L'Agència Tributària ha habilitat la descàrrega de les dades fiscals i part dels continguts informatius de la propera campanya de la Renda del 2022/2023 amb l'objectiu d'avançar les gestions a les declaracions, que es podran presentar des del proper 11 d'abril, ha anunciat l'Agència Tributària a través de la seva pàgina web.
Calendari de la Renda del 2022/2023
La campanya de la Renda d'aquest any, que es correspon amb els ingressos obtinguts el 2022, es prolongarà entre l'1 i el 30 de juny de manera ordinària, però prèviament, des del proper 11 d'abril ja es podran presentar les primeres declaracions del IRPF i de Patrimoni per internet, un mitjà que ja utilitza el 90 % dels contribuents.
Així mateix, des del proper 5 de maig i fins al 30 de juny la declaració de l'IRPF es podrà presentar també per telèfon. Entre l'1 i el 30 de juny, coincidint amb el període ordinari de la Campanya, els contribuents podran presentar la declaració a les oficines de l'Agència Tributària. Amb resultat a ingressar i amb domiciliació bancària, el termini conclou el 27 de juny.
Novetats a la Renda del 2022/2023
Entre les novetats que cal tenir en compte amb vista a aquesta campanya destaca que l'aportació individual màxima als plans de pensions privats amb dret a deducció a l'IRPF passa a 1.500 euros anuals. Per contra, les aportacions màximes als plans d'empresa amb dret a deducció pugen a 8.500 euros per al 2022. Entre totes dues, l'aportació total amb beneficis fiscals es manté en 10.000 euros anuals.
Cal recordar que els Pressupostos Generals de l'Estat del 2023 preveuen, entre les principals novetats fiscals, la rebaixa de l'IRPF per a les rendes de fins a 21.000 euros, l'augment del mínim exempt de l'impost fins als 15.000 euros i l'increment del gravamen de les rendes de l'estalvi a partir de 200.000 euros. Tot i això, aquestes mesures no tindran efectes en la declaració de la renda d'aquest any, sinó en la del pròxim.
Sí que tindran efecte les modificacions de les escales del gravamen de l'IRPF aprovades amb efectes retroactius per al 2022 per algunes comunitats autònomes amb l'objectiu de pal·liar la pujada de preus registrada al llarg de l'any.
D'altra banda, també s'ha creat l'impost temporal de solidaritat de les grans fortunes, que es configura com un impost complementari de l'impost sobre el patrimoni, de caràcter estatal, no susceptible de cessió a les comunitats autònomes, per gravar amb una quota addicional els patrimonis de les persones físiques de quantia superior a 3.000.000 euros. Això no obstant, el termini de presentació d'aquest nou tribut temporal serà entre els dies 1 i 31 de juliol de 2023.
Altres novetats fiscals notables del 2023
Al marge de la campanya de la Renda i Patrimoni, aquest 2023 hi ha algunes novetats fiscals rellevants que cal tenir en compte. Entre elles, destaca la presentació per primer cop dels models per als gravàmens temporals a energètiques i entitats financeres.
També s'hauran de presentar per primera vegada el model 592 de l'impost especial sobre els envasos de plàstic no reutilitzables i el model 593 de l'impost sobre el dipòsit de residus a abocadors, la incineració i la coincineració de residus.
Calendari laboral 2026: els festius nacionals i autonòmics
Aquest 2026 tindrà, tal com estableix la llei, catorze festius nacionals, dels quals dos són fixats per cada ajuntament. Dels dotze restants, hi ha nou festivitats nacionals que són de caràcter obligatori per a totes les comunitats autònomes i no poden ser substituïts, llevat que coincideixin en diumenge:
Un fill recupera gairebé 160.000 euros després de ser desheretat
L'Audiència Provincial de Girona ha tornat a posar el focus als límits del desheretament a Catalunya. En una sentència, el tribunal va declarar injusta l'exclusió d'un fill del testament del seu pare, reconeixent-li més de 159.000 euros en concepte de legítima hereditària. La seva sentència llança un missatge clar: no n'hi ha prou d'al·legar falta de relació per desheretar un fill. Si el progenitor ha contribuït al distanciament, la desheretació serà injusta. El cas reforça una te
Què passa si es ven un pis llegat abans de morir el testador?
L'Audiència Provincial de Barcelona ha resolt recentment un cas que aclareix fins a quin punt la voluntat del testador pot alterar el repartiment inicialment previst al testament.
Llum verda al reforç de l'Agència Tributària catalana per recaptar els impostos
El Govern català ha aprovat un decret llei per modificar el règim jurídic de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) per adaptar-lo als nous requeriments derivats del desplegament de la hisenda catalana i dotar-la de plena autonomia en matèria de personal per poder començar a recaptar "de manera progressiva" tots els impostos. El decret s'ha de convalidar al Parlament i no preveu dotació econòmica.
El Suprem aclareix en quins casos es pot desheretar per manca de relació
El distanciament entre pares i fills no sempre neix de la rancúnia. De vegades, simplement passa. Però aquesta manca de contacte pot justificar que un progenitor exclogui els seus descendents del repartiment de l'herència? El Tribunal Suprem s'hi ha pronunciat amb claredat, i una vegada més, la llei no permet desheretar sense una causa ben justificada.
Absolen una hereva d'un deute hipotecari en no acceptar l'herència
L'Audiència Provincial de Barcelona ha dictat una resolució molt rellevant en matèria de successions i deutes hipotecaris. En una sentència dictada el març del 2025, el tribunal va absoldre una dona demandada per l'impagament d'un préstec hipotecari vinculat a un familiar mort en entendre que no havia acceptat l'herència. La decisió reforça un principi clau: ser cridat a heretar no implica automàticament respondre amb el patrimoni personal pels deutes del causant.
Herències: un compte conjunt augmenta la llegítima i canvia el repartiment
L'Audiència Provincial de Tarragona ha fet un gir a un conflicte familiar que feia anys que era als tribunals. El cas, que enfronta tres fills amb la seva mare, deixa una conclusió clara: si no es demostra el caràcter privatiu dels diners d'un compte conjunt, la llei presumeix que pertany als dos titulars per parts iguals, llevat de prova en contra, per la qual cosa aquesta proporció pot arribar a formar part de l'herència.