El BOE publica les zones tenses de Catalunya i l'índex de lloguer del govern espanyol

El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) ha publicat el sistema estatal de referència de preus de lloguer que servirà perquè les comunitats autònomes que ho plantegin puguin declarar àrees de mercat residencial tens, segons la llei d'habitatge. També oficialitza la relació de zones tenses a Catalunya, per la qual cosa ja es podrà aplicar un control de preus als arrendaments a 140 municipis, entre els quals hi ha les quatre capitals catalanes i importants ciutats de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

Fins ara, Catalunya és l'única regió que aplicarà un control al mercat de l'arrendament en aquests 140 municipis des que es va entrar en vigor la llei d'habitatge el mes de maig de 2023. En destaquen les capitals catalanes Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, a més de les principals poblacions de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, com l'Hospitalet de Llobregat, Terrassa, Badalona, Sabadell, Mataró o Santa Coloma de Gramenet, a banda de Reus, a Tarragona.

A la resolució publicada al BOE es recull el període de vigència durant els pròxims tres anys, amb la possibilitat d'ampliar-lo amb caràcter anual. A més, i a petició de la Generalitat es redueix el nombre d'habitatges en propietat necessaris per ser considerat gran tenidor en aquestes zones tenses a 5 unitats, en comptes de les 10 que s’especificaven a la llei d'habitatge. Aquesta possibilitat està recollida a la llei d'habitatge.

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) ha publicat una modificació de la resolució anunciada l'agost passat per la qual el govern català va declarar les àrees de mercat tens per solucionar els errors i que fos compatible amb el que s’ha publicat al BOE. Aquest pas era necessari per declarar els 140 municipis com a zones tenses.

La declaració d'una àrea com a mercat residencial tens suposarà, entre altres coses, limitar la pujada dels preus de les rendes o la modificació del règim de pròrrogues dels contractes en vigor, mentre que els petits propietaris podran obtenir més desgravacions a l'IRPF. Mentre els contracte en vigor continuaran renovant-se segons el contracte, el preu del lloguer en un nou contracte de lloguer entre particulars es basarà en el preu del contracte anterior (últim any + pujada del 3 %), llevat que es realitzin obres de millora a l'habitatge, cas en el qual es podrà apujar fins a un màxim del 10 %.

D'altra banda, el BOE oficialitza l'índex oficial de preus de lloguer, que s'utilitzarà com a referència per als nous contractes d'arrendament a les àrees que es declarin com a mercat residencial tens. La taula serà de compliment obligat per als nous arrendaments en què el propietari sigui un gran tenidor o per als habitatges que no hagin estat de lloguer els últims 5 anys.

"La renda pactada a l'inici del nou contracte no podrà excedir el límit màxim del preu aplicable d'acord amb el sistema d'índexs de preus de referència, atenent les condicions i característiques de l'habitatge arrendat i de l'edifici on s'ubiqui", confirma el BOE.

L'índex porta disponible a la web del Ministeri des del 27 de febrer passat i, després del termini oficial de consulta pública, s'ha publicat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), amb alguns dies de retard respecte de la data anunciada pel secretari d'Estat d'Habitatge i Agenda Urbana, David Lucas.

Aquest índex de preus ha rebut fins a sis al·legacions per part d'altres administracions públiques, entre les quals hi ha la mateixa Generalitat de Catalunya o de Madrid, o d'associacions i empreses del sector.

El govern català ha mostrat el seu rebuig a aquest índex de preus de referència imposat pel Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana perquè és homogeni a tot l'Estat espanyol. De fet, la Generalitat catalana ha presentat al·legacions a l'índex de preus.

L'índex de lloguer del govern central torna a preus del 2017

L'índex de preus de referència del lloguer que ha aprovat el govern espanyol mostra uns nivells de preus que estan allunyats de les rendes que un llogater pot trobar al mercat actual. En concret, utilitzant en tots dos casos la secció censal com a unitat bàsica i amb els mateixos sistemes de ponderació, les dades basades en la mostra anunciada a idealista el febrer de 2024 ofereixen un preu per metre quadrat d'11,6 euros, mentre que l'índex del ministeri es queda a 7,9 euros: un 32 % més baix, segons un estudi realitzat per idealista.

Amb la mostra de la mateixa data que el Ministeri (2022), la diferència també és molt rellevant (-19 %). Aquest nivell de preus és pràcticament el mateix que el que va registrar Espanya l'any 2017 (quan era un 2 % més baix el preu de mercat que el que marca l'índex per al 2022), però amb una diferència significativa: actualment hi ha un 23 % menys oferta d'habitatges de lloguer permanent de la que hi havia el 2017.