Certificat energètic de l'habitatge: del desconeixement ciutadà a l'obligatorietat legal

Article escrit per Laura Visier, directora de Rehabilitació en Unió de Crèdits Immobiliaris (UCI)

Fa uns mesos va entrar en vigor una nova normativa que obliga a disposar del Certificat d'Eficiència Energètica (CEE) no només per a la compravenda d'un habitatge, sinó també per al procés previ de taxació hipotecària. Així, aquest document passa a ser obligatori per a qualsevol operació vinculada al refinançament o la compravenda d'un immoble.

Aquesta actualització normativa torna a posar el CEE al punt de mira de la regulació immobiliària, sumant-se als requisits establerts per la Directiva d'Eficiència Energètica dels Edificis (EPBD) per als propers anys.

L'horitzó és molt exigent: cal assolir la neutralitat climàtica el 2050, la qual cosa implica que el parc residencial haurà de transformar-se en edificis d'emissions zero en només 25 anys. Es tracta, sens dubte, d'un dels reptes més importants d'adaptació reguladora, econòmica i tècnica a què s'ha enfrontat el sector de l'habitatge al nostre país.

Tot i això, la magnitud del repte contrasta amb la preparació actual dels propietaris. Segons el III Observatori dHabitatge i Sostenibilitat realitzat per Unió de Crèdits Immobiliaris (UCI), el 63 % dels propietaris desconeix la qualificació energètica del seu habitatge.

El desconeixement és especialment acusat entre les persones més grans de 65 anys (68,3 %) i les llars amb rendes inferiors a 20.000 euros (66 %). Aquesta manca d‟informació constitueix una barrera significativa: sense coneixement del punt de partida, resulta impossible planificar les actuacions necessàries per complir amb les obligacions normatives i aprofitar les oportunitats que ofereix la rehabilitació energètica.

A aquesta bretxa informativa s'hi afegeix la realitat del parc residencial espanyol: el 80 % dels immobles segueix sent ineficient, amb qualificacions E, F o G. Aquesta situació provoca que un nombre creixent d'habitatges quedarà progressivament exclòs del mercat de compravenda o lloguer a menys que emprengui millores d'eficiència en els propers anys.

Alhora, s'obre una finestra d'oportunitat. Tres de cada quatre propietaris manifesten estar disposats a pagar més per un habitatge eficient, cosa que anticipa un canvi de paradigma en la percepció del valor immobiliari. L'eficiència deixa de ser un atribut secundari per consolidar-se com a factor determinant en el preu, la demanda i la competitivitat del mercat.

Per tant, el repte que es presenta és doble: accelerar l'adaptació normativa i reduir la bretxa d'informació. La pressió regulatòria europea obliga a replantejar de manera urgent la política de vivenda i de rehabilitació a Espanya. Administracions Públiques, la indústria, el sector financer i la ciutadania han d'articular una resposta conjunta promovent que els veïns puguin prendre decisions informades que permetin actuacions que no es limitin únicament a complir la llei, sinó que converteixin la transició energètica en una oportunitat per modernitzar el parc immobiliari, reduir costos estructurals i millorar la qualitat de vida de les llars.

Aquestes noves normes converteixen el Certificat d'Eficiència Energètica en un element estructural per a la valoració hipotecària i, en cinc anys, en un passaport indispensable perquè qualsevol habitatge es mantingui al mercat immobiliari.