El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ja ha celebrat la vista oral relativa a la clàusula IRPH, que ha durat gairebé tres hores. En aquesta vista s'ha parlat bàsicament de si l’IRPH, present en uns 900.000 contractes hipotecaris, és transparent i comprensible per al consumidor. L'advocat general farà públiques les seves conclusions el proper 24 de juny. Estan en joc fins a 44.000 milions d'euros que la banca perdria si la justícia donés la raó als hipotecats, segons Goldman Sachs.
La vista oral s'ha celebrat aquest dilluns a la Gran Sala del TJUE, on 15 jutges es reuneixen per als assumptes de més importància,sota la direcció del seu president, Koen Lenaerts.
La data del 24 de juny s'ha anunciat al final de la vista. El dictamen de l'advocat general, que en aquest cas serà el polonès Maciej Szpunar, no té caràcter vinculant, però els jutges del TJUE segueixen les seves recomanacions en un alt percentatge dels casos. La sentència definitiva no es coneixerà probablement fins a tardor.
El Tribunal de Justícia de Luxemburg ha de respondre a una qüestió plantejada pel Jutjat de Primera Instància número 38 de Barcelona en el context d'un litigi que enfronta Bankia amb un client particular. El demandant, l'advocat del qual és José María Erauskin, va subscriure el 2001 una hipoteca de 132.222 euros amb l'entitat, a interès variable amb referència a l'IRPH. Aquest índex es calcula tenint en compte la mitjana d'interès dels préstecs a més de 3 anys i s'ha utilitzat en prop del 10% dels préstecs concedits a Espanya.
El Suprem va revocar una sentència d’IRPH a Euraskin avalada per l'Audiència Provincial d'Àlaba, en la qual s'anul·lava aquest índex. Durant la vista oral l'advocat ha defensat davant el tribunal la falta de transparència en la comercialització de l’IRPH en els préstecs espanyols.
En canvi, la representant del govern d'Espanya ha centrat la seva intervenció en defensar l'‘statu quo’ actual i ha demanat la no retroactivitat dels efectes en cas que la sentència fos favorable al consumidor.
No obstant això, la Comissió Europea es va posicionar a favor dels hipotecats afectats per l’IRPH en el seu informe d'observacions escrites al TJUE del 17 de setembre de 2018.
El que ha valorat Europa és si l'IRPH, que forma part del preu de la hipoteca, "pot ser examinat des del punt de vista de la transparència i, per tant, declarat abusiu, encara que sigui un índex que es publica en diaris oficials (BOE). Perquè el que va dir el Suprem, entre d'altres coses, és que es tractava d'un índex oficial publicat a diaris oficials", assenyala Carmen Giménez, titular del despatx G&G Abogados.
IRPH versus euríbor
Entre el quart trimestre de 2003 i el primer trimestre de 2004 les hipoteques amb IRPH representaven prop del 20% dels crèdits concedits a tipus d'interès variable, mentre que l'euríbor superava el 70%, segons dades del Col·legi de Registradors. A finals de 2018 l'euríbor representava un 59% de les hipoteques noves a tipus variable, mentre que l'IRPH suposava menys del 0,3%.
Per comunitats autònomes, a finals de 2018 Extremadura, Castella-la Manxa i Andalusia eren les que més hipoteques amb IRPH tenien. En concret, un 0,85% del total d'hipoteques variables, un 0,64% i un 0,56%, respectivament, segons els registradors.
Calendari laboral 2026: els festius nacionals i autonòmics
Aquest 2026 tindrà, tal com estableix la llei, catorze festius nacionals, dels quals dos són fixats per cada ajuntament. Dels dotze restants, hi ha nou festivitats nacionals que són de caràcter obligatori per a totes les comunitats autònomes i no poden ser substituïts, llevat que coincideixin en diumenge:
Un fill recupera gairebé 160.000 euros després de ser desheretat
L'Audiència Provincial de Girona ha tornat a posar el focus als límits del desheretament a Catalunya. En una sentència, el tribunal va declarar injusta l'exclusió d'un fill del testament del seu pare, reconeixent-li més de 159.000 euros en concepte de legítima hereditària. La seva sentència llança un missatge clar: no n'hi ha prou d'al·legar falta de relació per desheretar un fill. Si el progenitor ha contribuït al distanciament, la desheretació serà injusta. El cas reforça una te
Què passa si es ven un pis llegat abans de morir el testador?
L'Audiència Provincial de Barcelona ha resolt recentment un cas que aclareix fins a quin punt la voluntat del testador pot alterar el repartiment inicialment previst al testament.
Llum verda al reforç de l'Agència Tributària catalana per recaptar els impostos
El Govern català ha aprovat un decret llei per modificar el règim jurídic de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) per adaptar-lo als nous requeriments derivats del desplegament de la hisenda catalana i dotar-la de plena autonomia en matèria de personal per poder començar a recaptar "de manera progressiva" tots els impostos. El decret s'ha de convalidar al Parlament i no preveu dotació econòmica.
El Suprem aclareix en quins casos es pot desheretar per manca de relació
El distanciament entre pares i fills no sempre neix de la rancúnia. De vegades, simplement passa. Però aquesta manca de contacte pot justificar que un progenitor exclogui els seus descendents del repartiment de l'herència? El Tribunal Suprem s'hi ha pronunciat amb claredat, i una vegada més, la llei no permet desheretar sense una causa ben justificada.
Absolen una hereva d'un deute hipotecari en no acceptar l'herència
L'Audiència Provincial de Barcelona ha dictat una resolució molt rellevant en matèria de successions i deutes hipotecaris. En una sentència dictada el març del 2025, el tribunal va absoldre una dona demandada per l'impagament d'un préstec hipotecari vinculat a un familiar mort en entendre que no havia acceptat l'herència. La decisió reforça un principi clau: ser cridat a heretar no implica automàticament respondre amb el patrimoni personal pels deutes del causant.
Herències: un compte conjunt augmenta la llegítima i canvia el repartiment
L'Audiència Provincial de Tarragona ha fet un gir a un conflicte familiar que feia anys que era als tribunals. El cas, que enfronta tres fills amb la seva mare, deixa una conclusió clara: si no es demostra el caràcter privatiu dels diners d'un compte conjunt, la llei presumeix que pertany als dos titulars per parts iguals, llevat de prova en contra, per la qual cosa aquesta proporció pot arribar a formar part de l'herència.