Parlar de modernisme a Espanya passa, inevitablement, per esmentar la figura de Lluís Domènech i Montaner. Juntament amb Antoni Gaudí i Josep Puig i Cadafalch, ens trobem davant dels representants principals d'aquest moviment que va marcar el canvi de segle, des de les darreres dècades del segle XIX fins al XX. De fet, dues de les seues obres formen part del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. Descobreix les grans obres d'una de les figures més importants del modernisme.
Institut Pere Mata, Reus (1897-1912)
L'Institut Pere Mata, a Reus, és una de les obres més destacades del modernisme a tot Europa. És un hospital psiquiàtric projectat a finals del segle XIX amb un disseny innovador i avançat per a l'època. Tot i que no es va acabar desenvolupant tota l'obra que Domènech i Montaner havia projectat, es va arribar a construir un imponent conjunt arquitectònic de diversos pavellons que va ser referent de la construcció de tipologia sanitària.
Els arquitectes que han deixat empremta a l'habitatge a Espanya
La seva àrea més destacada i de més valor artístic és el Pavelló dels Distingits, on residien els interns de les famílies acomodades. De fet, aquest Pavelló està catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional. Si vols visitar aquest espai, actualment ja no funciona com a hospital psiquiàtric i està obert als visitants.
Hospital de Sant Pau, Barcelona (1902-1913)
L'hospital de la Santa Creu i Sant Pau, a Barcelona, està situat en un conjunt d'edificis projectats per l'autor. Durant aquests anys es van construir un total de tretze edificis modernistes en aquesta àrea, amb una ampliació posterior realitzada Pere Domènech i Roura, fill de Lluís, a partir del 1920, fet que va suposar afegir-hi sis edificis més.
El seu edifici principal i els nombrosos pavellons formen un dels principals i majors conjunts de l'arquitectura modernista catalana, juntament amb l'Institut Pere Mata de Reus. Tampoc en aquest cas no es va aconseguir construir tot el projecte original, però la seva notorietat li ha valgut diversos premis i el nomenament com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. També és bé d'interès cultural.
Palau de la Música Catalana, Barcelona (1905-1908)
El Palau de la Música Catalana és potser l'obra més coneguda de l'arquitecte, situada al cèntric barri de Sant Pere. És seu de l'Orfeó Català i es va finançar amb fons procedents de subscripció popular. És una de les grans joies arquitectòniques del modernisme català i l'única sala de concerts declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO. Actualment és un punt de trobada ineludible de la vida musical i cultural de Catalunya.
La sala de concerts és una de les més singulars del món: presidida per un imponent orgue sobre l'escenari, sens dubte un dels seus grans reclams és la lluerna central, que representa el sol i banya tota la sala de llum natural, generant un ambient místic que convida al recolliment i a l'escolta. La sala també està custodiada per figures i representacions, com ara les muses que envolten l'escenari o les valquíries de Wagner que sorgeixen del sostre.
Casa Lleó i Morera, Barcelona (1902-1905)
L'illa de la discòrdia no seria el mateix sense aquest habitatge projectat per Domènech i Montaner, que comparteix espai visual al costat dels edificis de Gaudí i Puig i Cadafalch (la casa Batlló i la casa Amatller, respectivament). La trobem a la cantonada entre el passeig de Gràcia i el carrer Consell de cent, i es tracta de la remodelació d'un edifici anterior amb tres tribunes i balcons de pedra als diferents pisos.
En concret, el projecte va ser un encàrrec fet el 1902 per Francisca Morera per reformar l'antiga Casa Rocamora de l'any 1864, que albergava la Societat de Foment de l'Eixample. Després de la seva mort el 1904, el seu fill Alberto Lleó i Morera va continuar les obres i va donar nom a l'edifici. L'obra va finalitzar el 10 de març del 1905. Aquesta casa va ser l'única que va aconseguir el premi del Concurs anual d'edificis artístics atorgat per l'Ajuntament de Barcelona a l'edició del 1906.
Casa Navàs, Reus (1901-1908)
Aquesta obra és única al món i un dels millors exemples del modernisme europeu. Es tracta, a més, de l'única obra modernista d'Europa que ha arribat fins als nostres dies tal com es va estrenar: la casa manté totes les estances i el mobiliari original, per la qual cosa transitar-la permet conèixer de primera mà totes les característiques estètiques i ornamentals de l'època a través d'un dels millors exemples d'aquest estil arquitectònic a tot el món.
L'edifici el va encarregar Joaquim Navàs, un ric comerciant de teixits, en una època en què Reus estava en plena efervescència. Navàs i la seva dona, Pepa Blasco, van encomanar a Domènech i Montaner la construcció d'una casa botiga en una de les cantonades de la plaça del Mercadal de Reus. La petició tenia un pressupost sense límits, una oportunitat que Domènech i Montaner va aprofitar per donar curs al seu enginy i crear un immoble luxós de valor estètic i arquitectònic atemporal.
Casa Lluís Domènech i Montaner, Canet de Mar (1018-1919)
La casa Domènech va ser obra de Lluís, del seu fill Pere i del seu gendre, Francesc Guàrdia. Actualment forma part de la Casa Museu Lluís Domènech i Montaner, un conjunt museístic restaurat i obert al públic des del 1991.
Es tracta d'un immoble a Canet de Mar que va servir com a casa familiar i on Domènech va passar llargues temporades, especialment durant l'estiu. Hi va projectar obres tan conegudes com el Palau de la Música o l'hospital de Sant Pau, entre d'altres.
Precisament, moltes de les obres de l'arquitecte es troben en aquest municipi. Per exemple, a la riera Sant Domènec es poden veure l'Ateneu i la Casa Roura i, dins dels boscos de Pedracastell, hi ha el castell de Santa Florentina.
Girona dispara la demanda internacional: un de cada quatre compradors ja és estranger
El mercat immobiliari català va tancar el tercer trimestre de l'any amb una fotografia inesperada: Girona s'ha convertit en el gran pol d'atracció per a compradors internacionals. Segons les darreres dades presentades per les API de Catalunya, el 26 % de les compravendes registrades a la província van ser realitzades per estrangers, una quota que la situa molt per sobre de Tarragona (16 %), Barcelona (14,2 %) i Lleida (9,6 %). Cap altra província catalana no s'acosta a aq
idealista anticipa més pujades del preu de l'habitatge i menys oferta el 2026
La situació de l'habitatge a Espanya al tancament del 2025 és clara: emergència nacional. La falta d'oferta s'ha tornat endèmica, però el focus continua posat a atacar els preus des de postures altament ideologitzades. Fa anys que estem instal·lats en aquest marc i és imprescindible abandonar aquest enfocament per adoptar un nou rumb basat en el consens, en els experts i, sobretot, en les decisions basades en dades. Lamentablement, creiem que serà pràcticament impossible desfer el que v