El negoci hoteler a Espanya pren posicions per a quan s’acabi la pandèmia. El grup inversor israelià Nitsba ha adquirit l’Hotel Cortés de Barcelona per uns nou milions d'euros. Fins ara, l'allotjament era propietat de l'empresari Rafael González Bonilla i havia iniciat negociacions amb altres inversors, com la socimi espanyola All Iron.
L'Hotel Cortés, que té categoria dues estrelles, ofereix 44 habitacions i se situa al carrer Sant Anna de la capital catalana. Es preveu que, després de l'adquisició, el grup israelià sotmeti l'actiu a una remodelació, segons informa Expansión.
El nou propietari de l’Hotel Cortés és una empresa especialitzada en desenvolupament de projectes residencials i comercials que, a més, s'ocupa de la gestió dels actius. Malgrat que la seva activitat se centra en el seu país d'origen, també té inversions a Europa.
Després de la COVID, l'operació més destacada és la posada a la venda de l’Hotel Mandarin Oriental de Barcelona, tal com va avançar idealista/news. El fons Farallón sol·licita 200 milions d'euros pel seu complex del Passeig de Gràcia. El fons propietat de l’excandidat a la presidència dels EUA, Tom Steyer, n’és propietari des del març i serà el beneficiari de les possibles plusvàlues.
En Fairmont Rey Juan Carlos I també està a la venda per un preu simbòlic d’un euro, a canvi d'assumir el prominent deute. El comprador del Complex Reial format per l'hotel de 432 habitacions, el Palau de Congressos, un spa, jardins i piscines exteriors haurà de fer front a un deute d’entre 70 i 100 milions d'euros.
Entre les operacions tancades, destaca la de l’Hotel Nobu. El gener, la gestora ASG va pagar uns 80 milions d'euros per l'hotel, que compta amb 259 habitacions.
Article vist a
Un grupo israelí compra el Hotel Cortés de Barcelona por nueve millones de euros (Expansión)
Calendari laboral 2026: els festius nacionals i autonòmics
Aquest 2026 tindrà, tal com estableix la llei, catorze festius nacionals, dels quals dos són fixats per cada ajuntament. Dels dotze restants, hi ha nou festivitats nacionals que són de caràcter obligatori per a totes les comunitats autònomes i no poden ser substituïts, llevat que coincideixin en diumenge:
Un fill recupera gairebé 160.000 euros després de ser desheretat
L'Audiència Provincial de Girona ha tornat a posar el focus als límits del desheretament a Catalunya. En una sentència, el tribunal va declarar injusta l'exclusió d'un fill del testament del seu pare, reconeixent-li més de 159.000 euros en concepte de legítima hereditària. La seva sentència llança un missatge clar: no n'hi ha prou d'al·legar falta de relació per desheretar un fill. Si el progenitor ha contribuït al distanciament, la desheretació serà injusta. El cas reforça una te
Què passa si es ven un pis llegat abans de morir el testador?
L'Audiència Provincial de Barcelona ha resolt recentment un cas que aclareix fins a quin punt la voluntat del testador pot alterar el repartiment inicialment previst al testament.
Llum verda al reforç de l'Agència Tributària catalana per recaptar els impostos
El Govern català ha aprovat un decret llei per modificar el règim jurídic de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) per adaptar-lo als nous requeriments derivats del desplegament de la hisenda catalana i dotar-la de plena autonomia en matèria de personal per poder començar a recaptar "de manera progressiva" tots els impostos. El decret s'ha de convalidar al Parlament i no preveu dotació econòmica.
El Suprem aclareix en quins casos es pot desheretar per manca de relació
El distanciament entre pares i fills no sempre neix de la rancúnia. De vegades, simplement passa. Però aquesta manca de contacte pot justificar que un progenitor exclogui els seus descendents del repartiment de l'herència? El Tribunal Suprem s'hi ha pronunciat amb claredat, i una vegada més, la llei no permet desheretar sense una causa ben justificada.
Absolen una hereva d'un deute hipotecari en no acceptar l'herència
L'Audiència Provincial de Barcelona ha dictat una resolució molt rellevant en matèria de successions i deutes hipotecaris. En una sentència dictada el març del 2025, el tribunal va absoldre una dona demandada per l'impagament d'un préstec hipotecari vinculat a un familiar mort en entendre que no havia acceptat l'herència. La decisió reforça un principi clau: ser cridat a heretar no implica automàticament respondre amb el patrimoni personal pels deutes del causant.
Herències: un compte conjunt augmenta la llegítima i canvia el repartiment
L'Audiència Provincial de Tarragona ha fet un gir a un conflicte familiar que feia anys que era als tribunals. El cas, que enfronta tres fills amb la seva mare, deixa una conclusió clara: si no es demostra el caràcter privatiu dels diners d'un compte conjunt, la llei presumeix que pertany als dos titulars per parts iguals, llevat de prova en contra, per la qual cosa aquesta proporció pot arribar a formar part de l'herència.