El límit als preus dels lloguers tornarà a 140 municipis de Catalunya, després de l'acord aconseguit entre la Generalitat i el Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana (MIHAU). A falta de la publicació de l'índex de preus de referència de lloguer per part del MIHAU al llarg del mes de febrer, aquestes localitats es podran declarar zones de mercat residencial tens segons l'estipulat a la llei d'habitatge, i les seves rendes podran estar congelades almenys tres anys (amb possibles pròrrogues anuals). Catalunya serà així la primera comunitat autònoma que apliqui el control de preus de la nova normativa estatal.
Gairebé dos anys després que el Tribunal Constitucional anul·lés la limitació dels preus dels arrendaments, inclosa a la llei catalana de lloguer, la Generalitat ultima la declaració de les 140 àrees de mercat residencial tensionat emparada a l'actual llei estatal d'habitatge.
Així ho ha anunciat la consellera de Territori de la Generalitat, Ester Capella, en una roda de premsa posterior a la trobada que ha mantingut amb Isabel Rodríguez, ministra d'Habitatge i Agenda Urbana a la seu del Ministeri a Madrid.
Durant la trobada, la ministra ha traslladat a la consellera que l'índex de preus de referència de lloguer està previst que es publiqui al llarg del mes de febrer, punt vital que faltava per a l'aplicació del control de preus als 140 municipis catalans.
Entre ells destaquen les capitals catalanes Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona i les principals poblacions de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, com l'Hospitalet de Llobregat, Terrassa, Badalona, Sabadell, Mataró o Santa Coloma de Gramenet, al costat de Reus.
"Per nosaltres, per al govern de Catalunya, per al Departament de Territori és una molt bona notícia, com ho és també per als ciutadans i ciutadanes de Catalunya, que la contenció de rendes sigui una realitat al mes de febrer", ha celebrat Capella.
La llei de contenció de rendes de la Generalitat de Catalunya ja va tirar endavant al Parlament, per la qual cosa un cop es posi en marxa l'Índex de preus al mes de febrer, i el MIHAU publiqui la resolució que reculli la relació de zones de mercat residencial tensionat, el preu dels lloguers als 140 municipis estaran limitats almenys tres anys.
Per part del ministeri d'habitatge s'han remés a una nota de premsa ia les declaracions de Rodríguez durant la trobada. "Avui l'habitatge és un problema transversal, de majories, i tots dos governs aspiren a atendre aquesta demanda", han destacat.
La tramitació d'aquest control de preus entre la Generalitat i el govern central s'ha allargat més del previst per al govern català, després que el mes de setembre passat, el ministeri que llavors tenia les polítiques d'habitatge, el MITMA, dirigit per Raquel Sánchez, demanés més documentació per tramitar aquesta declaració d'àrees tenses al mercat residencial, i on faltava una 'homologació' de l'índex de referència.
Tot i aquest acord assolit, la Generalitat Catalana va presentar, a instàncies del parlament català, un recurs d'inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional contra la llei d'habitatge per invasió de competències autonòmiques.
Després de conèixer-se els detalls de l'acord entre el govern i la Generalitat, Francisco Iñareta, portaveu d'idealista, ha explicat que “tot i que aquesta mesura ja era descomptada per tots els actors del mercat, no és una bona notícia, sobretot per aquelles famílies que necessitin llogar un habitatge a partir del mes que ve. Catalunya és precisament el lloc on aquestes receptes ja s'han provat i on els resultats han estat contraris als desitjats: caiguda significativa de l'oferta disponible i pujades de preus, tot i estar controlats. No hi ha cap lloc on el control de preus hagi resultat beneficiós per als ciutadans i a totes les ciutats on s'ha implantat les conseqüències han estat les mateixes: escassetat d'habitatges, enormes dificultats per a l'accés, criteris molt selectius per part dels propietaris i el naixement del mercat negre”.
Segons la seva opinió, aquest acord demostra també l'oportunitat perduda d'establir una interlocució fluida i profitosa amb tots els actors i experts del mercat per aturar el problema del lloguer basada en dades. Compartim que la situació del lloguer al nostre país és complicada, fet que fa més urgent l'aprovació de mesures que augmentin l'oferta en comptes de mantenir les que la segueixen drenant”.
En aquesta mateixa línia, David Caraballo, director general de Lloguer Segur, afirma que “aquest anunci ens fa entreveure conseqüències dramàtiques per al model d'accés a l'habitatge. Hem estat testimonis ja de la ineficiència de la utilització d’índexs per limitar el preu històricament. Ho hem vist a Gran Bretanya, a Berlín, a París i fa molt poc a Catalunya, concretament el 2020”.
I insisteix que “a tots els països on s'han pres aquest tipus de mesures, hi ha hagut efectes contraris als desitjats. No només no s'ha aconseguit regular el mercat del lloguer, sinó que s'ha constatat com una reducció de l'oferta i una intensificació de la demanda. A més, els preus s’han disparat com a conseqüència del desfasament entre la realitat del mercat i les rendes intervingudes”.