La Generalitat de Catalunya ha esbossat les principals línies d'inversió que preveu el departament de drets socials amb els fons Next Generation provinents de la Unió Europea. Aquest departament serà un dels que rebrà més fons d'aquest programa europeu, 1.037 milions d'euros, que contribuiran a "accelerar la transformació social del país que impulsa el govern i millorar la vida de les persones”. Per a l’habitatge es reservaran uns 640 milions d’euros.
Amb aquests fons, s'espera sumar esforços entre les administracions i el sector per a la promoció d'habitatge, especialment el lloguer social i el lloguer assequible. “Arrosseguem encara efectes de la crisi del 2008, agreujats per la crisi de la pandèmia. Per això, una de les actuacions previstes amb el fons europeu serà destinar 160 milions d'euros a la necessitat urgent d'incrementar l'oferta d'habitatge per millorar les possibilitats d'accés de la població que ho té més difícil, com ara els joves o les famílies amb menys ingressos”, expliquen des de la Generalitat. Concretament, el departament destinarà 80 milions d'euros aquest any i 80 milions d'euros el 2023.
A l'àmbit de la rehabilitació, Violant Cervera, consellera de Drets Socials, destaca que, amb una dotació de 480 milions d'euros, els fons Next Generation suposen el paquet d'estímul a la rehabilitació més important mai impulsat, i permetrà rehabilitar 65.000 habitatges fins l’any 2026 a tot Catalunya.
Les actuacions del Departament en aquesta matèria es concentraran principalment en 4 línies d'ajuts, que es gestionaran mitjançant diverses convocatòries de subvencions, les bases de les quals es publicaran al març i es podran sol·licitar a partir del mes de maig.
1. Programa d’ajuts a les actuacions de rehabilitació als barris (184,8 milions d’euros) per al finançament conjunt d’obres de millora i rehabilitació en edificis residencials i habitatges amb determinats percentatges de reducció de la demanda energètica i d’urbanització d’espais públics en entorns residencials de rehabilitació programada, establerts prèviament pels municipis o la Generalitat d’acord amb els criteris socials, demogràfics i territorials.
Les quantitats de la subvenció (entre el 40 i el 80 % del cost de l’actuació) variaran en funció de l’estalvi energètic aconseguit, amb imports entre els 8.100 euros i els 21.400 euros per habitatge.
2. Finançament d'actuacions de rehabilitació als edificis residencials on s'obtingui una millora acreditada de l'eficiència energètica (162,7 milions d'euros).
Els beneficiaris seran principalment les comunitats de propietaris, les persones propietàries o usufructuàries dels habitatges, les administracions públiques (en el cas d’habitatge públic), les societats cooperatives i les empreses arrendatàries o concessionàries dels edificis residencials. Les quantitats de la subvenció (entre el 40 i el 80 % del cost de l’actuació) variaran en funció de l’estalvi energètic, amb imports entre 6.300 euros i 18.800 euros per habitatge.
3. Finançament d’actuacions per millorar l’eficiència energètica en habitatges (58,5 milions d’euros). Els beneficiaris seran els propietaris, els usufructuaris o els llogaters d'habitatges que siguin residència habitual o les administracions públiques propietàries de l'habitatge. Les quantitats de la subvenció seran del 40 % de l’actuació fins a 3.000 euros per habitatge.
4. Subvencions destinades a les comunitats de propietaris d'edificis d'habitatges que vulguin redactar el llibre de l'edifici o el projecte de rehabilitació (43 milions d'euros)
El llibre de l'edifici és l'estudi tècnic que dona informació sobre les característiques de l'edifici i dota la propietat de les instruccions d'ús i manteniment necessàries per allargar la vida útil de l'edifici i evitar-ne la degradació. En aquest estudi també es detallen les actuacions que cal fer per aconseguir les millores necessàries en eficiència energètica. Drets Socials subvencionarà aquesta feina de diagnosi si la comunitat de veïns té interès a dur a terme les obres de rehabilitació.
Per què Barcelona es diu així? Origen i significat del seu nom
Barcelona és una ciutat que desperta l'interès de molts per la seva arquitectura, cultura i gastronomia, però més enllà dels seus atractius turístics, el seu nom amaga una història fascinant que pocs coneixen. Per què Barcelona es diu així? L'origen i el significat d'aquest nom han estat objecte de llegendes, estudis històrics i diverses teories al llarg dels segles.
Viure a Palma: millors zones, cost de vida i avantatges
Residir a Palma és molt més que residir a una ciutat mediterrània. La capital balear ofereix un entorn dinàmic, cosmopolita i ple d´història, on la qualitat de vida es converteix en una experiència diària. Per això, atrau els qui busquen tranquil·litat al costat del mar però també qui busca una vida urbana amb totes les comoditats.
Viure a Xiva: millors zones, cost de vida i avantatges
Situat a la Comunitat Valenciana, Xiva és un municipi que combina la tranquil·litat de la vida rural amb la proximitat a la ciutat de València. El seu entorn natural, marcat per la Serra de Xiva i àmplies zones de cultiu, ofereix un respir per als que busquen allunyar-se del ritme accelerat de la ciutat.
La dada que deixa en mal lloc el límit del lloguer a Barcelona i de què no parla l'administració
L'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Govern central fa mesos que defensen a capa i espasa el control dels lloguers a les zones residencials tensionades, la mesura estrella de la Llei d'habitatge.
Certificat energètic de l'habitatge: del desconeixement ciutadà a l'obligatorietat legal
Fa un mes va entrar en vigor una nova normativa que obliga a disposar del Certificat d'Eficiència Energètica (CEE) abans de fer una taxació hipotecària i el 2050 el parc residencial ha d'assolir la neutralitat climàtica, cosa que significa que s'haurà de transformar en edificis de zero emissions, com dicta la Directiva d'Eficiència Energètica dels Edificis. A més d'accelerar l'adaptació normativa, UCI considera que cal reduir la bretxa d'informació per coincienciar els ciutadans. "Sen
Illa afirma que estudia "a fons" la possibilitat de prohibir la compra d'habitatge especulatiu
El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, ha afirmat aquest dimecres que el Govern estudia "a fons" la possibilitat de prohibir les compres d'habitatge amb fins especulatius a Catalunya, però ha avisat que no és senzill des del punt de vista jurídic.
