Les retallades de personal planegen sobre el sector immobiliari... i afectaran a Solvia, la immobiliària controlada pel fons suec Intrum.
La companyia ha confirmat que prepara un procés d'acomiadament col·lectiu per a després d'estiu, encara que encara es desconeixen els motius pels quals es produirà i el nombre d'empleats que es veuran afectats per l'Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO). Avui dia, la plantilla de Solvia està formada per unes 740 persones.
La decisió arriba només tres mesos després que el fons suec Intrum segellés la compra de gran part del capital de Solvia. A l'abril, va adquirir el 80% de la companyia per uns 241 milions d'euros a Banc Sabadell, que ha reduït la seva participació fins al 20%, encara que l'operació es va començar a forjar a finals de l'any passat.
De moment, i segons publica el diari Voz Pópuli, Solvia ha comunicat a la plantilla que té 15 dies per designar els representants que negociaran les condicions de l'ERO, i donat les dates en les que estem, tot apunta a que empresa i treballadors no començaran a negociar fins a setembre.
Segons les dades proporcionades per la pròpia immobiliària, la seva cartera d'actius està valorada en més de 30.000 milions d'euros i engloba més de 141.000 unitats, entre immobles en venda i lloguer, i portfolios de crèdit. [Consulta aquí els immobles de Solvia en idealista]
En les últimes setmanes Solvia ha anunciat una nova campanya de comercialització per treure al mercat 2.000 habitatges repartits per tota Espanya i amb rebaixes de preu de fins al 50%. Tal com va avançar idealista/news, recentment també s'ha produït la sortida del seu exdirector general, Javier García del Riu, que ha estat fitxat pel fons d'inversió americà Cerberus, dins el marc de la reorganització de la cúpula directiva realitzada per Intrum.
Calendari laboral 2026: els festius nacionals i autonòmics
Aquest 2026 tindrà, tal com estableix la llei, catorze festius nacionals, dels quals dos són fixats per cada ajuntament. Dels dotze restants, hi ha nou festivitats nacionals que són de caràcter obligatori per a totes les comunitats autònomes i no poden ser substituïts, llevat que coincideixin en diumenge:
Un fill recupera gairebé 160.000 euros després de ser desheretat
L'Audiència Provincial de Girona ha tornat a posar el focus als límits del desheretament a Catalunya. En una sentència, el tribunal va declarar injusta l'exclusió d'un fill del testament del seu pare, reconeixent-li més de 159.000 euros en concepte de legítima hereditària. La seva sentència llança un missatge clar: no n'hi ha prou d'al·legar falta de relació per desheretar un fill. Si el progenitor ha contribuït al distanciament, la desheretació serà injusta. El cas reforça una te
Què passa si es ven un pis llegat abans de morir el testador?
L'Audiència Provincial de Barcelona ha resolt recentment un cas que aclareix fins a quin punt la voluntat del testador pot alterar el repartiment inicialment previst al testament.
Llum verda al reforç de l'Agència Tributària catalana per recaptar els impostos
El Govern català ha aprovat un decret llei per modificar el règim jurídic de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) per adaptar-lo als nous requeriments derivats del desplegament de la hisenda catalana i dotar-la de plena autonomia en matèria de personal per poder començar a recaptar "de manera progressiva" tots els impostos. El decret s'ha de convalidar al Parlament i no preveu dotació econòmica.
El Suprem aclareix en quins casos es pot desheretar per manca de relació
El distanciament entre pares i fills no sempre neix de la rancúnia. De vegades, simplement passa. Però aquesta manca de contacte pot justificar que un progenitor exclogui els seus descendents del repartiment de l'herència? El Tribunal Suprem s'hi ha pronunciat amb claredat, i una vegada més, la llei no permet desheretar sense una causa ben justificada.
Absolen una hereva d'un deute hipotecari en no acceptar l'herència
L'Audiència Provincial de Barcelona ha dictat una resolució molt rellevant en matèria de successions i deutes hipotecaris. En una sentència dictada el març del 2025, el tribunal va absoldre una dona demandada per l'impagament d'un préstec hipotecari vinculat a un familiar mort en entendre que no havia acceptat l'herència. La decisió reforça un principi clau: ser cridat a heretar no implica automàticament respondre amb el patrimoni personal pels deutes del causant.
Herències: un compte conjunt augmenta la llegítima i canvia el repartiment
L'Audiència Provincial de Tarragona ha fet un gir a un conflicte familiar que feia anys que era als tribunals. El cas, que enfronta tres fills amb la seva mare, deixa una conclusió clara: si no es demostra el caràcter privatiu dels diners d'un compte conjunt, la llei presumeix que pertany als dos titulars per parts iguals, llevat de prova en contra, per la qual cosa aquesta proporció pot arribar a formar part de l'herència.