Junts tombarà els dos decrets d'habitatge del Govern al Congrés

Arriba el 'Dia D' per als dos decrets d'habitatge que ha aprovat el Govern aquesta setmana. Aquest divendres, 2 d'octubre, ambdós textos es votaran en un ple extraordinari al Congrés per tal que es convalidin o es deroguin i, tret de sorpresa d'última hora, no se'n sortiran. Junts rebutja els decrets i n'ha exigit la retirada i elaborar immediatament un nou text que reverteixi la greu situació de l'habitatg. De fet, aquest matí ha enviat una nova proposta al PSOE. El PNB, per la seva banda, també ha anunciat que rebutjarà el segon decret, encara que sí que donarà suport al primer.

Segueix idealista/news al canal de Whatsapp

Propietaris, llogaters i sector immobiliari estan pendents del resultat de la votació parlamentària. D'això depèn que la suspensió dels desnonaments, la regulació del lloguer de temporada i habitacions, la prohibició de comprar habitatge amb fins especulatius, la pròrroga extraordinària dels contractes de lloguer, el límit a la pujada de les rendes o les indemnitzacions que hauran de pagar els propietaris als llogaters si no renoven els seus arrendaments de forma pràcticament indefinida segueixin en vigor o perdin els efectes jurídics.

Aquestes són les mesures que inclouen tots dos textos que marcaran el present i el futur del mercat del lloguer a Espanya i que, de moment, no tenen garantit el suport a la Cambra Baixa.

Reial decret llei 26/2026

Aquest Reial decret llei és el que conté més mesures i el primer que es va publicar al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), el 30 de setembre. En principi, és el que té més opcions d'aconseguir el suport parlamentari necessari per convalidar-se i, per tant, mantenir els efectes legals.

Pròrroga extraordinària de dos anys del lloguer

Aquesta pròrroga afecta els contractes de lloguer en vigor que arribin a la data de venciment abans del 31 de desembre de 2028, així com els contractes que estiguin en període de tàcita reconducció. Exigeix que el llogater estigui al corrent de pagament.

Suspensió de desnonaments de persones vulnerables sense alternativa habitacional

Es tornen a prohibir els desnonaments fins al 31 de desembre del 2030, després que el mes de febrer passat el Congrés tombés la mesura després de rebutjar-ne la convalidació.

Prohibició de les compres especulatives d'habitatge

Les operacions de compravenda d'habitatges d'entitats que adquireixin immobles o carteres hipotecàries queden prohibides fins a finals del 2028 si la compra es produeix a un preu inferior al 70 % del valor de taxació. La prohibició afecta habitatges individuals i edificis sencers, encara que no s'aplica si l'habitatge es destina a lloguer social.

El decret publicat al BOE identifica els anomenats fons voltor com a entitats, amb personalitat jurídica o sense, que tinguin l'objecte social d'adquisició d'immobles a títol onerós.

Pujada d'impostos a les socimis

Es reordena la fiscalitat de les socimis perquè reorientin la inversió cap a l'habitatge assequible, no a l'ús de la inversió en l'àmbit de l'especulació. En concret, el text estableix un gravamen especial del 25 % sobre els beneficis no distribuïts, que es redueix un 50 % quan més del 80 % del parc d'habitatges en arrendament sigui assequible, o un 100 % quan, a més, el benefici no distribuït es reinverteixi en tres anys en habitatges destinats al lloguer assequible.

Regulació del lloguer de temporada i habitacions

La normativa preveu la reforma de la Llei d'arrendaments urbans (LAU) per equiparar els lloguers de temporada i d'habitacions als arrendaments de l'habitatge habitual, amb les particularitats pròpies.

La ministra d'Habitatge ha destacat que la regulació dels dos lloguers serà la que es treballa al Congrés dels Diputats i ha precisat que incorpora una clàusula competencial per a les comunitats autònomes amb normativa pròpia, com Catalunya, on s'aplicarà la seva legislació en matèria de dret civil.

Aplicació de l'IVA al lloguer turístic

Fins ara, els lloguers turístics estaven exempts de pagar l'IVA, però el Reial decret llei fixa un tribut del 10 % per "evitar que els habitatges surtin d'ús com a habitatges habituals", segons ha afirmat la ministra d'Habitatge, Isabel Rodríguez. Tot i això, el gravamen és inferior al que l'Executiu volia aplicar (21 %).

Bonificacions a l'IRPF per a llogaters

El document inclou bonificacions fiscals destinades a reduir l'esforç econòmic de les famílies, sobretot les que viuen de lloguer, i millorar l'assequibilitat de l'habitatge. Se centren en rendes de fins a 33.000 euros/any, i les ajudes també seran graduades segons la renda. Segons el Govern espanyol, aquestes bonificacions arribaran a 1,6 milions de llars a Espanya i permetran estalviar fins a una mensualitat de la renda de lloguer.

