Tot i que per a molta gent comprar la primera ja és una odissea, encara es venen segones residències a Catalunya, a la costa i als llocs d'interior. Per a Leonardo Cromstedt, president d'AEFI (Associació Espanyola de Franquícies Immobiliàries), és clar que la comunitat compta amb mercats de segona residència molt diferents, per la qual cosa la recomanació dependrà fonamentalment de l'ús previst i del pressupost.
Per a qui busqui un habitatge amb una demanda consolidada, projecció internacional i més capacitat de revaloració, la Costa Brava encara és una de les destinacions més sòlides, segons l'expert.
Aquesta zona també és recomanada per Pablo Balea, director de vendes residencial de Savills Barcelona. "La Costa Brava encara és una de les destinacions més consolidades pel seu atractiu paisatgístic, oferta de lleure i bona connexió internacional. Localitats com Begur, Platja d'Aro, Sant Feliu de Guíxols o Cadaqués continuen despertant molt d'interès".
Per a pressupostos més ajustats, Cromstedt aconsella la Costa Daurada, que ofereix generalment un punt d'entrada més accessible, bones connexions amb Barcelona i una temporada d'utilització cada cop més àmplia.
La dada provincial reflecteix bé aquesta diferència. El juny del 2026, el preu mitjà se situava en 2.805 euros per metre quadrat a la província de Girona, davant de 1.880 euros a la província de Tarragona, en base a dades d'AEFI.
Per tant, "la diferència ronda el 49%, fet que permet entendre per què Tarragona, el Baix Penedès i determinats municipis de la Costa Daurada estan captant compradors que busquen segona residència sense assumir els preus d'entrada d'algunes zones de Girona", respon l'expert.
A Savills observen també una demanda creixent a zones del Maresme i de la Costa Daurada, especialment entre compradors que busquen un habitatge per gaudir durant tot l'any i no únicament a l'estiu.
Comarques d'interior
El president d'AEFI també aconsella prestar atenció al Pirineu Català i a les comarques interiors, especialment quan l'objectiu no sigui exclusivament gaudir de l'habitatge a l'estiu.
Segons l'expert, la segona residència s'ha deixat d'utilitzar només durant unes quantes setmanes a l'any: l'extensió del teletreball, la recerca de natura i l'interès per estades més llargues afavoreixen propietats que es poden gaudir durant les quatre estacions.
Tant el perfil de comprador com el mercat de segona residència han canviat. Cromstedt assenyala que abans la demanda es concentrava molt més a les destinacions costaneres tradicionals i amb un ús essencialment de vacances. Però ara, a segona residència, es busquen habitatges que es puguin utilitzar durant més mesos a l'any, amb connexió a Internet, espai per treballar-hi i accés a serveis permanents.
Els estrangers, grans compradors de segona residència
Les darreres dades del Col·legi de Registradors analitzats per Sonneil donen a conèixer que els Països Baixos torna a protagonitzar un dels moviments més destacats del trimestre en compradors de segona residència. Els compradors neerlandesos van fer 1.830 compravendes, un 20,2% més que el segon trimestre del 2025 i un 14,1% més que durant els tres primers mesos d'aquest any.
Els britànics van fer 1.843 operacions, només 13 més que els neerlandesos, i van registrar un creixement interanual pràcticament pla, del 0,7%. Segons l'estudi, Alemanya ocupa la posició següent entre els mercats de segona residència, amb 1.612 operacions i un creixement interanual del 3,8%. També avancen França, un 7,9%, i Polònia, un 7,8%.
Per a Andrés Pedrera, CEO de Sonneil, és positiu que les nacionalitats tradicionalment associades a la segona residència continuïn creixent a Espanya en un context de descens del mercat nacional.
