Més habitatge públic per a la capital catalana. L'Ajuntament de Barcelona, a través de l'Institut Municipal d'Habitatge i Rehabilitació (IMHAB), continua ampliant el parc d'habitatge públic a través de diferents mecanismes que inclouen l'obra nova, l'adquisició d'habitatges o la mobilització d'habitatges del mercat privat de lloguer assequible. El consistori ha comprat una finca al carrer Camprodon, al districte de Gràcia. En aquest cas, l'Ajuntament de Barcelona no ha fet públic el valor de l'operació.
La finca del carrer Camprodon, al districte de Gràcia, disposa de planta baixa, cinc plantes amb un habitatge per planta i un àtic. La planta baixa està ocupada per un local i, dels sis habitatges construïts, sis estan desocupats.
Des del 2015 i fins al final del 2021, l'Ajuntament ha adquirit més d'un miler d'habitatges. D'aquests, 382 s’han adquirit durant l'últim any, que ha estat un any rècord en aquesta matèria. Aquestes compres han representat una despesa de prop de 60 milions d'euros, entre les quals destaca una adquisició al Carrer Balmes, pel qual el consistori va pagar prop de 9 milions d'euros per tan sols 25 habitatges.
La majoria d'aquests habitatges, 369, corresponen a 13 finques senceres situades a zones especialment en tensió, com ara Gràcia i l'Eixample. A Gràcia s'han comprat dues finques que inclouen 17 habitatges. L'Ajuntament ha decidit intensificar l'exercici del dret de tempteig i retracte com a eina per aturar processos especulatius i ampliar el parc d'habitatge assequible als barris cèntrics on més s'ha notat la pujada dels preus del lloguer o on hi ha poca disponibilitat de terra per fer noves promocions.
Viure a Xiva: millors zones, cost de vida i avantatges
Situat a la Comunitat Valenciana, Xiva és un municipi que combina la tranquil·litat de la vida rural amb la proximitat a la ciutat de València. El seu entorn natural, marcat per la Serra de Xiva i àmplies zones de cultiu, ofereix un respir per als que busquen allunyar-se del ritme accelerat de la ciutat.
La dada que deixa en mal lloc el límit del lloguer a Barcelona i de què no parla l'administració
L'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Govern central fa mesos que defensen a capa i espasa el control dels lloguers a les zones residencials tensionades, la mesura estrella de la Llei d'habitatge.
Certificat energètic de l'habitatge: del desconeixement ciutadà a l'obligatorietat legal
Fa un mes va entrar en vigor una nova normativa que obliga a disposar del Certificat d'Eficiència Energètica (CEE) abans de fer una taxació hipotecària i el 2050 el parc residencial ha d'assolir la neutralitat climàtica, cosa que significa que s'haurà de transformar en edificis de zero emissions, com dicta la Directiva d'Eficiència Energètica dels Edificis. A més d'accelerar l'adaptació normativa, UCI considera que cal reduir la bretxa d'informació per coincienciar els ciutadans. "Sen
Illa afirma que estudia "a fons" la possibilitat de prohibir la compra d'habitatge especulatiu
El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, ha afirmat aquest dimecres que el Govern estudia "a fons" la possibilitat de prohibir les compres d'habitatge amb fins especulatius a Catalunya, però ha avisat que no és senzill des del punt de vista jurídic.
La proposta catalana de prohibir la compra especulativa d'habitatge no té base jurídica, segons una advocada
La darrera mesura en habitatge que analitza la Generalitat de Catalunya ja desperta dubtes entre els experts del món jurídic.
Catalunya preveu que la regulació del lloguer de temporada s'aprovi abans del 2026
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i portaveu de la Generalitat, Sílvia Paneque, ha augurat que el projecte de llei de mesures urgents en habitatge i urbanisme que preveu la regulació dels lloguers de temporada i d'habitacions estarà en vigor abans del 2026, malgrat que el PP i Junts hagin portat la mesura davant del Consell.
Apartur critica la fi dels pisos turístics a Barcelona: "No millorarà l'habitatge"
L'Associació d'Apartaments Turístics de Barcelona (Apertur) ha denunciat a Europa la fi dels pisos turístics a la capital catalana en tres anys. Una mesura que va anunciar l'alcalde de la ciutat, Jaume Collboni, el mes de juliol passat i que suposarà més perjudicis que beneficis.