Bonificacions en l'IRPF per a propietaris que abaixin el lloguer

Aquells propietaris que abaixin la renda de lloguer fora de les zones de mercat tensionat ja declarades també es beneficiaran d'incentius fiscals per reduir la càrrega econòmica sobre els llogaters. També hi ha reduccions per rehabilitació de pisos destinats a l'arrendament.

Pujades d'impostos a propietaris: de l'IBI a la plusvàlua

La normativa permet als ajuntaments penalitzar en l'impost sobre béns immobles (IBI) l'ús de l'habitatge diferent del residencial o els habitatges buits.

Per als titulars de pisos turístics en zones declarades tensionades, els ens locals podran establir un recàrrec de fins al 150 % sobre l'IBI si tenen quatre o més immobles turístics. Es rebaixa al 100 % per a titulars de 2 a 4 pisos turístics i arriba al 50% de la quota líquida en el cas de titulars d'un immoble turístic. Pel que fa als habitatges buits, permet als consistoris establir recàrrecs sobre els habitatges residencials desocupats de manera permanent. Als municipis que no estiguin en zones de mercat residencial tensionat, el recàrrec podrà assolir el 50 % quan l'immoble faci més de dos anys que està desocupat sense causa justificada i pertanyi a un titular amb quatre o més immobles residencials, i es podrà elevar fins al 100 % quan el període de desocupació superi els tres anys.

També es preveu una tributació més gran dels immobles no habituals en l'IRPF a partir del 2027, així com l'actualització dels coeficients màxims aplicables al valor del terreny per calcular la base imposable de l'impost sobre l'increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana (plusvàlua municipal), mesura que formava part del decret omnibus que va tombar el Congrés a principis d'any.

Ajuts a la compra del primer habitatge

Es crea el nou mecanisme TU CASA per a aquelles persones solvents, però que no han pogut estalviar prou per poder fer front a les despeses inicials a la compra d'un habitatge. A través de l'ICO, hi haurà accés a finançament a un tipus d'interès al 0 % amb suport de l'Estat per cobrir fins al 20 % del valor de l'habitatge –cosa que la banca no sol finançar via hipoteques–, amb un màxim de 50.000 euros.

Topall del 2 % a la pujada de les rendes

Es torna a aplicar un límit màxim a la pujada anual dels contractes de lloguer en vigor del 2 %, com ja es va fer durant la crisi per la guerra a Ucraïna el 2022 i en anys posteriors. Aquest límit també es va introduir al decret del mes de març, que va decaure a la Cambra Baixa a l'abril. En aquesta ocasió, estarà vigent fins al 31 de desembre del 2027, sempre que la norma obtingui el suport de la Cambra Baixa.

Reforçar l'oferta pública d'habitatge

Una altra de les qüestions que recull el primer dels dos decrets d'habitatge és el reforçament de l'oferta pública residencial mitjançant la consolidació del que el Ministeri d'Habitatge anomena Model Casa 47, que passa per activar els mecanismes administratius de l'Administració General de l'Estat per continuar incorporant immobles al parc públic estatal.

Rebaixa de l'IVA en l'habitatge públic

El decret rebaixa la fiscalitat de l'habitatge de promoció pública i protegit al tipus superreduït de l'IVA del 4 %. Aquesta mesura utilitza l'incentiu fiscal per estimular la construcció d'immobles residencials assequibles i incrementar progressivament l'oferta pública disponible.

Reial decret llei 27/2026

El Reial decret llei 27/2026 es va publicar un dia més tard al BOE (1 d'octubre) i se centra en una de les mesures més reclamades per Sumar i altres partits d'esquerres: els lloguers de durada (gairebé) indefinida. Mesura que, a priori, no tindrà el suport de la Cambra Baixa i en perdrà els efectes jurídics.

En concret, la norma obliga els propietaris a indemnitzar els llogaters si decideixen no renovar el contracte per cinc anys més si l'arrendador és una persona física —o set anys, si és jurídica— sense causa justificada, com la necessitat o d'algun familiar d'habitar l'immoble. En absència d'aquesta justificació, haurà de pagar a l'arrendatari l'equivalent a 12 mensualitats com a compensació. A més, per no renovar, el propietari ha d'avisar amb almenys sis mesos d'antelació, mentre que dos són suficients en el cas de l'arrendatari.

El 'no' de Junts torna a ser clau

En les últimes hores, Junts ha confirmat el rebuig a tots dos textos. Els seus vots en contra, juntament amb els de PP i Vox, frenaran la convalidació i els deixaran sense efectes jurídics.

Fonts del partit català asseguren que l'Executiva Nacional que es va reunir ahir a la nit va comunicar al seu grup parlamentari la seva decisió de no donar suport als decrets d'habitatges perquè consideren que moltes de les mesures incloses "provocaran l'efecte contrari del que pretenen: reduiran l'oferta d'habitatges de lloguer, incrementaran els preus i dificultaran encara més l'accés a l'habitatge de les persones amb menys capacitat econòmica. Amb menys oferta, els llogaters hauran de competir entre ells per un nombre d'habitatges cada cop més reduït".

