Apartur critica la fi dels pisos turístics a Barcelona: "No millorarà l'habitatge"

L'Associació d'Apartaments Turístics de Barcelona (Apertur) ha denunciat a Europa la fi dels pisos turístics a la capital catalana en tres anys. Una mesura que va anunciar l'alcalde de la ciutat, Jaume Collboni, el mes de juliol passat i que suposarà més perjudicis que beneficis.

Segons ha afirmat Marian Muro, directora general d'Apartur, durant la seva compareixença a la Comissió Especial sobre la Crisi de l'Habitatge del Parlament Europeu, celebrada aquest 4 de novembre i en què han intervingut tres experts més dels 27 Estats membres de la UE, el Decret llei 3/2023 que va aprovar la Generalitat de Catalunya, sota el qual s'empara la mesura anunciada per l'Ajuntament de Barcelona, "suposa un greu precedent jurídic i econòmic que vulnera els drets de milers de famílies propietàries i dels professionals de l'allotjament turístic reglat".

Muro ha posat èmfasi en el fet que no es tracta d'una prohibició de renovació de llicències com invoca Collboni, sinó que "suposa l'expropiació d'un dret adquirit ", ja que les llicències no s'han de renovar perquè no estan subjectes a caducitat.

Des d'Apartur insisteixen que l'eliminació dels pisos turístics a Barcelona no tindrà un impacte positiu per al mercat de l'habitatge i han posat sobre la taula que els districtes amb menys lloguers turístics han registrat els majors increments en el preu. Unes dades que ha demanat la consultora PwC basant-se en informació oficial del mateix Ajuntament, i que també ratifiquen organismes com la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) el Banc d'Espanya i l'Autoritat Catalana de la Competència (ACCO).

Aquest fet, remarca l'associació, nega que hi hagi una correlació directa entre apartaments turístics i un augment del preu de l'habitatge a Barcelona.

Marian Muro ha explicat al Parlament Europeu que la prohibició que vol dur a terme el Consistori barceloní és "desproporcionada i discriminatòria", i infringeix fins a sis apartats de la normativa comunitària i altres lleis europees. Per exemple, contradiu la Directiva de Serveis de la UE (Directiva Bolkestein), que protegeix la llibertat de prestació de serveis dins del mercat interior, i vulnera el principi de proporcionalitat.

Durant la compareixença, Muro també ha alertat que la supressió dels habitatges turístics no assegura que aquests passin al mercat residencial de llarga durada, ja que cada propietari decidirà què fer-ne sobre la base del dret a la propietat. Per tant, no millorarà l'oferta d'habitatges de lloguer tradicional.

I encara que l'anul·lació de llicències legals sense que hi hagi compensació no millorarà l'habitatge, sí que suposarà un perjudici econòmic i social. "Suposaran una pèrdua de 1.900 milions d'euros d'aportació al PIB de Barcelona i la destrucció de més de 40.000 llocs de feina directes i indirectes, segons les últimes dades de PwC, a més de comportar un greuge per al turisme familiar i de negocis", incideix l'associació.

La directora general d'Apartur ha posat com a exemple internacional el model que porta vigent a Barcelona des de fa més d'una dècada, basat en una regulació i limitació pionera dels pisos turístics. Mentre altres països comencen ara a parlar de restriccions, des del 2014 no es concedeixen noves llicències, cosa que "ha permès mantenir un equilibri entre oferta turística i residencial i controlar la il·legalitat".

Segons Apartur, a Barcelona hi ha actualment 10.100 pisos amb llicències turístiques, cosa que representa un 1 % del parc residencial de la ciutat, mentre que hi ha més de 58.000 habitatges buits i 27.000 dedicats a altres negocis.

Crida per garantir la proporcionalitat i evitar monopolis

La petició de Marian Muro a la UE ha estat vetllar per "una aplicació proporcional, basada en evidència, que sigui coherent amb la legislació vigent sobre lloguers de curta durada (Reglament STR 2026) i evitar mesures fragmentades o prematures".

Així, ha sol·licitat que se salvaguardi el paper dels lloguers de curta durada a les economies locals i la diversificació turística, així com els drets dels propietaris evitant monopolis.

Per a la directora general de l'associació, cal apostar pel diàleg i una anàlisi profunda de la situació abans de fer qualsevol pas legislatiu per evitar caure en "una simplificació enganyosa que distorsiona la realitat". I també ha recordat a Brussel·les que la solució al problema de l'habitatge passa per "establir mesures profundes i estructurals com augmentar l'oferta d'habitatge assequible, millorar l'eficiència administrativa o garantir la seguretat jurídica als propietaris", i no pas per mesures sense efecte real al mercat com la desaparició dels pisos turístics.

Per Muro, les normatives que s'han posat en marxa a ciutats com Amsterdam o Nova York han demostrat ser contraproduents, mentre que altres basades en el diàleg, com ha passat a Portugal, són un exemple millor per seguir.