Una herència, dos habitatges i més duna dècada de conflicte. L'Audiència Provincial de Barcelona ha posat ordre en un cas que il·lustra un dels errors més habituals en matèria successòria: confondre nua propietat amb usdefruit.
La sentència conclou que l'hereva va ser privada del seu dret a explotar dos immobles com a conseqüència d'una execució judicial que va excedir el que preveu el testament i reconeix el seu dret a recuperar les rendes generades durant anys. La clau no és qui ostentava la titularitat dels pisos, sinó qui tenia dret a fer-los servir i a cobrar els lloguers.
Conflicte hereditari a Catalunya: què va passar després de la mort?
Tot arrenca el 2001, amb la mort del propietari de diversos immobles. En el testament va deixar ben lligats els repartiments: va adjudicar als fills diferents béns i, a més, la nua propietat d'altres immobles no esmentats expressament, mentre que va nomenar hereva universal la seva dona.
El conflicte va sorgir anys després, en el marc d'un procediment judicial relacionat amb la quarta falcídia, figura del dret civil català que protegeix la quota mínima de l'hereu. En aquest procés, els tribunals van declarar simulada la venda de dos habitatges a la dona, cosa que va provocar que tornessin a formar part de l'herència.
Fins aquí, tot dins del que s'esperava. El problema va sorgir a la fase d'execució d'aquesta sentència. El 2008, els fills van començar a percebre els lloguers després d'una ordre judicial que, en aplicar la sentència, els va atribuir facultats pròpies del ple domini.
L'hereva no ho va veure igual. Defensava que el testament només els atribuïa la nua propietat, no l'usdefruit. Tot i això, el Jutjat de Primera Instància núm. 20 de Barcelona va rebutjar la seva reclamació perquè entenia que l'assumpte ja era cosa jutjada, però l'Audiència Provincial ha revisat aquest plantejament.
Usdefruit i nua propietat: qui pot fer servir l'immoble i cobrar les rendes
Seguint la normativa aplicable a Catalunya a la mort del causant, l'hereu succeïa en tot el dret del difunt que no s'hagués llegat expressament. Per això, com que als fills només se'ls havia llegat la nua propietat, l'usdefruit va romandre en l'herència i va passar a correspondre a l'esposa del causant.
Amb aquest punt de partida, la Sala interpreta el testament i conclou que els fills només van rebre la nua propietat. És a dir, si bé passen a ser titulars dels habitatges, no tenen facultats d'ús i gaudi sobre aquests, per la qual cosa tampoc no poden percebre els ingressos que generen, ja que aquesta facultat correspon a l'usufructuari.
Cosa jutjada: per què no impedia reclamar l'usdefruit
Un dels arguments clau de la defensa era que la qüestió ja havia estat resolta en procediments anteriors. Tot i això, l'Audiència descarta l'existència de cosa jutjada d'acord amb l'article 222 de la Llei d'enjudiciament civil.
La raó és senzilla però alhora important: els plets anteriors van tractar sobre la validesa de determinades operacions i sobre la quarta falcídia, però no van abordar qui tenia l'usdefruit dels immobles.
La veritat és que, perquè un conflicte es consideri resolt, no n'hi ha prou que hi hagi litigis previs entre les mateixes parts; cal que s'hagi abordat exactament la mateixa qüestió.
I és que el fet que una situació s'hagi consolidat en fase d'execució no implica que generi cosa jutjada si excedeix el que ha resolt la sentència original. La Sala és contundent en aquest sentit: una extralimitació en l'execució no pot convertir en veritat jutjada una cosa que mai no es va debatre ni es va incloure en la decisió inicial.
Quan comença el còmput del termini de prescripció?
Un altre punt habitual en aquest tipus de conflictes és el termini per reclamar. L'Audiència aplica l'article 121-20 del Codi civil de Catalunya i conclou que l'acció no estava prescrita. El motiu va ser que el conflicte no va sorgir amb la mort, sinó amb la manera com es va executar la sentència anys després.
La disputa sobre aquesta execució es va allargar fins al 2018 i, com que la demanda es va presentar dins del termini des d'aquell moment, la reclamació seguia sent vàlida. Aquest matís és rellevant perquè desplaça l'inici del còmput.
Reclamació de rendes per usdefruit: quant es pot recuperar
Reconegut el dret d'usdefruit, la conseqüència és directa: en haver estat privada d'aquest dret, podia reclamar les rendes no percebudes. En aquest cas, l'Audiència pren com a referència una quantitat de 368.814,64 euros més interessos, corresponent a les rendes estimades dels immobles des del 2008.
La xifra prové d'una anàlisi tècnica basada en informes de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona i els contractes de lloguer originals. Per sustentar la reclamació, l'hereva va aportar el peritatge d'una experta immobiliària, que va desglossar el valor de mercat de les rendes de cada habitatge durant els anys de conflicte.
Això sí, en la fase d'execució caldrà descomptar les despeses associades als immobles, com les taxes, l'IBI o les despeses de comunitat, per determinar el rendiment net real, ja que la indemnització s'ha de calcular sobre el rendiment net i no sobre els ingressos bruts.
A més, l'Audiència afegeix un matís important: corresponia als qui van percebre les rendes acreditar les despeses associades als immobles, cosa que resulta determinant a l'hora de fixar la quantitat final.
L'hereva també sol·licitava una indemnització de 15.000 euros per dany moral. Tot i això, l'Audiència no la hi ha concedit, en entendre que el perjudici ja queda compensat amb la devolució de les rendes i recordant que l'elevada litigiositat del cas no és imputable únicament als fills, atès que ella també va contribuir al conflicte en retenir inicialment determinats llegats.
