La Llei d'habitatge no funciona: es desplomen els nous contractes de lloguer a Catalunya

Les xifres oficials mostren, un trimestre més, que els límits als lloguers a Catalunya llasten les signatures de contractes d'arrendament i que les dades acaben matant els relats polítics que lloen una vegada i una altra l'efecte positiu dels límits a les rendes que permet la Llei d'habitatge en zones declarades tensionades. Aquesta postura xoca amb la realitat que ha viscut el mercat l'últim any, just quan es va començar a aplicar la normativa.

Segons l'última actualització estadística del Servei d'Estudis i Documentació d'Habitatge de la Generalitat de Catalunya, basada en les fiances dels lloguers dipositades a l'Institut Català del Sòl (Incasòl), el volum de nous contractes va tornar a minvar el primer trimestre del 2025 en el conjunt de la comunitat autònoma, en situar-se en 27.716 unitats, que contrasten amb les 27.722 comptabilitzades els últims tres mesos del 2024. 

Tot i que el descens és testimonial respecte als tres mesos anteriors (6 contractes menys), la lectura canvia en fer una comparativa interanual: entre el gener i el març de l'any passat, just quan van entrar en vigor oficialment els límits a les rendes als primers 140 municipis catalans que es van declarar zones residencials tensionades, es van comptabilitzar 34.503 contractes. Dit d'una altra manera: se n'han formalitzat exactament 6.787 menys que un any abans, cosa que dona una caiguda del 19,7 %.

Si mirem més enrere en la sèrie històrica, descobrim que es tracta de la pitjor dada trimestral des d'estiu del 2010, sense tenir en compte el segon trimestre del 2020, després de l'esclat de la pandèmia sanitària.

La tendència a la baixa es fa palès també quan analitzem el comportament de les 15 ciutats més importants de Catalunya per volum de població, que fins i tot registren una caiguda acumulada superior: en el seu cas, arriba al 21,1 %. Totes elles, sense excepció, registren actualment menys contractes que 12 mesos abans, amb el mercat immobiliari regional més gran al capdavant dels descensos.

I és que el nombre de contractes a Barcelona s'ha situat en 7.615 unitats els tres primers mesos del 2025, 2.210 menys que el primer trimestre de l'exercici passat.

L'Hospitalet de Llobregat i Terrassa són les localitats grans següents on més han baixat les noves firmes de lloguers en termes bruts (408 i 300 unitats menys en un any, respectivament), seguides de Sabadell (-183), Santa Coloma de Gramenet (-127), Girona (-126), Reus (-108), Sant Cugat del Vallès (-103) i Tarragona (-101). 

Ja amb caigudes inferiors al centenar d'unitats en els darrers 12 mesos, hi ha Badalona (-74), Rubí (-58), Sant Boi de Llobregat (-49), Mataró (-45), Lleida (-36) i Cornellà de Llobregat (-14). 

En el conjunt de les 15 localitats catalanes més grans, la caiguda dels contractes de lloguer des que es van imposar els límits de rendes s'acosta a les 4.000 unitats.

En termes percentuals, l'Hospitalet de Llobregat i Terrassa són les dues grans urbs catalanes on s'han contret més les signatures de nous contractes d'arrendament: un 31,2 i un 29,4 %, respectivament.

Santa Coloma de Gramenet (-25,8 %), Sant Cugat del Vallès (-24,8 %) i Barcelona (-22,5 %) completen el top 5 de descensos. Altres ciutats on els contractes formalitzats cauen més que al conjunt del mercat català són Reus i Sabadell.

Mentrestant, Sant Boi de Llobregat es queda en línia amb la mitjana (-19,7 %) i set grans ciutats més registren uns números vermells inferiors: Rubí, Girona, Tarragona, Badalona, Mataró, Lleida i Cornellà de Llobregat. Les quatre últimes són les úniques amb baixades d'un sol dígit.

La caiguda de rendes no és uniforme

Les dades del Servei d'Estudis i Documentació d'Habitatge de la Generalitat també mostren una caiguda de les rendes al conjunt de la regió. El primer trimestre de l'any, el lloguer estipulat als contractes s'ha situat en 828,23 euros, per sota dels 840,32 euros de l'últim trimestre del 2024 i dels 868,85 euros registrats un any abans. Així, la caiguda interanual ronda el 4,7 %.

Ara bé, la tendència no és uniforme com passa amb el descens de les firmes de nous contractes. Mentre que a ciutats com Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Reus i Santa Coloma de Gramenet han registrat caigudes interanuals de les rendes, a d'altres com Badalona el preu pràcticament no s'ha mogut, i a Girona, Cornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat o Mataró, per exemple, s'ha incrementat respecte al primer trimestre de l'any passat.

S'allarguen els contractes i el lloguer temporal es dispara

Dimarts passat, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat, Sílvia Paneque, va fer una valoració de les noves dades trimestrals de l'Incasòl durant la roda de premsa posterior al Consell Executiu del Govern i va centrar l'atenció en l'augment dels contractes de lloguer que hi ha vigents a Catalunya, més que en les noves rúbriques, gràcies al fet que "una gran part dels contractes en vigència s'allarguen, la qual cosa es tradueix en la reducció dels contractes extingits i, per tant, en una major estabilització de la situació de lloguer", va emfatitzar la consellera. Un argument que, no obstant això, ve a confirmar que l'oferta residencial en arrendament no creix.

Durant la seva intervenció, també va posar sobre la taula que el lloguer de temporada segueix creixent amb molta intensitat a la regió. Només entre el gener i el març, s'han comptat 3.417 contractes d'aquesta tipologia a l'autonomia, cosa que dona un increment interanual del 52 % i representa l'11 % de tots els contractes d'arrendament signats el primer trimestre, davant del 6,1 % que van representar l'any passat.