Catalunya té una geografia de noms llargs, sonors i, de vegades, sorprenents per a qui els llegeix per primer cop. Molts topònims han arribat fins avui des del llatí, l'edat mitjana o llengües encara més antigues, encara que el seu significat original s'hagi anat diluint amb els segles. Avui, al seu territori hi ha pobles que conviden a mirar dues vegades el cartell d'entrada. Descobriu alguns dels pobles amb noms curiosos a Catalunya.
Berga (Barcelona)
Berga pot provocar un somriure als qui el senten en castellà, sobretot per la proximitat fonètica amb una altra paraula de significat molt diferent. Tot i això, la capital del Berguedà no necessita jocs de paraules per justificar una visita: és una ciutat amb un important passat medieval i al peu de la serra de Queralt.
La seva gran cita anual és la Patum, festa declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Gegants, foc, música i comparses prenen els carrers durant el Corpus Christi en una celebració amb arrels medievals.
Ultramort (Girona)
El nom d'Ultramort sona més propi d'una pel·lícula de por que no pas d'un poble del Baix Empordà, però el municipi és molt viu i té referències documentals des del segle XI.
El 1062 apareix com a Vulturis mortuii, forma llatina que ha portat a relacionar el topònim amb voltor mort, encara que no hi ha una explicació concloent sobre el pas fins al nom actual. Ultramort conserva un caràcter rural i un patrimoni d'arrel medieval, amb l'església de Santa Eulàlia i el castell de Gleu.
La Pera (Girona)
Els més orgullosos d'aquesta localitat poden dir ben alt que 'La Pera és la pera'. Ubicat al Baix Empordà, aquest poble té un origen molt menys afruitat. Una de les explicacions més esteses vincula el topònim amb el llatí petra, pedra, terme que hauria evolucionat fins a la forma catalana actual.
El poble està format pels nuclis de la Pera, Pedrinyà i Púbol, on es troba el castell de Púbol, la fortalesa va ser adquirida per Salvador Dalí per a Gal·la i que avui forma part del Triangle Dalinià. El seu escut inclou dues peres, una mostra de com el municipi ha incorporat una interpretació evident del seu nom.
Porrera (Tarragona)
Porrera no té relació amb associacions cannàbiques ni amb lectures actuals del terme. El nom procedeix d'una denominació antiga, Vallem Porreram, que s'interpreta com a 'vall dels porros' o 'vall abundant en alls porros'.
La localitat es troba al Priorat, comarca reconeguda pels paisatges de vinya i els vins. El municipi apareix documentat ja al segle XII i conserva un nucli urbà travessat pel riu Cortiella. També és conegut pel rellotge de sol i per la vinculació del cantautor Lluís Llach amb la localitat.
Madremanya (Girona)
Madremanya, entre el Gironès i el Baix Empordà, no fa referència a mares procedents d'Aragó, encara que la semblança sonora ho pugui suggerir a qui arriba des de fora de Catalunya. L'etimologia més difosa la relaciona amb el llatí Mater Magna, expressió que significa 'mare gran'.
El nucli històric manté carrers estrets, portals i edificis d'origen antic, a més de l' església de Sant Esteve. Durant l'edat mitjana va tenir una 'universitat', terme que aleshores no al·ludia a un centre d'estudis, sinó al conjunt de veïns o caps de família que participaven en la gestió comunitària.
Espolla (Girona)
Espolla és un altre nom que pot donar lloc a comentaris de tota mena en traslladar-lo al castellà. Una de les hipòtesis l'associa al llatí spelunca, 'cova', una possibilitat coherent amb un territori on hi ha abrics, cavitats i nombrosos vestigis prehistòrics.
El municipi es localitza a l'Alt Empordà, prop de la frontera amb França i als contraforts de l'Albera. La seva posició ha estat estratègica com a via de connexió entre l'Empordà i el Rosselló. Als seus voltants es conserven dòlmens i menhirs.
Cabra del Camp (Tarragona)
A Cabra del Camp, l'animal apareix fins i tot representat a l'escut local, una cabra sobre un monticle al costat d'un arbust. El nom s'ha relacionat amb el llatí capra, 'cabra', i amb campu, 'camp', una explicació força lògica.
Tot i això, hi ha autors que proposen un origen preromà i una interpretació diferent, vinculada a un lloc amb abundància d'aigua o fonts. Sense una certesa absoluta sobre l'etimologia, Cabra del Camp es troba entre Tarragona i Lleida, a la zona de la Ruta del Cister i de monestirs com ara Santes Creus o Poblet.
Porqueres (Girona)
El topònim català d'aquest municipi del Pla de l'Estany s'ha vinculat tradicionalment amb les porcades o amb els llocs destinats a la cria de porcs. En català, 'porquera' pot referir-se a una cort de porcs o a un espai relacionat amb el bestiar porcí, una pista de l'antiga activitat rural del territori.
El municipi es troba al costat del llac de Banyoles. Més enllà del nom, destaca per un patrimoni romànic de primer ordre: l'església de Santa Maria de Porqueres, construïda al segle XII i situada a prop de la riba del llac.




