L'Ajuntament de Collboni manté l'aixeta oberta a la constel·lació d'entitats afins a Colau i els Comuns amb subvencions que van arribar a mig milió d'euros el 2025, segons un document a què ha pogut tenir accés idealista/news. Tot i que Ada Colau va deixar l'alcaldia de Barcelona fa més de dos anys, moltes de les subvencions —moltes nominatives i altres concedides per concurs— segueixen drenant les arques municipals. El govern socialista en minoria de Jaume Collboni ha lliurat 443.920 euros el 2025 a una dotzena de cooperatives i associacions vinculades històricament a Barcelona a Comú, la majoria amb seu o connexió directa amb el mític Casp, 43, l'epicentre del cooperativisme ideològic català.
Les xifres, obtingudes a través de documentació oficial de l'Ajuntament, evidencien que el PSC de Collboni manté intacta la política seguida d'“amiguisme institucional” que va caracteritzar els vuit anys de mandat de Colau (2015-2023), en què aquestes mateixes entitats van rebre milions d'euros en contractes nominatius i subvencions directes sota l'argumentació d'“economia social i solidària".
L'Observatori DESC, primera a la fila del repartiment
L'entitat més beneficiada torna a ser l'Observatori DESC (Drets Econòmics, Socials i Culturals), que va rebre 157.666 euros dels contribuents barcelonins el 2025. Aquesta associació no és una més: Ada Colau hi va treballar durant set anys (2007-2013) com a responsable d'Habitatge abans de fer el salt a la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH).
Les dues subvencions concedides al DESC suposen un cost de 107.666 i 50.000 euros, respectivament. La primera s'ha justificat per "promoure una visió integral dels drets humans", mentre que la segona busca "defensar polítiques que posin els drets humans i la justícia global i ambiental al centre". Conceptes que, com ja va denunciar el PP en anteriors ocasions, responen més a “criteris polítics i ideològics” que a necessitats reals de la ciutadania barcelonina.
Durant els mandats de Colau, l'Observatori DESC va ser investigat pel Tribunal de Comptes per presumptes irregularitats en la gestió de subvencions públiques i el 2021 la Fiscalia de Barcelona va arxivar la investigació en concloure que no hi havia indicis de delicte.
Casp 43: el fortí cooperatiu que mai no cau. Qui és qui?
El número 43 del carrer Casp de Barcelona és la destinació de la majoria de les subvencions municipals. Als baixos d'aquest edifici de l'Eixample té la seu el Grup ECOS, una cooperativa de segon grau que agrupa 16 organitzacions i que funciona com a matriu d'un grup de cooperatives amb estructura empresarial que factura prop de set milions d'euros anuals. Però ECOS és molt més que això: és l'espai on han coincidit i han sorgit perfils que més tard van exercir responsabilitats a l'executiu municipal liderat per Ada Colau, el viver de talent polític de Barcelona a Comú. Entre les entitats que estan registrades a Casp 43 es troben: Arç Cooperativa (assegurances), Calidoscoop (consultoria), Celobert (arquitectura), Opcions (consum responsable), Sostre Cívic (habitatge), Espai Ambiental (medi ambient), LabCoop (incubadora), L'Apòstrof (comunicació).
Opcions de Consum Responsable: 45.800 euros
Cooperativa fundada el 1982 que promou el "consum conscient i responsable". Organitza fires, tallers i campanyes de sensibilització. Té la seu a Casp 43. Ha estat beneficiària de subvencions municipals per a projectes de "transició ecosocial" i "consum responsable". El seu treball se centra en l'educació ambiental i el foment de xarxes de consum alternatiu.
Aquesta cooperativa va rebre cinc subvencions diferents per a projectes el 2025 com Repte Barcelona Decreix (7.000 euros), Què en pensESS? (6.300 euros), Activem la PaCa, la Palanca de Canvi (17.500 euros), Contribuir als ODS a través del nostre consum (10.000 euros) i Palanca de Canvi de la mobilitat sostenible (5.000 euros).
Sostre Cívic: 34.850 euros repartits en 6 subvencions
Cooperativa d'habitatge fundada el 2004 que promou el model d'habitatge en cessió d'ús (no propietat ni lloguer convencional). Ha desenvolupat diversos projectes d'habitatge cooperatiu a Barcelona amb suport municipal, inclosa la cessió de solars públics. Durant el mandat de Colau va rebre importants beneficis fiscals. Referent del model de "cohabitatge" a Catalunya.
La cooperativa d'habitatge rep ajuts per a tot tipus d'esdeveniments i estudis: des de l'Impuls de l'Espai Cooperatiu Trafalgar (18.750 euros) fins a la Trobada de Sòcies de Sostre Cívic (3.500 euros), passant per estudis sobre "innovació tipològica en habitatge social" que es repeteixen amb lleugeres variacions.
A partir de la informació publicada per Crònica Global, durant el mandat de Colau, a Sostre Cívic se li va perdonar el 90 % de l'impost de construccions en un dels seus projectes.
