Els bancs ja han retornat als clients més de 2.300 milions d'euros pels diners que havien cobrat de més per les famoses clàusules sòl. Aquesta és la xifra que s'ha fet pública després de la cinquena reunió de la comissió de seguiment, control i avaluació de les reclamacions, que es va crear en 2017 com a alternativa extrajudicial.
Segons les dades del Ministeri d'Economia que ha analitzat el Banc d'Espanya, entre juliol de 2017 i febrer de 2019 les entitats financeres han rebut 1,18 milions de sol·licituds de devolució de les quantitats cobrades de més per aquestes clàusules abusives de les hipoteques, encara que no totes elles han arribat a bon port.
En concret, estan pendents de resolució 5.735 casos i, dels que ja s'han resolt, només el 44% han estat admesos per part de la banca. Un terç de les reclamacions han estat inadmeses (per exemple, per no existir clàusula sol), mentre que un 20% han estat desestimades per l'entitat. L'1% restant dels casos ha estat desestimat per part dels clients.
De les sol·licituds estimades, entorn del 93% s'han saldat amb un acord, la major part de les vegades amb la devolució dels diners en efectiu (hi ha més de 431.000 casos), amb un import mitjà de 4.432,93 euros per client, situant el pagament total del sector en 2.329 milions d'euros.
Recordem que molts clients intenten arribar a un acord amb el banc per recuperar els seus diners abans d'acudir als tribunals, i que aquesta alternativa extrajudicial i gratuïta per al client es va crear per impedir el col·lapse dels jutjats especialitzats en clàusules abusives. La seva activació va ser aprovada pel Consell de Ministres al maig de 2017, gairebé mig any després que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) dictaminés que aquestes clàusules eren abusives (i per tant nul·les), obligant la banca a retornar tots els diners amb caràcter retroactiu.
Recentment el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha publicat que, des de la seva posada en marxa, aquests organismes han rebut 400.000 demandes i només han resolt una tercera part, sent Andalusia i Catalunya les regions que han donat sortida a menys casos.
Calendari laboral 2026: els festius nacionals i autonòmics
Aquest 2026 tindrà, tal com estableix la llei, catorze festius nacionals, dels quals dos són fixats per cada ajuntament. Dels dotze restants, hi ha nou festivitats nacionals que són de caràcter obligatori per a totes les comunitats autònomes i no poden ser substituïts, llevat que coincideixin en diumenge:
Un fill recupera gairebé 160.000 euros després de ser desheretat
L'Audiència Provincial de Girona ha tornat a posar el focus als límits del desheretament a Catalunya. En una sentència, el tribunal va declarar injusta l'exclusió d'un fill del testament del seu pare, reconeixent-li més de 159.000 euros en concepte de legítima hereditària. La seva sentència llança un missatge clar: no n'hi ha prou d'al·legar falta de relació per desheretar un fill. Si el progenitor ha contribuït al distanciament, la desheretació serà injusta. El cas reforça una te
Què passa si es ven un pis llegat abans de morir el testador?
L'Audiència Provincial de Barcelona ha resolt recentment un cas que aclareix fins a quin punt la voluntat del testador pot alterar el repartiment inicialment previst al testament.
Llum verda al reforç de l'Agència Tributària catalana per recaptar els impostos
El Govern català ha aprovat un decret llei per modificar el règim jurídic de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) per adaptar-lo als nous requeriments derivats del desplegament de la hisenda catalana i dotar-la de plena autonomia en matèria de personal per poder començar a recaptar "de manera progressiva" tots els impostos. El decret s'ha de convalidar al Parlament i no preveu dotació econòmica.
El Suprem aclareix en quins casos es pot desheretar per manca de relació
El distanciament entre pares i fills no sempre neix de la rancúnia. De vegades, simplement passa. Però aquesta manca de contacte pot justificar que un progenitor exclogui els seus descendents del repartiment de l'herència? El Tribunal Suprem s'hi ha pronunciat amb claredat, i una vegada més, la llei no permet desheretar sense una causa ben justificada.
Absolen una hereva d'un deute hipotecari en no acceptar l'herència
L'Audiència Provincial de Barcelona ha dictat una resolució molt rellevant en matèria de successions i deutes hipotecaris. En una sentència dictada el març del 2025, el tribunal va absoldre una dona demandada per l'impagament d'un préstec hipotecari vinculat a un familiar mort en entendre que no havia acceptat l'herència. La decisió reforça un principi clau: ser cridat a heretar no implica automàticament respondre amb el patrimoni personal pels deutes del causant.
Herències: un compte conjunt augmenta la llegítima i canvia el repartiment
L'Audiència Provincial de Tarragona ha fet un gir a un conflicte familiar que feia anys que era als tribunals. El cas, que enfronta tres fills amb la seva mare, deixa una conclusió clara: si no es demostra el caràcter privatiu dels diners d'un compte conjunt, la llei presumeix que pertany als dos titulars per parts iguals, llevat de prova en contra, per la qual cosa aquesta proporció pot arribar a formar part de l'herència.