A més, critica que "no s'aturin els fons voltor. Amb el redactat actual, aquestes entitats podran continuar adquirint habitatges i promovent desnonaments d'inquilins vulnerables". Un altre dels arguments és que no es resol adequadament la protecció dels llogaters vulnerables, perquè no es garanteix el pagament per part de l'Administració i que "determinades mesures suposen l'expropiació per decret de l'estalvi de tres generacions de famílies".

La formació catalana també considera que "bona part dels habitatges que acabin sortint del mercat de lloguer per posar-se a la venda difícilment seran accessibles per a la classe mitjana i treballadora, mentre que els compradors amb més capacitat econòmica disposaran de més opcions per adquirir-los".

Per tant, opina Junts, és "una norma que pretenia protegir l'accés a l'habitatge acabarà fent més difícil trobar un pis, més difícil pagar-lo i més difícil accedir-hi a les famílies de classe mitjana i treballadora".

El partit ha reclamat al Govern la retirada dels textos, cosa que l'Executiu ha descartat categòricament, i ha instat a "elaborar immediatament un nou text que comenci a revertir la greu situació de l'habitatge. Tan aviat com aquest nou text estigui acabat, Junts demana que es convoqui un Consell de Ministres per aprovar-lo mitjançant un nou reial decret llei. En aquestes condicions, Junts donarà el seu vot".

El PNB, per la seva banda, també ha confirmat les últimes hores que votarà a favor del primer decret amb mesures fiscals i mesures de protecció davant dels desnonaments, mentre que votarà en contra del text que inclou la renovació automàtica dels contractes de lloguer.

La portaveu del grup basc al Congrés, Maribel Vaquero, ha afirmat que el seu grup donarà un suport "crític" al primer decret perquè entén que frena abusos i millora la situació dels petits propietaris, "malgrat la seva redacció desastrosa", mentre que rebutjarà el segon en entendre que "penalitza el petit propietari".

Des del Govern s'estan produint múltiples reaccions de defensa als decrets i les crítiques a bona part de l'arc parlamentari.

El Ministeri d'Habitatge ha rebutjat alguns dels "aspectes plantejats per Junts" per tombar tots dos textos al Parlament i afirma que "incorporen enervacions exigides per Junts moltes vegades".

El Departament que lidera Isabel Rodríguez nega que les mesures plantejades "vagin en detriment de l'oferta d'habitatge" perquè "es plantegen incentius fiscals per mobilitzar l'habitatge que està retingut i penalitzacions als immobiles buits o que es dediquin a usos no residencials". També sosté que "en cap cas es posa en perill l'herència de les famílies" i defensa que es tracta d'un text "molt clar" quant "al dret de tempteig i retracte per part de les persones llogateres, que només s'aplica en cas de compravendes”.

D'altra banda, especifica que la definició de fons voltor "s'inspira en la legislació belga i s'ha demostrat útil", i incideix en les peticions plantejades pel partit de Carles Puigdemont i que sí que s'han recollit al text: "Les compensacions en cas de suspensió són obligatòries per part de l'Administració".

Finalment, fa una crida als grups del Congrés perquè llancin "un missatge a la població espanyola que va sentir vergonya en veure com al nostre país una pime voltor sense escrúpols podia fer fora la Maricarmen de casa seva".

A més, adverteix al Partit Popular que hauria de "fer un exercici de responsabilitat" votant a favor de "mesures que beneficien el conjunt de la població". "Aquest divendres escollirà entre l'especulació i la vida de la gent, i si el principal partit de l'oposició escull especulació, quedarà inhabilitat per representar les classes mitjanes i treballadores d'aquest país", conclou.

El president del Govern, Pedro Sánchez, també ha insistit que no faran "un pas enrere" en la "lluita" pel dret a l'habitatge i que els textos serveixen per "frenar l'especulació, facilitar l'accés al primer habitatge, fomentar els lloguers assequibles i frenar els desnonaments".

Sánchez també ha assegurat que el PP, Junts i Vox "han de triar: o estan amb la majoria social o amb els especuladors. El seu vot els retratarà davant de generacions senceres". Un argument que també ha fet servir Sumar, el soci minoritari de l'Executiu: "O amb la gent o amb els especuladors. O amb Espanya i Catalunya o amb Vox i el PP. Això votem demà", va afirmar ahir a la nit Yolanda Díaz, vicepresidenta segona i ministra de Treball.

Protesta davant del Congrés

La votació també estarà acompanyada de mobilitzacions. Els acampats a la Puerta del Sol han anunciat que acudiran aquest divendres al Congrés per protestar coincidint amb el debat i la votació dels decrets d'habitatge.