Un de cada cinc habitatges a la venda a Catalunya està subjecte al nou ITP que parteix de l'11 %

El passat 27 de juny van entrar en vigor a Catalunya els canvis a l'impost de transmissions patrimonials (ITP) que no només eleven fins al 20 % el tipus que han d'assumir els grans tenidors d'habitatges i els que adquireixin edificis residencials complets, sinó que també afecten les transaccions que duguin a terme els particulars si l'import de l'operació supera els 600.000 euros.

Actualment, i amb la tendència a l'alça generalitzada del preu de l'habitatge com a teló de fons, fins a una cinquena part de l'oferta residencial anunciada a Catalunya a idealista es veuria afectada pels nous tipus de l'ITP en cas que es venguessin per l'import que demanen els propietaris.

Fins ara, hi havia dos trams segons el valor de l'immoble: un 10 % per a immobles amb un valor inferior a 1 milió d'euros i un 11 % per a valors superiors, mentre que la nova tarifa incrementa la tributació de manera proporcional al valor de l'immoble. A partir de 600.000 euros, el tipus escala a l'11 % i augmenta de manera progressiva, amb un màxim del 13 % per a immobles d'1,5 milions d'euros en endavant. Una regla general de la qual s'escapen alguns col·lectius, com els joves de fins a 35 anys o les víctimes de la violència de gènere, per als quals hi ha un tipus reduït del 5 %.

Dels més de 90.000 anuncis d'habitatges en venda que hi havia actius al marketplace a tota la regió catalana divendres passat, data en què es va activar aquest increment fiscal, 17.402 eren de propietats amb un import que excedeix aquesta barrera de 600.000 euros, cosa que es tradueix en un 19,2 %.

La província de Barcelona és la que aglutina la major part (gairebé 10.200 anuncis actius); seguida de Girona (prop de 6.000), mentre que les províncies de Tarragona (946) i Lleida (284) tenen un volum inferior d'habitatges de segona mà afectats pels nous trams d'ITP.

Si mirem el pes sobre els seus respectius mercats immobiliaris, el cas més destacat és el de la província de Girona, on els immobles de més de 600.000 euros suposen un 27,7 % del total. Barcelona ocupa el segon lloc, amb un 20,6 % de la seva oferta d'habitatges de segona mà per sobre d'aquest import; mentre que tant a Tarragona com a Lleida, la proporció és molt inferior: menys d'un 7 % del total.

Per ciutats, destaca el cas de Barcelona, tant per volum d'anuncis d'habitatges a la venda per més de 600.000 euros com pel pes sobre el mercat local. En concret, a la capital catalana hi ha 4.200 anuncis que compleixen aquestes característiques, cosa que representa un 35 % del total. Per tant, un terç de les propietats residencials disponibles a idealista estaria subjecte a uns tipus d'ITP superiors als que s'aplicaven fins ara.

Tot i això, la pujada d'aquest impost a les compres d'habitatges de segona mà no sembla com un llast per a les transaccions entre particulars. Almenys, els experts consideren que, els que vulguin o necessitin adquirir un immoble, no ho veuran com un impediment, encara que l'operació sí que els obligarà a assumir una despesa més gran.

Convé tenir en compte que aquesta pujada impositiva no és fixa, sinó que segueix un esquema semblant a la retenció de l'IRPF: és a dir, només s'abona el tipus superior sobre la part del valor que entra en aquest tram. Per exemple, en un habitatge de 700.000 euros s'aplicaria un 10 % als primers 600.000 euros (60.000 euros) i un 11 % als 100.000 euros restants (11.000 euros), i per això la factura fiscal rondaria els 71.000 euros. I així successivament.

Per a un habitatge d'un milió d'euros, els primers 600.000 euros estarien sotmesos a un 10 % (60.000 euros), mentre que als 300.000 euros següents -fins a assolir els 900.000 euros- s'aplicaria un 11 % (33.000 euros) i als 100.000 euros restants, un 12 % (12.000 euros). Per tant, l'ITP en aquest cas seria de 105.000 euros, amb un tipus efectiu mitjà del 10,5 % sobre l'import de compravenda.