L'economia necessita aprendre a conviure amb la incertesa, i així ho va expressar Omar García Glumaz, director del centre d'empreses de negoci immobiliari de CaixaBank, durant la seva ponència a les jornades 'Eivissa: habitatge, territori i futur', en què va definir el 2027 com un “any de resiliència” després de quatre o cinc exercicis en què s'esperava.
Segueix idealista/news al canal de Whatsapp
El representant de l'entitat bancària va explicar que havia previst que el 2026 i el 2027 serien exercicis tranquils, però l'evolució de la guerra a l'Orient Mitjà, i el seu efecte sobre el preu del combustible, marcarà l'economia global de l'any que ve i encara és una incògnita si serà un conflicte transitori o permanent.
Una oferta rígida i una compravenda en màxims
Sobre l'habitatge, García va criticar que l'oferta és molt rígida i no aconsegueix atendre la demanda, una tensió que, segons va dir, és darrere de l'escalada de preus.
El 2026, va afegir, la compravenda s'ha estabilitzat en els nivells màxims que ja va assolir el 2025, i les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) situen les operacions a les Pitiüses al voltant de les 2.000, encara que va reconèixer cert “ball de xifres” perquè moltes operacions no es registren.
El directiu va apuntar que es comencen a veure els primers senyals de moderació en el nombre d'operacions a les Balears, però que Eivissa és l'única illa on les xifres continuen creixent.
15.500 habitatges davant de 31.000 llars
García va assenyalar que fins ara moltes de les mesures contra el problema de l'habitatge s'han dirigit a la demanda, i va considerar que, davant d'una crisi d'oferta, cal actuar sobre l'oferta d'habitatge assequible.
Segons un gràfic de l'INE que va mostrar, des de la fi de la pandèmia s'han construït 15.500 habitatges a les Balears, mentre que s'han format 31.000 llars noves, i va advertir que, si no s'actua sobre l'oferta, aquesta bretxa continuarà augmentant.
El turisme, motor de l´economia
El ponent va aportar també diverses dades macroeconòmiques: Eivissa i Formentera van rebre 3,7 milions de turistes el 2026, amb una despesa mitjana de 1.200 euros per visitant, fet que suposa una injecció de 4.400 milions d'euros a l'economia de les illes. A més, va subratllar que els comptes de les famílies espanyoles estan en bon estat i per sota del nivell d'endeutament d'altres països europeus, i que, contra el que s'esperava, no és el consum el que estira el PIB, sinó el turisme.
En conjunt, García va sostenir que Espanya resisteix millor que altres països europeus i que CaixaBank espera per al 2027 un creixement del PIB per sobre del 2,7 %.




