Les previsions econòmiques d'Espanya es van complicant a mesura que passen les setmanes.
Segons les últimes xifres que ha publicat el Banc d'Espanya, l'economia espanyola es desplomarà enguany entre un 9% i un 15,1%, depenent de com evolucioni la crisi sanitària del coronavirus i la intensitat amb què les empreses reprenguin l’activitat i recuperin els ingressos. En qualsevol cas, les noves previsions del supervisor financer revelen un fort empitjorament respecte les de mitjan abril. En aquells dies, calculava una contracció del PIB d'entre el 6,6% i el 13,6%.
Les noves, en canvi, se sustenten en tres escenaris diferents: el més positiu, l'intermedi i el més negatiu. En termes generals, augmenten les probabilitats que la recuperació plena de l'economia i de l'ocupació s'ajorni fins el 2023. També alerta que l'enfonsament del PIB del segon trimestre serà d’entre el 16% i el 21,8% i que Espanya està entre els països de l'àrea de l'euro presumiblement més afectats. Això és conseqüència de les mesures de confinament més estrictes desplegades fins al moment i d'algunes característiques estructurals de la seva economia, com la dependència del sector turístic o el pes de les pimes en el teixit empresarial.
Resumim cadascun dels escenaris i què hi passaria:
1. En el millor dels casos, que inclou una recuperació econòmica primerenca, l'organisme liderat per Pablo Hernández de Cos estima que l'economia es desplomarà un 9% enguany i que repuntarà un 7% el 2021 i un 2,4% el 2022. En termes laborals, aquest any la taxa d'atur se situarà al voltant del 18,1%, seguirà creixent e 2021 (fins el 18,4%) i tornarà a baixar el 2022 (fins el 17,1%).
2. En l'escenari intermedi, basat en una recuperació gradual, la caiguda del PIB s'elevaria fins el 11,6% en aquest exercici, remuntaria un 9,1% i un altre 2,1% el 2022. Per tant, ja en aquest cas es retardaria la recuperació de l'impacte de la COVID-19 fins el 2023. Quant a l'atur, la taxa es quedaria enguany en el 19,6%, cauria unes vuit dècimes el 2021 (fins al 18,8%) i més d'un punt el 2022 (17,4%).
3. En el pitjor escenari possible, que l'organisme cataloga com "un escenari de risc", el PIB s'enfonsaria enguany un 15,1%, mentre que l'any que ve repuntaria entorn del 6,9% i el 2022, un altre 4%. En el cas de l'atur, la taxa rondaria el 23,6% enguany, es quedaria a la vora del 25% el 2021 (24,7%) i el 2022 baixaria fins el 22,1%.
En què consisteix cada escenari
1. L'escenari benigne
És l'escenari de recuperació primerenca, en el qual "la millora de l'activitat des del seu mínim comença a produir-se a un ritme una mica més elevat ja en el curs del segon trimestre i prossegueix amb posterioritat, sense que l'envergadura dels possibles obstacles que poguessin sorgir en els pròxims trimestres (d'índole tant sanitària com econòmica o financera) arribi a ser rellevant".
En aquest escenari té lloc el supòsit que "els agents econòmics estarien adaptant amb més agilitat l’operativa davant de les successives situacions plantejades al llarg de l'estat d'alarma, la qual cosa permetria que les reduccions d'activitat sectorial fossin una mica menors en el segon trimestre que en l'escenari de recuperació gradual.
També es considera que, després de l'aixecament de l'estat d'alarma, seria possible evitar nous focus de la malaltia de magnitud significativa, per la qual cosa no seria necessari tornar a aplicar mesures de contenció. A més, en aquesta situació les mesures de política econòmica serien altament eficaces a l'hora d'evitar la destrucció d'empreses i, per tant, de l'estoc de capital, per la qual cosa la deterioració del mercat de treball també seria transitori i s'aconseguiria evitar un augment de l'atur de llarga durada", resumeix el supervisor financer.
2. L'escenari intermedi
Aquest escenari de recuperació gradual "implica un impacte més elevat dels tancaments sectorials en el segon trimestre. A més, incorpora la possibilitat que, durant el període en què encara no es disposi d'una vacuna o tractament eficaç contra el virus, apareguin nous brots epidèmics, encara que de menor virulència que l'episodi original, per la qual cosa el cost econòmic de les mesures de contenció seria més reduït. Finalment, en aquest escenari es preveu que es produeixen alguns danys persistents en el teixit productiu, concentrats en els sectors més exposats a la interacció social, que són aquells on la recuperació plena de l’activitat normal trigarà més temps a produir-se", assenyala el Banc d'Espanya.
3. El pitjor escenari
L'organisme també alerta que "la situació d'enorme incertesa actual no permet descartar escenaris de risc més desfavorables. En concret, encara que el coneixement sobre el comportament de la malaltia està avançant amb rapidesa, encara hi ha aspectes relativament desconeguts que podrien conduir a una evolució epidemiològica més adversa, fet que tindria efectes més persistents sobre l'activitat econòmica. Per captar aquests riscos s'ha construït un escenari «de recuperació molt lenta», caracteritzat per episodis intensos de noves infeccions que requereixen confinaments estrictes addicionals i per la presència de canals financers que amplifiquen la pertorbació real i provoquen que els seus efectes tinguin un grau de persistència notablement més elevat. En aquest escenari de risc, la reculada del PIB arribaria fins el 15,1%", explica.
Els dos focus d'incertesa
Al document, el Banc d'Espanya explica que "a mesura que avança l'horitzó de projecció destaquen, per la seva intensitat, dues fonts d'incertesa. La primera ve donada pels eventuals desenvolupaments en el curs de la malaltia, atesa la possibilitat que sorgeixin nous brots infecciosos que facin necessari reintroduir certes mesures de distanciament social mentre no es disposi d'una vacuna o un tractament eficaç. Aquesta possibilitat, d'acord amb la metodologia comuna de les projeccions de l'eurosistema, es considera rellevant fins a mitjan 2021".
El segon element d'incertesa, prossegueix l'organisme, "guarda relació amb la possibilitat que l'eventual normalització de la situació sanitària no comporti, de manera paral·lela, una restauració completa de l'economia a l’estat previ a la crisi. Aquests danys persistents podrien provenir, per exemple, de la possibilitat que les mesures introduïdes per atorgar liquiditat a les empreses no aconsegueixin evitar-ne la insolvència d'una part o que la pèrdua d'ingressos d'aquests agents durant la fase més aguda de la crisi es tradueixi en un menor volum de recursos per afrontar les seves inversions. Aquestes eventualitats durien a pèrdues d'ocupació i a l'aparició d'un component significatiu d'atur de llarga durada, amb la consegüent pèrdua d'ocupabilitat d'alguns treballadors".
El més destacat