Espai Ambiental: 23.936 euros
Cooperativa sense ànim de lucre fundada el 2004 dedicada a projectes socioambientals comunitaris. Treballa en “transició ecològica urbana” a través de participació ciutadana. Especialitzada en gestió d'horts urbans, educació ambiental i dinamització comunitària. Fa marxada del grup ECOS.
Aquesta cooperativa mediambiental, que forma part de l'ecosistema de Casp 43, rep finançament per “enfortir el seu model de negoci” (7.168 euros), organitzar debats sobre els objectius de desenvolupament sostenible (9.968 euros) i desenvolupar el projecte Som Barri: Acollida, Drets i Acció Comunitària (6.800 euros).
Ecos SCCL: 20.000 euros
El Grup ECOS en si mateix també rep una subvenció directa de 20.000 euros per al projecte CÒDOLS.
Nusos: 21.250 euros
Cooperativa d'activitats científiques i culturals que promou "una mirada crítica connectada amb el coneixement, la ciència i la natura". Organitza tallers, exposicions i activitats de divulgació. Es presenta com a agent de canvi cap a la sostenibilitat i l'economia social.
Aquesta cooperativa de l'entramat, especialitzada en "activitats científiques i culturals", s'embutxaca tres ajudes per consolidar la seva estructura organitzativa (6.750 euros), oferir "serveis ambientals de l'ecosistema urbà" (4.500 euros) i "fer comunitat a l'ombra" (10.000 euros).
LabCoop: 6.300 euros
Laboratori d'iniciatives d'emprenedoria social cooperativa. Cooperativa de segon grau sense ànim de lucre que "acull, incuba i impulsa" noves cooperatives. Funciona com a incubadora de l'ecosistema cooperatiu barceloní. Va celebrar el seu desè aniversari el 2023. Aquesta incubadora de cooperatives rep finançament per a un projecte denominat concisament PRESIDENT.
I-Labso: 4.118,25 euros
Cooperativa de recerca i laboratori social. Es dedica a la investigació aplicada sobre economia social, cooperativisme i models alternatius d'organització. Realitza estudis, formacions i assessorament a altres cooperatives. En aquest cas, ha obtingut fons per a la seva "digitalització interna per a l'eficiència cooperativa".
L'Apòstrof: 3.500 euros
Cooperativa de comunicació formada per periodistes, lingüistes, dissenyadors i docents. Més de 25 anys dexperiència. Especialitzada en "comunicació participativa", "llenguatge pla i inclusiu" i disseny feminista. Organitza esdeveniments culturals i de pensament crític. Rep ajuda per al Crucrucrú. Festival de pensament.
La resta del repartiment: més entitats de l'univers aparentment vinculades a Colau
Dins del mateix ecosistema ideològic, altres associacions que també han rebut subvencions són:
Irídia - Centre de Defensa dels Drets Humans: 40.000 euros
Centre per a la Defensa dels Drets Humans especialitzat en drets civils i polítics. Denuncia la “violència institucional” i ofereix assistència jurídica i psicosocial a víctimes de violacions de drets. Molt activa en casos relacionats amb el procés independentista i les manifestacions. Ha protagonitzat polèmiques pel seu activisme polític.
Aquesta entitat rep cinc subvencions diferents que van des de Fer memòria per construir futur (6.000 euros) fins al Projecte SAIDAVI (12.000 euros), passant per la “digitalització democràtica d'Irídia” (7.200 euros).
Enginyeria Sense Fronteres: 80.000 euros
Associació de cooperació, sensibilització i defensa del dret a l'aigua i energia. Realitza projectes de cooperació internacional. Membre de la xarxa internacional d'Enginyeria Sense Fronteres. Treballa en projectes de "justícia global" i "empoderament ciutadà". L'associació d'enginyers sense fronteres s'emporta la segona subvenció individual més gran per al "Enfortiment de l'associativisme en pro del desenvolupament econòmic local (II)". Una sola línia de 80.000 euros que aixeca interrogants sobre la supervisió i la justificació d'aquests fons.
IDRA Barcelona Institute: 6.500 euros
Institut de recerca urbana organitzat com a cooperativa federada. Analitza "desafiaments urbans" i desenvolupa "solucions per a la justícia social i ecològica". Membre de la XES (Xarxa d'Economia Solidària). Enfocament en un nou municipalisme i polítiques urbanes progressistes. Organitzats com a cooperativa, rep dues subvencions per a La reproducció a debat (1.500 euros) i el Cicle Kairós (5.000 euros).
Observatori DESC
Fundat el 1997, es defineix com a "centre per a la defensa dels drets humans" especialitzat en drets econòmics, socials, culturals i ambientals. Ada Colau hi va treballar 7 anys abans de fundar la PAH i llançar-se a la política. Ha percebut milers d'euros rebuts centenars de milers d'euros en subvencions i contractes de l'Ajuntament durant i després del mandat de Colau.
L'estratègia de les subvencions amb criteri polític
Part de l'oposició municipal ha qüestionat diverses vegades els criteris emprats per a la concessió de determinades subvencions a aquestes entitats. El president del grup municipal del PP a Barcelona, Daniel Sirera, ha sostingut que algunes d'aquestes ajudes responen a criteris polítics i ideològics més que a prioritats d'interès general.
