Es compleixen dos anys de la declaració de zones de mercat residencial tensionat a 140 municipis de Catalunya, entre els quals hi ha les quatre capitals catalanes i importants ciutats de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
En aquests gairebé 24 mesos, el que més destaca de la intervenció al mercat del lloguer és l'enorme pèrdua de l'oferta d'arrendaments de llarga durada, per traslladar-se majoritàriament al lloguer temporal, mentre la demanda no ha parat de créixer a les principals ciutats de Catalunya, segons l'estudi d'idealista. L'única cosa que han aconseguit les zones tensionades és reduir l'evolució dels preus per sota de la mitjana estatal, després de l'anàlisi de les quatre capitals catalanes i sis grans poblacions.
El mercat del lloguer d'habitatges a Catalunya segueix lluny d'una normalització de la seva activitat dos anys després que el Govern català decidís ser el primer a aplicar les zones de mercat residencial tensionat que permet la Llei d'habitatge del 2023. Al març la va aplicar a 140 municipis, amb les quatre capitals catalanes, per ampliar-lo a l'octubre fins a un total de 261 territoris catalans.
Aquest control de preus a Catalunya és una reedició del control dels preus dels arrendaments que ja s'havien aplicat a la mateixa comunitat autònoma des del 2020, però que va ser recorregut pel Govern central per invasió de competències.
La declaració d'una àrea com a mercat residencial tensionat suposa, entre altres coses, limitar la pujada dels preus de les rendes o la modificació del règim de pròrrogues dels contractes en vigor, mentre que els petits propietaris podran obtenir més desgravacions a l'IRPF.
Mentrestant, els contractes en vigor continuaran renovant-se segons el que consti al contracte , el preu del lloguer en un nou contracte d'arrendament entre particulars es basarà en el preu del contracte anterior (últim any + IRAH), llevat que realitzin obres de millora a l'habitatge, de manera que es podrà apujar fins a un màxim del 10 %.
La intervenció de les administracions competents en matèria d'habitatge al mercat del lloguer a Catalunya no està resolent l'enorme problema generat, pel qual moltes famílies no poden trobar una alternativa assequible per viure. L'actual situació, després de dos anys d'aplicació de les zones tensionades, és una demanda creixent davant de menys oferta de pisos per a lloguer permanent, un estoc que s'ha filtrat cap a altres arrendaments, com els lloguers de temporada, per habitacions o que fins i tot surten al mercat de la compravenda, farts de la inseguretat jurídica creada.
L'estoc d'habitatge de lloguer permanent s'enfonsa en aquests dos anys (i pugen els temporals)
L'oferta d'habitatges de lloguer de llarga durada, que és la que cerca la majoria de la població per viure, s'ha reduït de manera dràstica a les ciutats analitzades. A l'estudi d'idealista/data, basat en les dades dels anuncis d'habitatges de lloguer publicats al portal immobiliari, es pot apreciar com a Barcelona, per exemple, ja hi ha més oferta de lloguers temporals que de lloguers permanents. El lloguer de temporada ja suposava al tancament del 2025 gairebé el 64 % de tota l'oferta d'arrendaments a la capital catalana.
En només dos anys s'ha capgirat la truita. El març del 2024, el lloguer temporal significava el 34 % de l'oferta en arrendament a Barcelona. L'estoc d'habitatge de llarga durada superava les 10.000 unitats, mentre que ara ha caigut més d'un 56 % i supera per poc els 5.000 pisos. En canvi, el temporal supera ara els 10.000 habitatges, després de registrar-se un increment proper al 58 %.
Per sobre de Barcelona, destaca la pèrdua d'oferta de lloguers de llarga durada a l'Hospitalet de Llobregat (-66 %) en comparació amb el primer trimestre del 2024, mentre que els arrendaments de temporada van augmentar un 83 %. Actualment, el lloguer temporal suposa el 52 % de l'oferta residencial en arrendament a la ciutat. Fa dos anys, amb prou feines arribaven al 18 %.
A les altres capitals catalanes es repeteix el patró. Descensos propers al 50 % del lloguer permanent a Girona i Tarragona, mentre els arrendaments de temporada es duplicaven a les dues ciutats. Aquests lloguers de menys d'un any de durada suposen més del 40 % de l'oferta a Girona i Tarragona, quan el març del 2024 només representaven el 15 %.
Lleida també s'ha anotat una pèrdua del 38 % de la seva oferta de llarga durada, davant del 93,5 % d'increment del temporal, però els lloguers permanents continuen sent majoria, amb més de 80 % de l'oferta actualment.
A la resta de ciutats analitzades, el lloguer permanent manté la major part de l'estoc anunciat, però en descens davant del 2024. Les caigudes de l'oferta d'arrendaments de llarga durada a Sant Cugat, Badalona, Terrassa o Sabadell superen el 33 % de baixada, mentre s'ha duplicat l'oferta de lloguers de temporada a Badalona o Terrassa, i fins i tot. Mataró es presenta com l'única ciutat de les analitzades on ha crescut tant l'oferta d'habitatges de lloguer permanent (7,4 %) mentre es dupliquen els lloguers de temporada.
Es dispara la demanda i augmenta la taxa d'esforç per llogar
Pel costat de la demanda de lloguers, la perifèria de Barcelona ha demostrat una pressió més gran de la demanda sobre l'oferta existent, amb Terrassa, l'Hospitalet de Llobregat, Sabadell i Mataró liderant la demanda relativa de lloguer a Catalunya. En alguns casos, com ara Terrassa o Sabadell, els leads i contactes als pisos en arrendament s'han duplicat.
