjunt de les capitals, davant la inseguretat jurídica del mercat de lloguer.