Els mercats de Barcelona, les joies ocultes de la Ciutat Comtal

BCN
idealista/news
28 de novembre 2019, Redacció

Autor: Cuántico Visual (col·laborador d'idealista news)

Comença el dia a Barcelona i la Rambla es treu la son. Quioscos, floristeries, mims. Tots es preparen per a una nova jornada amb milers de turistes passejant pel carrer més famós de la Ciutat Comtal. Però hi ha un tram especial, enfront del número 91, on s'aixeca el mercat de la Boqueria, un dels més antics de la ciutat que s'ha convertit en una atracció estrella.

“La relació de Barcelona amb els mercats es remunta al segle XIX. Tant de nivell històric, arquitectònic, urbà però sobretot els mercats són catalitzadors d'aquest espai social de trobada, de lloc on es comercia”, relata el professor de la Universitat Rei Joan Carles (URJC), Emili Manrique.

El mercat de la Boqueria és el més conegut pels turistes. El seu nom original, mercat de Sant Josep, fa referència a la data de la seva inauguració, el 19 de març de 1840, el dia de Sant Josep, encara que els seus orígens són anteriors ja que aquest era el lloc que ocupaven els venedors ambulants de carn de la ciutat en el segle XIX.

“Aquests mercats es van col·locar a llocs on antigament hi havia convents o grans esplanades on es reunia la gent. Eren llocs que generaven pols de comerç”, assegura Manrique.

Avui el mercat de la Boqueria representa la varietat multicultural que conforma Barcelona i encara que està assetjat per turistes, manté també el seu caràcter local.

Substituir un convent per un mercat

La Boqueria no és l'únic. Barcelona aquesta plagat de grans mercats que conformen fins i tot el caràcter del barri on se situen. És el cas del mercat de Santa Catalina. Aquest és el mercat cobert més antic de la ciutat. Es va construir entre 1844 i 1848 sobre un antic convent que va ser derrocat en 1837 en veure's afectat per la desamortització. Se situa molt prop de la Via Laietana i la Catedral i es caracteritza per la reforma integral que va dur a terme l'arquitecte Enric Miralles.

“El projecte que va plantejar Miralles era una gran coberta que embolicava tot el mercat. Era una gran plaça coberta que s'estenia fins a arribar a Via Laeitana que obria les portes a una intervenció urbana que va fer el mateix Miralles al barri de la Ribera”, explica el professor Manrique.

De la reforma, el més característic és la teulada que recrea unes línies ondulants que en alguns punts arriben a convertir-se en arcs parabòlics. La coberta està sostinguda per una encavallada de fusta, allí on les ondulacions són menys pronunciades, i per bigues de ferro. Per la part interior està folrada de fusta però externament està coberta per un mosaic ceràmic de 4.200 metres quadrats amb els colors de les fruites i les verdures.

Fora del centre de la ciutat

Ja fora del centre de la Ciutat Comtal, s'aixeca el mercat de Sant Antoni, un dels més grans de Barcelona. Està localitzat en una de les pomes de l'Eixample, on antigament es trobava el Baluard de Sant Antoni, una de les principals entrades a la ciutat emmurallada.

“El Mercat Sant Antoni forma part de la memòria col·lectiva de Barcelona perquè té aquest mercat de diumenge, de segona mà, d'antiquari. Una espècie de rastre madrileny que encara es continua celebrant. A més és un mercat que uneix la ciutat antiga i la nova i per la seva potència s'ha convertit en un pol comercial que dóna de viure a tot el seu entorn”, desgrana Manrique.

El mercat original va ser dissenyat pel llavors arquitecte municipal Antoni Rovira i Trias, en 1882. Va utilitzar el ferro forjat com a tècnica constructiva i va dissenyar un espai que no era totalment tancat perquè estigués ventilat i ben il·luminat. En 2007 l'Ajuntament va convocar a un concurs per remodelar-lo, on el projecte seleccionat va ser el del taller d'arquitectura Ravetllat Ribas Arquitectes. La rehabilitació es va iniciar en 2009 i la seva reobertura va ser al maig de l'any passat.

La Boqueria, Santa Catalina i Sant Antoni són només tres exemples de la intensa relació de Barcelona amb els mercats i amb la manera d'entendre l'espai públic i el comerç. Una fórmula que no sembla passar de moda i que adaptant horaris i usos continua sent demandat pels ciutadans.