Badalona encara supera Barcelona en demanda relativa, i Lleida està davant de Barcelona entre les quatre capitals catalanes, després de duplicar-s'hi la demanda. A Barcelona, la demanda també s'ha disparat un 57 %, però per sota de les altres capitals, com ara Girona (97 %) i Tarragona (68 %). Tot i aquests destacats increments, la demanda relativa continua sent més alta a Barcelona que a les dues anteriors.
Barcelona és el gran mercat on la competència per trobar un habitatge de lloguer és més gran, amb 65 famílies per cada anunci, davant dels 34 contactes de mitjana nacional. Lleida ho supera, amb 75 contactes per anunci. Tarragona (49 contactes) i Girona (43) encara superen la mitjana.
La taxa d'esforç de lloguer a totes les ciutats analitzades ha crescut aquests dos anys, excepte a Mataró i Sabadell (totes dues amb un 28 %), encara dins d'un marge raonable. El percentatge dels ingressos de la llar necessari per accedir a un habitatge de lloguer es troba al 38 % de tots els ingressos nets d'una família mitjana a Espanya, segons un estudi publicat per idealista basat en les dades del quart trimestre del 2025.
La falta d'oferta i l'increment dels preus és la causa que l'esforç per llogar es trobi en números alts i que sobrepassi els límits recomanats pels experts en el cas del lloguer a Barcelona i Badalona (tots dos amb un 46 %) o a l'Hospitalet de Llobregat (41 %), on més ha pujat l'esforç amb més de sis punts bàsics respecte del 2024.
Terrassa (29 %) i Sabadell (28 %) han vist com l'esforç de les famílies per llogar puja quatre punts, si bé que encara es troba en valors raonables segons els experts. Les altres capitals mostren dades d'accés a l'habitatge més assequibles que les anteriors esmentades, com el 26 % de Girona, el 24 % de Tarragona o el 22 % de Lleida, malgrat les pujades de 4 punts i 2 punts, respectivament a les dues últimes.
Els preus dels lloguers pugen per sota de la mitjana estatal (comencen les caigudes mensuals)
Per la seva banda, els preus dels lloguers han mantingut una tònica ascendent a les principals ciutats de Catalunya, tot i que ja s'aprecia un cert alentiment en alguns dels últims mesos, amb increments anuals per sota de la mitjana nacional (7,8 %), i caigudes mensuals. Amb les últimes dades disponibles de l'Informe de preus del lloguer d'idealista, la ciutat de Barcelona es manté com el mercat més car de Catalunya, amb un preu mitjà de 23,4 €/m2 el febrer del 2026, malgrat registrar descensos tant a la taxa mensual (-2,4 %) com a l'anual (-1,2 %).
Tot seguit, el segueixen a certa distància l'Hospitalet de Llobregat (17,3 €/m2), Sant Cugat del Vallès (16,6 €/m2) i Badalona (15,9 €/m2) amb els preus del lloguer més cars. L'Hospitalet (-2,7 %) i Badalona (-1,1 %) es van anotar caigudes mensuals al febrer, i Sant Cugat amb prou feines va créixer un 0,3 %. Respecte de fa un any, les rendes han augmentat un 78 % a Badalona, un 4,9 % a Sant Cugat i només un 1,3% a l'Hospitalet.
A la banda oposada, els preus més assequibles es localitzen en dues capitals: Lleida (9,2 €/m2), clarament per sota de la resta, i a Tarragona (11,7 €/m2). A les dues ciutats, els preus van baixar respecte del gener, un 2,11 % i un 0,3 %, respectivament, però continuen pujant davant del febrer de l'any passat, fins a un 10 % a Lleida i un 7,6 % a Tarragona.
L'altra capital catalana, Girona, es troba en un terme mitjà, amb 12,9 €/m2 al mes de lloguer, amb la pujada mensual més elevada (4 %) de les ciutats analitzades, i un 5,4 % anual. També destaquen els nivells continguts a Sabadell (12,1 €/m2) i Terrassa (12,4 €/m2). La primera és al costat de Barcelona, l'única que ha registrat baixades de rendes tant a nivell mensual (-0,2 %) com anual (-1,9 %), mentre Terrassa puja un 1,6 % mensual i fins a un 7,3 % anual.
Mataró (13,3 euros/m2), per la seva banda, ha tancat el febrer amb el preu màxim de la sèrie històrica d'idealista, després d'un increment del 8,1 % anual, només un 0,5 % mensual al febrer.
Totes les ciutats analitzades presenten rendes del lloguer més altes que les del març del 2024, quan s'acabaven de començar a aplicar les mesures disposades per a les zones tensionades en habitatge.
L'increment de rendes més marcat en aquests dos anys s'observa a Tarragona, amb un repunt del 15,9 % respecte aleshores (de 10,1 a 11,7 €/m2). El segueixen Barcelona, amb una alça del 12,9 %, i Terrassa, amb un 12 %. També mostren creixements de doble dígit ciutats com Mataró (10,8 %) i Badalona (10,3 %). En contrast, les pujades més moderades es registren a Hospitalet (5,7 %) i Sabadell (6,7 %), juntament amb Sant Cugat del Vallès (7,2 %), Lleida (8,5 %) i Girona (9,6 %).
El més destacat
