Els quatre grans bancs espanyols (Santander, BBVA, CaixaBank i Sabadell) han reduït un 12,93 % la xarxa d'oficines i un 6,19 % el volum d'empleats els nou primers mesos del 2021, segons mostren les dades dels seus informes financers trimestrals recopilades per Europa Press.
En total, les quatre entitats tenen una plantilla combinada de 111.963 treballadors a Espanya, 7.389 menys que els que sumaven en acabar-se el 2020 juntament amb Bankia, ara integrada a CaixaBank.
Així mateix, el setembre tenien 11.347 oficines al país, fet que implica una reducció de 1.685 sucursals en nou mesos.
Aquesta reducció de treballadors i oficines es produeix en un context en què diverses entitats duen a terme processos de reestructuració per guanyar més eficiència i adaptar-se a la nova demanda dels clients, que cada cop fan servir més els canals digitals i acudeixen menys a les sucursals.
La retallada més important l'ha protagonitzat Santander, que té 975 oficines (-33,36 %) i 3.923 treballadors (-14,55 %) menys que el desembre, després d'haver completat durant la primera meitat de l'any l'ERO pactat el 2020 per a 2.395 treballadors, que va suposar el tancament de 999 oficines.
Al BBVA, la plantilla a Espanya s'ha aprimat un 6,6 % (1.943 empleats) i la xarxa d'oficines, un 15,1 % (37 sucursals menys). El mes de juny passat, el banc i la majoria de la representació laboral van assolir un acord que preveia la desvinculació de 2.935 persones i el tancament de 480 oficines. El setembre van signar la sortida de 1.674 empleats i es va abaixar la persiana de 262 oficines.
Bankia i CaixaBank sumaven per separat 46.801 empleats i 6.013 oficines a Espanya al tancament del 2020. El setembre, tanmateix, l'entitat combinada disposava d’una plantilla de 46.442 treballadors i una xarxa de 5.769 oficines a Espanya, fet que suposa disposar de 359 empleats menys (-0,77 %) i 244 oficines menys (-4,06 %) dels que tenien per separat nou mesos abans.
Aquestes xifres encara no recullen l'ERO que l'entitat va pactar després de la integració de Bankia per a 6.452 empleats i que acompanyarà el tancament de 1.534 oficines, ja que la primera finestra de sortides tindrà lloc l'1 de novembre, quan està previst que 1.224 treballadors abandonin el banc.
Finalment, el Banc Sabadell té 1.164 empleats menys a Espanya que a finals del 2020 (-7,16 %) i la xarxa d'oficines ha disminuït un 5,6 %, amb 90 clausures.
El banc presidit per Josep Oliu va executar el març un pla de prejubilacions voluntàries per a 1.800 treballadors i aquest mes ha signat un ERO que suposarà la sortida d’entre 1.380 i 1.605 empleats de l’entitat, així com el tancament de 320 oficines i la reconversió de 176 més en caixes avançades.
Viure a Xiva: millors zones, cost de vida i avantatges
Situat a la Comunitat Valenciana, Xiva és un municipi que combina la tranquil·litat de la vida rural amb la proximitat a la ciutat de València. El seu entorn natural, marcat per la Serra de Xiva i àmplies zones de cultiu, ofereix un respir per als que busquen allunyar-se del ritme accelerat de la ciutat.
La dada que deixa en mal lloc el límit del lloguer a Barcelona i de què no parla l'administració
L'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Govern central fa mesos que defensen a capa i espasa el control dels lloguers a les zones residencials tensionades, la mesura estrella de la Llei d'habitatge.
Certificat energètic de l'habitatge: del desconeixement ciutadà a l'obligatorietat legal
Fa un mes va entrar en vigor una nova normativa que obliga a disposar del Certificat d'Eficiència Energètica (CEE) abans de fer una taxació hipotecària i el 2050 el parc residencial ha d'assolir la neutralitat climàtica, cosa que significa que s'haurà de transformar en edificis de zero emissions, com dicta la Directiva d'Eficiència Energètica dels Edificis. A més d'accelerar l'adaptació normativa, UCI considera que cal reduir la bretxa d'informació per coincienciar els ciutadans. "Sen
Illa afirma que estudia "a fons" la possibilitat de prohibir la compra d'habitatge especulatiu
El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, ha afirmat aquest dimecres que el Govern estudia "a fons" la possibilitat de prohibir les compres d'habitatge amb fins especulatius a Catalunya, però ha avisat que no és senzill des del punt de vista jurídic.
La proposta catalana de prohibir la compra especulativa d'habitatge no té base jurídica, segons una advocada
La darrera mesura en habitatge que analitza la Generalitat de Catalunya ja desperta dubtes entre els experts del món jurídic.
Catalunya preveu que la regulació del lloguer de temporada s'aprovi abans del 2026
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i portaveu de la Generalitat, Sílvia Paneque, ha augurat que el projecte de llei de mesures urgents en habitatge i urbanisme que preveu la regulació dels lloguers de temporada i d'habitacions estarà en vigor abans del 2026, malgrat que el PP i Junts hagin portat la mesura davant del Consell.
Apartur critica la fi dels pisos turístics a Barcelona: "No millorarà l'habitatge"
L'Associació d'Apartaments Turístics de Barcelona (Apertur) ha denunciat a Europa la fi dels pisos turístics a la capital catalana en tres anys. Una mesura que va anunciar l'alcalde de la ciutat, Jaume Collboni, el mes de juliol passat i que suposarà més perjudicis que beneficis.