Els litigis als quals s'estan enfrontant els bancs per les clàusules abusives de les hipoteques no han fet més que començar. Segons explica la consultora Oliver Wyman en un informe, les reclamacions que hem vist en els últims temps en matèria de clàusules sòl o despeses de formalització de les hipoteques només suposen la meitat del problema.
La consultora creu literalment que "s'ha obert la caixa de Pandora" i que està a punt d'arribar una onada de noves reclamacions, relacionades amb els tipus d'interès usurers, l'amortització anticipada dels préstecs i les comissions d'obertura, que posaran en joc milers de milions d'euros. També s'esperen nous processos judicials relacionats amb els interessos de demora dels crèdits al consum. Recordem que la nova llei hipotecària que entrarà en vigor abans d'estiu limita les comissions per cancel·lar el préstec de forma anticipada, prohibeix les clàusules abusives i també estableix un límit als interessos de demora.
Oliver Wyman assegura que “els despatxos d'advocats cada vegada són més potents i el client cada vegada està més enfadat i ha perdut la por als litigis”, la qual cosa provocarà l'arribada de nous casos. A més, sosté que pot haver-hi fins a 10 milions d'afectats a Espanya per les condicions abusives dels préstecs hipotecaris.
La consultora, que va ser l'encarregada de quantificar les ajudes necessàries per sanejar la banca espanyola en el pitjor moment de la crisi, recorda que a aquests nous litigis es podria sumar la ‘condemna’ del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre l'IRPH, un dels índexs que s'ha utilitzat per referenciar les hipoteques variables. El dictamen es coneixerà el proper 24 de juny i, segons Goldman Sachs, el seu impacte pot ser de 44.000 milions d'euros, superant de llarg el de les famoses clàusules sòl.
A les clàusules sol encara els falta recorregut, sobretot si tenim en compte el col·lapse dels jutjats especialitzats creats per donar sortida als milers de demandes dels clients en aquesta matèria. Segons les últimes dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), els jutjats només han resolt un de cada cinc casos, la qual cosa ha portat a prorrogar un any el seu funcionament.
Article vist a Los bancos españoles se enfrentan a nuevas reclamaciones multimillonarias (El País)
Calendari laboral 2026: els festius nacionals i autonòmics
Aquest 2026 tindrà, tal com estableix la llei, catorze festius nacionals, dels quals dos són fixats per cada ajuntament. Dels dotze restants, hi ha nou festivitats nacionals que són de caràcter obligatori per a totes les comunitats autònomes i no poden ser substituïts, llevat que coincideixin en diumenge:
Un fill recupera gairebé 160.000 euros després de ser desheretat
L'Audiència Provincial de Girona ha tornat a posar el focus als límits del desheretament a Catalunya. En una sentència, el tribunal va declarar injusta l'exclusió d'un fill del testament del seu pare, reconeixent-li més de 159.000 euros en concepte de legítima hereditària. La seva sentència llança un missatge clar: no n'hi ha prou d'al·legar falta de relació per desheretar un fill. Si el progenitor ha contribuït al distanciament, la desheretació serà injusta. El cas reforça una te
Què passa si es ven un pis llegat abans de morir el testador?
L'Audiència Provincial de Barcelona ha resolt recentment un cas que aclareix fins a quin punt la voluntat del testador pot alterar el repartiment inicialment previst al testament.
Llum verda al reforç de l'Agència Tributària catalana per recaptar els impostos
El Govern català ha aprovat un decret llei per modificar el règim jurídic de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) per adaptar-lo als nous requeriments derivats del desplegament de la hisenda catalana i dotar-la de plena autonomia en matèria de personal per poder començar a recaptar "de manera progressiva" tots els impostos. El decret s'ha de convalidar al Parlament i no preveu dotació econòmica.
El Suprem aclareix en quins casos es pot desheretar per manca de relació
El distanciament entre pares i fills no sempre neix de la rancúnia. De vegades, simplement passa. Però aquesta manca de contacte pot justificar que un progenitor exclogui els seus descendents del repartiment de l'herència? El Tribunal Suprem s'hi ha pronunciat amb claredat, i una vegada més, la llei no permet desheretar sense una causa ben justificada.
Absolen una hereva d'un deute hipotecari en no acceptar l'herència
L'Audiència Provincial de Barcelona ha dictat una resolució molt rellevant en matèria de successions i deutes hipotecaris. En una sentència dictada el març del 2025, el tribunal va absoldre una dona demandada per l'impagament d'un préstec hipotecari vinculat a un familiar mort en entendre que no havia acceptat l'herència. La decisió reforça un principi clau: ser cridat a heretar no implica automàticament respondre amb el patrimoni personal pels deutes del causant.
Herències: un compte conjunt augmenta la llegítima i canvia el repartiment
L'Audiència Provincial de Tarragona ha fet un gir a un conflicte familiar que feia anys que era als tribunals. El cas, que enfronta tres fills amb la seva mare, deixa una conclusió clara: si no es demostra el caràcter privatiu dels diners d'un compte conjunt, la llei presumeix que pertany als dos titulars per parts iguals, llevat de prova en contra, per la qual cosa aquesta proporció pot arribar a formar part de l'herència.