L'Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa aquest divendres una polèmica convocatòria d'ajuts dirigits a les comunitats de propietaris que incorporin als seus estatuts la prohibició de l'ús turístic d'habitatge, una mesura que reforça l'estratègia del Govern municipal per reduir la presència de pisos turístics a la ciutat i genera crítiques des del sector turístic i part del mercat immobiliari.
La iniciativa, que forma part de l'acord pressupostari aconseguit entre l'alcalde Jaume Collboni (PSC) i Esquerra Republicana, permet que una comunitat de veïns pugui sol·licitar subvencions de fins al 50 % de les despeses de gestió associades a la modificació d'estatuts, com notaries, registre o honoraris, amb límits de 2.500 euros per a nous estatuts. existents.
Segons el consistori, la finalitat de la mesura és facilitar que més finques optin per vetar la instal·lació d'habitatges d'ús turístic, considerats pel Govern local com un factor que desplaça residents i pressiona a l'alça els preus de lloguer i venda a barris emblemàtics de la ciutat. El quart tinent d'alcaldia, Jordi Valls, va defensar que normatives com aquesta “contribueixen a vetllar contra l'exclusió residencial a Barcelona”, fent referència a la necessitat d'ampliar la disponibilitat d'habitatge per a ús habitual.
Les ajudes es poden sol·licitar a partir del 27 de febrer i són retroactives per a les comunitats que hagin aprovat aquestes modificacions des de l'1 de març de 2025. Per poder accedir a la subvenció, a més d'incorporar la prohibició de pisos turístics o altres activitats econòmiques que alterin la convivència, els nous estatuts han de ser homologables segons els criteris fixats per l'Ajuntament. de Finques i inscrits al Registre de la Propietat.
La mesura s'emmarca en una estratègia més àmplia del Govern de Collboni per reduir la presència de pisos turístics a Barcelona, que inclou la intenció de no renovar llicències d'ús turístic i eliminar progressivament aquests allotjaments per al 2028, emparant-se en normativa autonòmica que permet regular aquest tipus d'activitats en mercats amb problemes d'accés a l'habitatge.
Tot i això, la política ha generat rebuig entre organitzacions del sector, com Apartur, que el gener passat va portar l'Ajuntament als tribunals per incentivar les comunitats a adoptar prohibicions, cosa que, segons aquestes associacions, ja està permesa per la legislació catalana i no requereix incentius públics, i consideren que aquests recursos es podrien destinar a polítiques amb impacte més directe en l'habitatge.
La polèmica posa de manifest la tensió creixent entre les polítiques de control del turisme i els interessos econòmics de propietaris, plataformes i gestors turístics a la ciutat, en un context en què Barcelona continua buscant fórmules per equilibrar l'accés a l'habitatge i la convivència amb un dels sectors econòmics que tradicionalment han contribuït més a la seva activitat i projecció internacional.
El més destacat
