Segons dades d'idealista, el preu de l'habitatge a Barcelona arribava als 5.269 euros per metre quadrat durant el juny del 2026, davant els 2.959 euros de mitjana a Catalunya. Cal destacar els 2.703 euros de Girona, els 1.519 euros de Lleida o els 2.293 euros de Mataró.
Analitzant aquestes dades, Leonardo Cromstedt, president d'AEFI, l'Associació Espanyola de Franquícies Immobiliàries, aconsella que comprar un primer habitatge a Catalunya, per a una persona o una família amb una renda mitjana, no s'ha de limitar a cercar Barcelona capital i analitzar amb especial atenció les ciutats mitjanes i els municipis ben comunicats de la segona corona metropolitana.
Com veiem a les dades anteriors, "en alguns d'aquests mercats el preu per metre quadrat se situa entre un 45% i un 70% per sota del de la capital catalana", especifica l'expert.
Primeres i segones corones metropolitanes
Per a Cromstedt, ciutats com ara Terrassa, Sabadell, Mataró, Granollers, Vilanova i la Geltrú, Tarragona, Reus, Girona o Lleida poden oferir un equilibri millor entre preu, superfície, serveis i comunicacions. "No es tracta simplement de buscar l'habitatge més econòmic, sinó de localitzar municipis amb activitat econòmica, transport públic, centres educatius, serveis sanitaris i prou profunditat de mercat perquè l'habitatge conservi el seu atractiu en el futur".
En aquest context, Terrassa i Sabadell en són dos exemples clars. "El 2025 es van situar entre els municipis espanyols amb més pressió de demanda per a comprar habitatge fora de les grans capitals, fet que confirma que una part creixent dels compradors està ampliant el seu radi de cerca", puntualitza l'expert.
Per la seva banda, Pablo Balea, director de vendes residencial de Savills Barcelona, no descarta la Ciutat Comtal, ja que encara és un dels mercats residencials més sòlids d'Espanya i un autèntic dipòsit de valor a llarg termini. "L'escassetat d'oferta, l'elevada demanda i l'atractiu internacional de la ciutat continuen recolzant els preus a les zones més consolidades".
Tot i això, també destaca la primera corona metropolitana i altres municipis ben connectats amb Barcelona per a comprar un primer habitatge a Catalunya. Guanyen protagonisme perquè permeten accedir a un habitatge a preus més competitius i ofereixen un interessant potencial de revaloració.
A AEFI aconsellen actuar amb una planificació financera molt rigorosa en comprar, tenint en compte que el preu de l'habitatge a Catalunya va augmentar un 14% interanual el juny del 2026, sobre la base de dades d'idealista, "Així, retardar durant massa temps una decisió viable pot elevar novament l'estalvi previ necessari".
Canvi de paràmetres: “ampliació del radi geogràfic de cerca”
Per als experts, comprar habitatge avui és quelcom diferent de fa uns anys. Han canviat els llocs i els factors per fer-ho.
A Savills destaquen que molts compradors han ampliat el seu radi de cerca. "L'augment dels preus a les ubicacions més demandades, la millora de les infraestructures i l'augmenet de la flexibilitat laboral han impulsat l'interès per ciutats mitjanes i municipis que fa una dècada tenien menys protagonisme", destaca el seu portaveu.
A més, les prioritats són diferents: després de la pandèmia se'n van consolidar de noves, com ara disposar de més espai, zones exteriors i un entorn amb més qualitat de vida, factors que han influït a les decisions de compra tant per a primera com per a segona residència.
Leonardo Cromstedt també ha vist una evolució, i la raó principal és l'encariment de l'habitatge, fet que ha ampliat el radi geogràfic de recerca. Per això, “molts compradors ja no es pregunten únicament a quin barri de Barcelona poden comprar, sinó a quin municipi poden trobar un habitatge adequat sense assumir un endeutament excessiu”, puntualitza.
Aquesta evolució, segons el portaveu d'AEFI, ha afavorit ciutats mitjanes i municipis de l'entorn metropolità com a llocs preferents de compra. Les raons, similars a les que destaquen a Savills, una millora de les comunicacions, la possibilitat de teletreballar alguns dies, la recerca d'habitatges més amplis i “l'accés a serveis similars als d'una gran ciutat han reduït la importància de viure necessàriament al costat del lloc de treball”, respon.
A més, el comprador actual compara més variables que fa uns anys: no només el preu, sinó també el cost de desplaçament, la superfície disponible, l'eficiència energètica, els serveis, la demanda futura i la facilitat de revenda. "Per això les ciutats mitjanes estan guanyant pes. No són només una alternativa més econòmica, sinó que s'han convertit en una elecció residencial pròpia per a una part creixent dels compradors", aclareix el president d'AEFI.
