L'ocupació il·legal d'habitatges segueix en augment i el seu impacte va més enllà de la propietat privada, ja que afecta també habitatges gestionats per les administracions públiques i entitats responsables de garantir l'accés a un habitatge digne, tal com recull la Conselleria de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya.
Aquesta és una tendència en alça des de fa anys, però tal com mostren les últimes dades ofertes per l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, es va intensificar a partir de l'any 2017, i actualment hi ha 942 habitatges d'aquesta agència ocupats il·legalment.
"Les ocupacions d’immobles, ja siguin habitatges o locals, s’han anat generalitzant amb el pas del temps i s’han incrementat fins a afectar també l’administració pública, ja que també es produeixen en els seus propis immobles", assegura Arantxa Goenaga, advocada i sòcia del despatx Círculo Legal Barcelona.
El paper de les administracions
El desnonament administratiu és un procés regulat a la llei 33/2003 de 3 de novembre de Patrimoni de les Administracions Públiques. “Els poders públics poden acollir-se a aquesta llei per posar fi a una ocupació irregular. S'inicia un procés administratiu a través del qual es dicta una resolució de desallotjament i, si no es compleix voluntàriament, es procedeix al desallotjament a través de les forces públiques”, afirma l'advocada.
La via penal és una altra de les vies a què pot acudir l’administració. "La instrucció de la Fiscalia General de l'Estat 1/2020 pot sol·licitar la mesura cautelar del desallotjament quan es produeix una usurpació de la propietat de manera violenta", assegura l'experta. “Tot i així, la via civil sempre és una opció, com seria el cas del procediment civil de tutela sumària de la possessió o el precari”, afegeix.
S'han de tenir en compte els últims reials decrets llei aprovats pel govern, en concret el del 25 de juny, que prorroguen les suspensions fins al 31 de desembre de 2022 i que, en general, beneficien els ocupes.
Aquestes mesures lògicament causen un greu perjudici als propietaris: “Si bé eren lògiques les facilitats que es donaven als arrendataris per la paralització de l'activitat, cal tenir en compte que aquesta situació també afecta els propietaris, que deixen de cobrar aquesta renda; no se'ls té en compte”.
En els darrers temps s'estan alçant moltes veus que exigeixen al govern i al legislador un canvi normatiu i que s'endureixin les mesures contra les ocupacions, però a hores d'ara no s'hi han pronunciat ni s'ha iniciat cap tràmit.
La llei pel dret a l'habitatge, un al·licient per a la inseguretat jurídica
La llei pel dret a l'habitatge cerca la limitació de venda i l'obligació de conservació del parc d'habitatge públic, un aspecte “molt positiu” d'aquesta regulació, assegura l'experta.
Tot i així, Goenaga adverteix que “l'Estat hauria de fer una intervenció mínima i no màxima”. Moltes comunitats autònomes, sobretot Catalunya, ja tenien la regulació en matèria d'habitatge. El fet d’introduir nous conceptes i obligacions crea un conflicte d’aplicació”.
"El govern vol millorar el parc urbà, però el que estan provocant és que anar-hi en contra", afegeix l'advocada. "El parc immobiliari espanyol és de petits propietaris; molts d’ells són vulnerables i depenen del cobrament d'aquest lloguer per subsistir", conclou.
