"On són les grues?": el sector de l'obra nova demana desbloquejar sòl a Barcelona

Els ponents del 'workshop' d'idealista demanen agilitzar llicències, mobilitzar sòl públic per a lloguer assequible i revisar la reserva del 30 %
"On són les grues?": el sector de l'obra nova demana desbloquejar sòl a Barcelona
idealista/news

Agilitzar les llicències, mobilitzar sòl públic per construir habitatge assequible i revisar la reserva del 30 % de habitatge protegit a Barcelona. Són algunes de les propostes que es van posar sobre la taula a la taula rodona celebrada al workshop d'idealista sobre el futur de la promoció immobiliària, celebrat a la capital catalana. En el debat hi van participar Josep Maria Casas, director territorial de Culmia per a Llevant, Catalunya i Balears, Albert Milian, director de Barnes Barcelona, i Xavier Vilajoana, president d'APCE Catalunya i APCEspanya.

“On són les grues?”. Albert Milian, director de Barnes Barcelona, va llançar la pregunta després de recordar que Espanya continuarà guanyant llars els propers anys. Entre les que es veuen a la ciutat, va citar les del Camp Nou i la Sagrada Família. Josep Maria Casas va situar el primer fre abans fins i tot de demanar la llicència. Per edificar cal sòl urbanitzat i llest per construir, i arribar a aquest punt exigeix inversió i anys de tramitació. Casas va explicar que l'aprovació d'un planejament pot requerir al voltant de 40 informes sectorials i que, una vegada superada aquesta fase, encara queden la llicència d'obres i els tràmits que precedeixen l'escriptura dels habitatges.

El directiu de Culmia va sostenir que complir els terminis que ja fixa la normativa permetria escurçar bona part del recorregut. També va advertir dels límits del silenci administratiu com a via per agilitzar l'inici de les obres. A la pràctica, va explicar, resulta difícil que un banc financi una promoció si el promotor no té una llicència expressa.

Xavier Vilajoana va posar el focus en la Llei del sòl. Va defensar una reforma que permeti corregir errors esmenables en els procediments urbanístics sense haver de tornar a la casella de sortida. Un defecte en un informe, va explicar, pot obligar a reiniciar un expedient que fa anys que està en marxa. El representant dels promotors va reclamar un acord entre l'Estat, les autonomies i els ajuntaments, que es reparteixen les competències sobre les quals depèn una promoció.

El límit dels 250.000 habitatges cada any

Casas va calcular que Espanya lliura actualment entre 90.000 i 100.000 habitatges a l'any i va descartar que el sector pugui elevar aquesta xifra fins a 250.000 a curt termini. Fins i tot si demà hi hagués sòl llest per promoure'ls, va argumentar, “el teixit productiu tindria dificultats per absorbir aquest volum d'obra i els costos de construcció pujarien”. Entre les mesures que poden ampliar la capacitat del sector va assenyalar la industrialització i la formació de treballadors per als nous processos de construcció.

Milian va posar l'accent en la col·laboració publicoprivada. Va proposar que els ajuntaments amb borses de sòl les posin a disposició d'operadors que puguin construir i gestionar habitatges protegits de lloguer. També va defensar que les cases mantinguin la seva qualificació amb el pas del temps, de manera que les noves promocions ampliïn de manera permanent el parc assequible.

El 30 % torna al debat a Barcelona

L'obligació de reservar un 30 % per a habitatge protegit en determinades promocions i grans rehabilitacions de Barcelona va obrir el debat sobre on i com es construeixen aquests habitatges. Milian va qüestionar el resultat de la mesura i Casas va sostenir que la reserva ha portat a ajornar projectes propietaris i promotors que podien esperar. Vilajoana va demanar més flexibilitat per decidir on es materialitza l'habitatge protegit i va plantejar elevar el llindar de superfície a partir del qual s'aplica la reserva. El seu argument és que els costos indirectes tenen menys pes per habitatge en actuacions més grans.

A la taula també es va discutir com ampliar el parc assequible amb els recursos de l'Administració. Casas va defensar fórmules com el dret de superfície, que permet mantenir el sòl en mans públiques i encarregar a un operador privat la construcció i la gestió dels habitatges. Vilajoana va qüestionar que es destinin recursos a comprar edificis existents quan hi ha solars públics sense desenvolupar i va demanar utilitzar part d'aquest pressupost per aixecar noves promocions.

El debat es va tancar amb tres prioritats. Vilajoana va demanar reformar la Llei del Sòl per evitar que els expedients tornin a començar per errors que es poden corregir. Milian va proposar reduir al mínim els impostos en la compra del primer habitatge. Casas va assenyalar la industrialització com una via perquè el sector en pugui construir més quan disposi de sòl i llicències.