Paiporta demana formalment a la Generalitat Valenciana que declari el municipi com a zona tensionada per poder topar els preus dels lloguers.
El Ple de l'Ajuntament del municipi valencià, considerat com la zona zero de la dana del 2024, ha aprovat una moció per instar el Govern regional a iniciar els tràmits necessaris per declarar el municipi com a mercat residencial tensionat, la mesura estrella de la Llei d'habitatge que va entrar en vigor fa gairebé tres anys.
La petició, que ha tirat endavant amb els vots a favor de Compromís i PSOE, malgrat que PP i VOX hi han votat en contra, busca "facilitar l'accés a l'habitatge i frenar l'escalada dels preus del lloguer", ja que permetria "incloure mesures per contenir els preus dels lloguers i regular els grans tenidors al municipi", així com desenvolupar plans específics d'habitatge, eines imprescindibles per garantir el dret a un habitatge digne”, segons explica el Consistori.
L'Ajuntament qualifica com a "greu" la situació d'accés a l'habitatge a la localitat, en línia amb el conjunt de l'àrea metropolitana de València, i afirma que el cost del lloguer pot superar sobradament el 30 % dels ingressos de moltes llars, "un llindar que la legislació estatal fixa com a indicador de tensió al mercat residencial".
A més, el text aprovat destaca l'impacte de la dana del 29 d'octubre del 2024, que va provocar "danys importants en el parc d'habitatges i va reduir l'oferta disponible, fet que ha incrementat encara més la pressió sobre els preus i dificulta l'accés a un habitatge digne", destaca el Consistori.
Segons l'alcalde de Paiporta, Vicent Ciscar, "aquesta moció és un pas necessari per donar resposta a una realitat que afecta moltes famílies del nostre municipi. No podem mirar cap a un altre costat davant l'augment dels lloguers i la dificultat creixent per accedir a un habitatge. Hem de protegir les famílies, i especialment els joves i les persones vulnerables".
Per aconseguir el seu objectiu, l'Ajuntament ha mostrat la disposició a col·laborar en l'elaboració dels informes necessaris aportant dades locals i també insta el Govern central a adoptar mesures complementàries, com ara la pròrroga extraordinària dels contractes d'arrendament en contextos de tensió del mercat i la limitació de pràctiques especulatives al sector immobiliari.
Segons les dades d'idealista, actualment només hi ha 10 habitatgede lloguer al municipi de Paiporta, amb un preu mitjà de 12,24 euros/m2 i una renda entre 850 i 1.500 euros al mes.
Més de 300 zones tensionades a Espanya
Actualment hi ha més de 300 municipis declarats com a zones tensionades al conjunt d'Espanya. Els primers van ser a Catalunya, que en té un total de 271 des del 2024, encara que el 2025 s'hi van sumar més al País Basc, Navarra i Galícia.
Els últims que han estat declarats com a mercats tensionats han estat els guipuscoans Mondragón, Pasaia i Zestoa, en vigor des del 28 d'abril passat. Recentment també ha obtingut llum verda Santiago de Compostel·la per part de la Xunta de Galícia, encara que la declaració s'ha de publicar al BOE perquè estigui plenament operativa.
Què suposa ser una zona tensionada
La declaració d'una població com a zona de mercat residencial tensionat està recollida a l'article 18 de la Llei d'habitatge i implica que els preus dels lloguers estaran subjectes a una sèrie de restriccions:
- En nous contractes a nous llogaters de petits propietaris, el preu es limitarà a la renda del contracte anterior (pujada el percentatge que marqui l'índex de preus que publiqui l'INE).
- Si l'habitatge de lloguer pertany a un gran tenidor, el preu s'haurà d'establir a partir de l'índex de referència de preus que publica el Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana. El mateix passa si l'habitatge no es lloga des de fa cinc anys, mai no s'ha arrendat o estava buit, fos d'un gran tenidor o d'un petit propietari.
- Possibilitat d'una pròrroga extraordinària per als llogaters que tinguin contracte en vigor després de la seva finalització per un període màxim de tres anys, en els mateixos termes i condicions del contracte en vigor.
- Es consideren grans tenidors els titulars de 5 o més immobles urbans d'ús residencial, davant dels 10 immobles de les zones que no estan catalogades com a tensionades.
- També s'atorgaran incentius fiscals per al lloguer de llarga durada a les zones tensionades. Hi ha bonificacions a l'IRPF d'entre el 50 i el 90 %.
- Per als contractes en vigor en zones tensionades, l'actualització anual dels contractes seguirà el que marca la Llei d'habitatge per a tot el territori estatal. Els contractes signats després d'aquesta llei (maig 2023) es renovaran sobre la base del nou índex IRAH que publica l'INE. Per als contractes signats abans d'aquesta llei, de manera general s'actualitzarà la renda segons la inflació (IPC).
Uns resultats controvertits
Des que es van aplicar per primera vegada els límits dels lloguers a Catalunya, el març del 2024, el que més destaca de la intervenció al mercat del lloguer és l'enorme pèrdua de l'oferta d'arrendaments de llarga durada, que s'han traslladat majoritàriament al lloguer temporal, mentre la demanda no ha parat de créixer a les principals ciutats de Catalunya, segons un estudi d'idealista. L'únic que han aconseguit les zones tensionades és reduir l'evolució dels preus per sota de la mitjana espanyola.
La lectura que deixen les dades oficials també és negativa. Segons els últims publicats pel Servei d'Estudis i Documentació d'Habitatge de la Generalitat de Catalunya, basats en les fiances dels lloguers dipositades a l'Institut Català del Sòl (INCASÒL), la renda mitjana ha marcat màxims de la sèrie històrica en el conjunt de l'autonomia —incloent-hi zones tensionades i no tensionades—, està en rècord en municipis com Lleida, Mataró, Sant Boi de Llobregat i Rubí, i ha registrat uns nivells inèdits a Barcelona si mirem la renda per m2. També baixa amb força la signatura de nous contractes, mentre que a la capital catalana es redueix la superfície mitjana dels habitatges llogats.
Una cosa similar succeeix a Navarra. Com a mostra l'últim informe publicat per l' bservatori d'Habitatge de Navarra, basant-se en les dades del Registre de Contractes d'Arrendament d'Habitatge de Navarra (RECA), les rendes no només estan baixant a les zones tensionades, sinó també a les zones no tensionades, el preu del m2 amb prou feines varia i els habitatges que es lloguen cada cop són més petits. A més, la comparativa trimestral mostra un descens del 44 % dels contractes, mentre que els lloguers temporals tenen més pes, en detriment dels de llarga durada.
La tendència es fa palesa també a la Corunya, on l'entrada en vigor del control de les rendes ha provocat una caiguda del 70 % de la signatura de contractes, segons l'Observatori de l'Habitatge de Galícia. Els preus mostren una baixada, encara que l'organisme no ofereix dades sobre la superfície mitjana dels immobles arrendats. En el cas de la renda per m2, l'estadística mostra una estabilització.
El més destacat
