La vicepresidenta segona i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, ha assegurat aquest dijous que la guerra de Rússia contra Ucraïna repercutirà en l'ocupació i al Producte Interior Brut (PIB) d'Espanya, encara que fins ara no s'han registrat “impactes negatius” al mercat laboral.
"Estem en uns llindars d'incertesa absoluta. Aquesta crisi afectarà el PIB i l'ocupació. Ens agradaria dir que no tindrà cap impacte, però crec que cal dir la veritat. Estem actuant amb rapidesa i urgència", ha dit Díaz en una roda de premsa conjunta amb els seus homòlegs d'Itàlia, Andrea Orlando, i Portugal, Ana Mendes.
Díaz ha assegurat que el govern treballa en plans d'actuació "en dos paràmetres". D'una banda, els instruments i els recursos financers al si de la Unió Europea (UE) que permetin protegir el teixit productiu, l'ocupació i els salaris. De l'altra, la baixada dels preus de l'energia per contenir la inflació i evitar que es contagiï a l'economia en general.
La ministra, juntament amb Orlando i Mendes, ha insistit que les actuacions han de ser "més conjuntes que mai" i ha reivindicat el paper del Consell d'Ocupació, Política Social, Sanitat i Consumidors (EPSCO) i de l'Europa Social davant d'aquesta situació .
"Les conseqüències de la guerra de (Vladimir) Putin a Ucraïna poden ser més extenses del que ens puguem pensar i portar més desequilibris de caràcter estructural dels que ja teníem", ha alertat la ministra de Treball espanyola. "No podem sortir ara mateix més pobres d’aquesta dramàtica situació que està causant la guerra de Putin a Ucraïna", ha afegit.
Com es pot sortir de la crisi?
Díaz ha apel·lat a l'article 31 de la Constitució Espanyola, que fa referència a un sistema tributari just, basat en els principis d'igualtat i progressivitat, per defensar una actuació davant dels beneficis caiguts del cel de les elèctriques davant l'escalada dels preus de l'energia .
"Pel que fa a l'energia, no n'hi ha prou amb una baixada dels impostos, cal fer alguna cosa més", ha subratllat. Díaz s'ha referit als "beneficis rècord" obtinguts per aquestes companyies l'últim any i ha assenyalat que "no seria just que els empleats d'aquestes empreses" es veiessin afectats per retallades salarials.
La vicepresidenta segona i ministra de Treball ha assenyalat que des del seu grup, Unidas Podemos, ja s'ha traslladat una proposta al president del govern, Pedro Sánchez, perquè l'estudiï juntament amb els assessors.
Díaz també ha mostrat el seu rebuig a les "baixades generalitzades d'impostos" com a resposta a la crisi actual i ha advertit que aquesta mesura privaria l'estat de recursos per pagar les necessitats futures. A més, ha recordat que ja s'han abaixat els impostos en matèria d'energia i s'ha suspès algun impost.
Mesures de Portugal i Itàlia
La ministra de Treball portuguesa ha explicat que les mesures adoptades al seu país es divideixen entre les que donen un suport "immediat" als sectors més afectats per la crisi o per la seva dependència del gas, com els transports, i les que necessiten el consens europeu, en espera del Consell del proper 24 i 25 de març. Mendes ha defensat la necessitat de donar una "resposta eficaç" a la crisi i ha demanat la "coordinació per part de tots els estats membres".
El seu homòleg italià ha reconegut que la guerra de Rússia contra Ucraïna està afectant les exportacions italianes, que tenia els dos països com a destinataris. Així mateix, repercuteix en els sectors italians dependents de les matèries primeres.
Orlando ha assegurat que Itàlia ha pres mesures per donar suport a aquests sectors, mentre que pel que fa a l'energia ha comentat que ja s'havia actuat "fins i tot abans que esclatés la guerra".
"Ara mateix veiem com es poden adoptar més mesures per continuar avançant per aquesta via. En les properes hores o dies, el nostre govern podrà anunciar més mesures", ha afegit.
Calendari laboral 2026: els festius nacionals i autonòmics
Aquest 2026 tindrà, tal com estableix la llei, catorze festius nacionals, dels quals dos són fixats per cada ajuntament. Dels dotze restants, hi ha nou festivitats nacionals que són de caràcter obligatori per a totes les comunitats autònomes i no poden ser substituïts, llevat que coincideixin en diumenge:
Un fill recupera gairebé 160.000 euros després de ser desheretat
L'Audiència Provincial de Girona ha tornat a posar el focus als límits del desheretament a Catalunya. En una sentència, el tribunal va declarar injusta l'exclusió d'un fill del testament del seu pare, reconeixent-li més de 159.000 euros en concepte de legítima hereditària. La seva sentència llança un missatge clar: no n'hi ha prou d'al·legar falta de relació per desheretar un fill. Si el progenitor ha contribuït al distanciament, la desheretació serà injusta. El cas reforça una te
Què passa si es ven un pis llegat abans de morir el testador?
L'Audiència Provincial de Barcelona ha resolt recentment un cas que aclareix fins a quin punt la voluntat del testador pot alterar el repartiment inicialment previst al testament.
Llum verda al reforç de l'Agència Tributària catalana per recaptar els impostos
El Govern català ha aprovat un decret llei per modificar el règim jurídic de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) per adaptar-lo als nous requeriments derivats del desplegament de la hisenda catalana i dotar-la de plena autonomia en matèria de personal per poder començar a recaptar "de manera progressiva" tots els impostos. El decret s'ha de convalidar al Parlament i no preveu dotació econòmica.
El Suprem aclareix en quins casos es pot desheretar per manca de relació
El distanciament entre pares i fills no sempre neix de la rancúnia. De vegades, simplement passa. Però aquesta manca de contacte pot justificar que un progenitor exclogui els seus descendents del repartiment de l'herència? El Tribunal Suprem s'hi ha pronunciat amb claredat, i una vegada més, la llei no permet desheretar sense una causa ben justificada.
Absolen una hereva d'un deute hipotecari en no acceptar l'herència
L'Audiència Provincial de Barcelona ha dictat una resolució molt rellevant en matèria de successions i deutes hipotecaris. En una sentència dictada el març del 2025, el tribunal va absoldre una dona demandada per l'impagament d'un préstec hipotecari vinculat a un familiar mort en entendre que no havia acceptat l'herència. La decisió reforça un principi clau: ser cridat a heretar no implica automàticament respondre amb el patrimoni personal pels deutes del causant.
Herències: un compte conjunt augmenta la llegítima i canvia el repartiment
L'Audiència Provincial de Tarragona ha fet un gir a un conflicte familiar que feia anys que era als tribunals. El cas, que enfronta tres fills amb la seva mare, deixa una conclusió clara: si no es demostra el caràcter privatiu dels diners d'un compte conjunt, la llei presumeix que pertany als dos titulars per parts iguals, llevat de prova en contra, per la qual cosa aquesta proporció pot arribar a formar part de l'herència.