Un estudi d'idealista analitza que totes les capitals espanyoles tenen preus superiors del lloguer de l'habitatge respecte al febrer de l'any passat, amb l'única excepció de Barcelona (-1,2%). Tot i el descens de les seves rendes, Barcelona continua sent la capital amb els lloguers més cars amb un preu de 23,4 euros/m2, seguida per Madrid (23,3 euros/m2) i Sant Sebastià (19 euros/m2).
Cal destacar també que la Comunitat de Madrid (21,3 euros/m2) es manté com la província més cara per a llogar un habitatge a Espanya, seguida de Barcelona (19,8 euros/m2). Mentre que la Comunitat de Madrid (21,3 euros/m2), les Illes Balears (19,5 euros/m2) i Catalunya (18,2 euros/m2), són les regions amb el preu més car.
Leonardo Cromstedt, president d'AEFI, Associació Espanyola de Franquícies Immobiliàries, remarca que les pujades de preus de l'habitatge a Barcelona no semblen haver assolit un “sostre” en termes absoluts, però sí que s'aprecia una moderació en el ritme de creixement després de diversos anys de fortes pujades.
En concret, al mercat de lloguer, l'expert preveu que la pressió encara serà elevada a causa de l'escassetat estructural d'oferta. Tot i això, s'espera que les pujades siguin més selectives i menys generalitzades que en anys anteriors.
Les últimes dades situen el preu mitjà del lloguer a Barcelona en nivells molt alts, al voltant dels 19 €/m² el 2026, fet que reflecteix que un mercat molt tensionat, encara que una mica per sota de Madrid.
Previsions de la pujada de preus de la vivenda a Barcelona
Encara queda molt any per endavant. Analitzant les previsions de preu per a la meitat d'aquest 2026, Cromstedt creu que l'escenari més raonable és que continuï encarint-se el mercat, però amb menys intensitat que el 2024 i el 2025.
“En compravenda, la demanda solvent seguirà sostenint preus a les zones més demandades, mentre que a la perifèria i en municipis més assequibles hi pot haver més estabilitat”, respon.
I en matèria de lloguer, el factor clau continua sent el mateix: la manca d'oferta disponible. Mentre aquesta situació no canviï gaire, l'expert opina que els preus tendiran a pujar, encara que de manera més selectiva, especialment en producte d'entrada i en habitatges reformats o bé connectats.
Tot i així, "no veiem un escenari dʻincrements indiscriminats, sinó més aviat de pujades segmentades segons ubicació, estat de lʻimmoble i capacitat de pagament del mercat", respon.
Les previsions per al 2026, segons AEFI, apunten a un creixement més contingut, en un rang més moderat que en etapes anteriors, en una forquilla aproximada, a la capital, del 2% al 5% en compravenda, amb un comportament especialment sòlid a zones prime i amb possibles diferències per districte i tipologia.
En lloguer, l'evolució pot ser una mica més volàtil, però la referència del mercat apunta a una estabilitat amb lleugers augments o fins i tot ajustaments, segons la zona. "Crec que el més raonable seria parlar de moviments d'un sol dígit baixos o mitjans, no de repunts molt bruscos, tret d'àrees concretes amb forta pressió de demanda", segons Leonardo Cromstedt.
Les zones més econòmiques per comprar habitatge a Catalunya
Leonardo Cromstedt apunta que a Barcelona les opcions més assequibles es concentren principalment al nord. Districtes com Nou Barris continuen liderant el rànquing de preus baixos, amb barris com Verdum, La Prosperitat o La Trinitat Nova oferint valors molt per sota de la mitjana de la ciutat.
També hi ha oportunitats a Sant Andreu, especialment a zones com La Trinitat Vella o Baró de Viver, així com a parts d'Horta-Guinardó, on encara és possible trobar habitatges a preus més continguts, sobretot si requereixen reforma. “En aquests casos, no és estrany veure diferències entre un 30% i un 50% respecte a districtes cèntrics com l'Eixample o Sarrià-Sant Gervasi”, assevera.
Quan se surt de la capital, el ventall d'opcions s'amplia considerablement. A la província de Barcelona destaquen ciutats com Terrassa i Sabadell, que combinen un bon nivell de serveis amb preus més accessibles, així com d'altres com Manresa o Igualada, on el cost d'entrada encara és més baix.
