Catalunya continua amb la limitació de preus al lloguer d'habitatges. A Barcelona, zona tensionada, la regulació de lloguers i la supressió dels lloguers turístics són la base de l'Ajuntament de la ciutat. Al programa Cafè d'Idees de RTVE, l'alcalde Jaume Collboni va ser clar: “Els límits del preu dels lloguers a la ciutat han funcionat, s'ha acabat la ganga”.
I tal com va dir al Senat, va tornar a repetir al programa que, des de l'aplicació de la Llei d'Habitatge hi ha 1.551 contractes de lloguer més, “el nombre de contractes de lloguers vigents avui a Barcelona és de 1.500 més que a l'inici de la regulació, una altra cosa és que hagin passat al lloguer temporada, entre d'altres”.
També va destacar que, el novembre del 2028, la ciutat no donarà més llicències de pisos turístics, pels quals “els que estiguin fent compra especulativa, especialment estrangers, ja no serà possible”.
"No són solucions als problemes actuals d'accés a l'habitatge"
Tot i les paraules de Collboni, les principals Associacions de Propietaris esmenten que l'oferta d'immobles s'ha reduït a la ciutat per les regulacions.
"És un pegat que ataca el símptoma (el preu) però no la malaltia (la manca d'oferta). En limitar el preu d'un bé escàs, l'únic que aconsegueixes és que el procés de selecció d'inquilins sigui molt més sever i excloent, deixant fora precisament els col·lectius que més ajuda necessiten, com ara joves o famílies amb rendes mitjanes-baixes", en paraules de Germán Rabellino, Head of Marketing de Wolo.
Ignasi Roselló, membre de la Junta Directiva de FIABCI España, pensa que els resultats seran ineficaços. Per exemple, "l'eliminació dels pisos turístics n'és una mostra. Les 11.000 llicències turístiques representen un ínfim 0,01 % del total d'habitatges a Barcelona ciutat (668.790), per la qual cosa és impossible que tingui cap efecte al mercat immobiliari, com pretén l'alcalde", destaca.
De fet, l'expert creu que, si es retiren les llicències, la gran majoria d'aquests habitatges es vendran, no es llogaran, i no ampliaran l'oferta. "És una mesura per recolzar el sector hoteler més que per millorar el tema de l'habitatge".
Roselló parla de la construcció d'habitatge públic, que "té un panorama molt poc encoratjador, malgrat les propostes oficials. No hi ha sòl públic adequat allà on hi ha feina, ni l'Administració vol posar els recursos per construir-les com a altres països, sinó que pretén que ho facin els constructors particulars", alerta. Opina que és una altra proposta que es llança per millorar la imatge política però que no avançarà, “massa obstacles”.
Solucions i noves propostes
Quines haurien de ser les solucions per a l'accés a l'habitatge a Catalunya, doncs? Els experts opinen sobre l'augment d'habitatges públics. Miguel Ángel Gómez Huecas, president de les patronals immobiliàries FADEI (Espanya) i AMADEI (Comunitat de Madrid), destaca que la regulació no s'hauria de considerar una solució estructural, sinó una mesura conjuntural que només pot ser eficaç si s'acompanya d'increment sostingut del parc públic i assequible, seguretat jurídica per a propietaris i inversors i polítiques actives de generació de sòl i habitatge.
A més, proposa un model híbrid, basat en un increment real de l'oferta (pública i privada), mesures socials focalitzades i temporals, estabilitat normativa i seguretat jurídica, i col·laboració publicoprivada com a eix central.
Per a Wolo, la solució passa per fomentar la confiança, no per la imposició. Així estableixen garanties jurídiques, "si l'administració garantís al propietari el cobrament de la renda i una recuperació ràpida de l'immoble davant d'incidents, l'estoc d'habitatges disponibles es multiplicaria immediatament".
Aposten per un Model Viena (habitatge públic): "Barcelona necessita inversió real en parc públic. A Viena, el 43% dels habitatges són públics o cooperatius; això és el que baixa els preus de forma natural i sostenible".
També creu que és important treure pressió del centre. "Si fomentem el teletreball i millorem les connexions amb l'àrea metropolitana (on els preus són fins a un 40% inferiors), la demanda s'equilibrarà per si sola".
