El grup Gloval ha publicat el Baròmetre del Mercat Residencial corresponent al quart trimestre del 2025 que analitza l'evolució del valor de l'habitatge a les àrees metropolitanes de Madrid i Barcelona. Com a conclusions, l'informe posa de manifest que Barcelona registra, al tancament del desembre, un preu mitjà del metre quadrat de 4.599 €, fet que suposa un increment del 14,5% respecte del mateix període de l'any anterior i un creixement de l'1,5% en comparació del trimestre previ.
Pujades a l'Àrea Metropolitana de Barcelona
Alhora, les zones veïnes de la capital catalana també pugen els preus, i el valor mitjà de l'àrea metropolitana de Barcelona arriba als 3.067 €/m², amb una pujada interanual del 10,6% i una variació trimestral del 3,4%.
Quines zones pugen el preu de l'habitatge el 2025?
Segons Karina Katrib, directora de Gloval Analytics, l'any passat el municipi de Barcelona manté també un creixement anual de dos dígits amb un increment de l'11,6%, per a un valor unitari mitjà el 2025 de 4.413 €/m², davant els 3.953 €/m² de l'any 2024.
En paral·lel, la seva àrea d'influència també té una variació positiva del +8,0%, amb valors unitaris mitjans per al 2025 de 2.927 €/m² en comparació del 2024, quan eren de 2.711 €/m².
Tots els municipis de l'àrea metropolitana tenen pujades positives, i els municipis amb millor comportament han estat Esplugues de Llobregat, Badalona i Sant Adrià de Besòs.
Les pujades interanuals més importants, a més de la mateixa capital catalana, es registren a Badalona (18,1%), Sant Adrià de Besòs (17,2%) i Santa Coloma de Gramenet (16,3%), juntament amb avenços rellevants a l'Hospitalet de Llobregat (12,0%) i Esplugues de Llobregat (+13,5%).
"La demanda continua molt per sobre de l'oferta disponible, fet que explica la persistència del creixement dels preus, especialment a la capital catalana", segons Katrib.
Analitzant els preus absoluts, aquest informe dóna a conèixer que són les poblacions de Sant Cugat del Vallès (4.667 €/m²) i Sant Just Desvern (4.254 €/m²) les que es mantenen amb més valor de l'àrea metropolitana, seguides per Esplugues de Llobregat (3.859 €/m²) i Sant Joan Despí.
Els valors més continguts s'observen a Montcada i Reixac (2.171 €/m²) i, dins de la corona metropolitana, a municipis com Santa Coloma de Gramenet (2.341 €/m²) i Badalona (2.647 €/m²), tot i que tots ells amb evolucions positives respecte de l'any anterior.
Pujades més lentes de preus el 2026
Avançant les previsions per al 2026, l'experta de Gloval apunta a una continuïtat de les pujades, encara que a un ritme previsiblement més moderat que l'observat el 2025.
"Preveiem que el preu de l'habitatge a Barcelona continuï creixent, encara que a un ritme més lent, en un rang entre un 5,7% i un 8,5%, amb una estimació mitjana del 7,1%", destaca.
A l'espera que es pugui valorar totalment l'impacte de la guerra en els tipus d'interès i l'economia global, "tot sembla indicar que ja als mesos de gener i febrer el mercat immobiliari havia entrat en una fase de treva. Les compravendes comencen a donar senyals d'estabilització. S'esperen doncs pujades més prudents, menys transaccions, més tensió dels costos amb preus que continuaran pujant, encara que a un ritme menys intens”, continua.
L'experta creu que el més probable el 2026 és un mercat immobiliari més selectiu i prudent.
Quan baixarà el preu de l'habitatge a Barcelona?
Karina Katrib respon que hi ha una sèrie de factors que impulsen que els preus de l'habitatge continuïn creixent a Barcelona.
El principal és un desequilibri estructural entre una demanda sostinguda i una insuficient oferta. "Hi ha un dèficit acumulat d'oferta que es nota més a mercats dinàmics com Barcelona capital", comenta.
La producció d'habitatge està per sota de les necessitats derivades de la creació de llars, creixement demogràfic, fluxos migratoris i concentració de la població a les grans àrees urbanes.
A l'oferta, en canvi, persisteix l'escassetat de sòl finalista. "A aquest desequilibri s'hi suma un factor clau: l'increment dels costos de construcció derivats de la manca de mà d'obra qualificada i de l'encariment de les primeres matèries. Aquest fenomen limita la possibilitat d'ajustos a la baixa", remarca l'experta.
El més destacat