Entre els exemples citats pel regidor hi ha el finançament d'activitats commemoratives de l'Observatori DESC pel 25è aniversari o projectes de consolidació organitzativa de cooperatives com I-Labso. Segons el grup popular, aquest tipus d'iniciatives s'haurien d'avaluar amb més detall en relació amb el seu impacte directe en la ciutadania.
Diverses de les subvencions aprovades inclouen partides destinades a l'enfortiment estructural de les entitats beneficiàries —com processos de digitalització, millora organitzativa o trobades internes— a més de l'execució d'activitats obertes al públic.
Un patró es repeteix a la majoria d'aquests ajuts: es tracta de subvencions que “poc aporten a la ciutat de Barcelona”. Com ja va denunciar el líder del PP a Barcelona, Daniel Sirera, en ocasions anteriors: "La majoria de subvencions responen a criteris polítics i ideològics". El regidor popular va posar com a exemples "la festa de l'Observatori DESC pel seu 25è aniversari" o la "consolidació i escalabilitat de la cooperativa I-Labso", projectes que difícilment es poden considerar d'"interès públic excepcional".
Moltes d'aquestes subvencions financen l'existència mateixa de les cooperatives (enfortiment organitzatiu, digitalització interna, trobades de socis) en comptes de projectes concrets que beneficiïn la ciutadania. En altres paraules: l'Ajuntament paga el funcionament ordinari d'empreses privades pel simple fet d'autoanomenar-se “economia social i solidària”.
Collboni manté el model Colau
El més cridaner és que el govern en minoria del socialista Jaume Collboni no ha trencat amb el model del govern de la seva predecessora. Tot i les tensions polítiques entre PSC i Barcelona a Comú (que van portar a la ruptura del pacte de govern ia la pròrroga dels pressupostos el 2025), l'alcalde socialista manté les subvencions cap a les mateixes entitats que van nodrir de quadres i legitimació ideològica el govern de Colau.
Durant el govern de Colau (2015-2023), aquestes entitats van rebre milions d'euros en contractes i subvencions. L'Ajuntament va arribar a repartir 2,5 milions d'euros en dos anys i mig a entitats vinculades a l'alcaldessa, segons va denunciar Libertad Digital el 2018. El Tribunal de Comptes va arribar a investigar la política de subvencions de Colau per possibles irregularitats, però va tancar la investigació perquè no hi va trobar indicis de delicte.
Tot i així, amb el govern de Collboni la música continua sonant. El 2024, el primer any complet del seu mandat, les entitats de Casp 43 i rodalies van rebre gairebé 500.000 euros en diferents contractes i subvencions. El 2025, la xifra es manté en 443.920 euros. La suma total que els barcelonins han destinat a aquestes subvencions des que Collboni va arribar a l'alcaldia ja supera el milió d'euros.
Connexions polítiques: l'ecosistema que va nodrir els Comuns
Més enllà dels diners, de Casp 43 han sorgit nombrosos líders polítics que han ocupat i ocupen càrrecs de rellevància als quadres polítics de Barcelona en Comú:
Ada Colau: Observatori DESC (7 anys)
Gala Pin (regidora de Feminismes i LGTBI): Irídia
Janet Sanz (primera tinent d'alcalde): Moviments socials i plataformes veïnals
Jaume Asens (primer tinent d'alcalde): advocat vinculat a Irídia i la PAH
La relació entre part del teixit cooperatiu i l'àmbit polític municipal ha estat assenyalada per alguns sectors crítics com a exemple de proximitat entre activisme social i gestió pública. Diversos càrrecs que van formar part del govern de Barcelona a Comú procedien d'entitats vinculades a l'economia social, cosa que ha alimentat el debat sobre la interacció entre aquests espais associatius i l'administració local. Aquesta osmosi entre l'activisme cooperatiu i el poder municipal va generar el que els crítics anomenen "una estructura clientelar": entitats que reben diners públics i que, alhora, proveeixen quadres polítics i legitimació ideològica al partit al govern.
El model és tan reeixit que s'ha replicat: diverses d'aquestes cooperatives han exportat el seu know-how a altres ciutats on governa o ha governat l'esquerra municipalista (Madrid, Saragossa, Cadis, Santiago de Compostela).
Un patró de continuïtat
Si comparem les subvencions atorgades durant el mandat de Colau amb les actuals de Collboni, el patró és clar:
Període Colau (2023):
- Total a entitats de Casp 43 i afins: al voltant de 500.000 euros anuals
- Observatori DESC: més de 175.000 euros
- Espai Ambiental: més de 137.000 euros
Període Collboni (2025):
- Total a entitats de Casp 43 i afins: 443.920 euros
- Observatori DESC: 157.666 euros
- Enginyeria Sense Fronteres: 80.000 euros
Les dades mostren una línia de continuïtat en la concessió d'ajuts a determinades entitats vinculades a Colau. Canvia l'alcalde, però no canvien les organitzacions beneficiàries. Les mateixes entitats, els mateixos projectes, el mateix llenguatge buit de “transició ecosocial”, “drets humans integrals” i “economia solidària”.
