El ple del Tribunal Constitucional ha tornat a desestimar per sisena vegada un recurs d'inconstitucionalitat interposat contra la Llei d'habitatge. Aquesta vegada, l'òrgan judicial ha rebutjat les apel·lacions presentades per la Generalitat de Catalunya, perquè considera que no priva de capacitat de decisió les comunitats autònomes.
Segueix idealista/news al canal de Whatsapp
Segons informa el TC en un comunicat, la sentència aborda la impugnació dels preceptes de la Llei 12/2023 relatius a l'activitat planificadora de l'Estat en matèria de subvencions d'habitatge (en concret, els articles 12, 18, 23 i 24 d'aquesta Llei) i determina que el legislador estatal té competències per definir els objectius prioritaris que seran objecte de finançament estatal, però que això no impedeix que les comunitats estableixin els seus objectius i prioritats en configurar les polítiques d'habitatge.
També pren en consideració que aprovar els plans estatals necessita la participació de les autonomies, a través de la Conferència Sectorial d'Habitatge i Sòl.
El Constitucional descarta que l'Estat hagi "incorregut en una extralimitació a l'exercici de la seva competència". També ha recalcat que aquesta llei "no ha previst expressament la territorialització dels fons dels plans estatals d'habitatge, rehabilitació, regeneració i renovació urbana i rural".
La sentència recorda que "aquesta territorialització es pot dur a terme mitjançant l'aprovació de normes posteriors o de convenis de col·laboració". El document sosté que el Govern central té "atribuïdes competències per definir els fins i objectius prioritaris que seran objecte de finançament estatal", cosa que "no impedeix a les comunitats autònomes a establir els seus propis objectius i prioritats en configurar les seves polítiques d'habitatge". A més, recorda que els Executius regionals són presents en el desenvolupament dels plans estatals.
Finalment, el recurs interposat per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Junts per Catalunya el setembre del 2023 contra la Llei d'habitatge estatal, a la qual ells mateixos van votar a favor al Congrés dels Diputats, ha estat declinat malgrat la postura dels partits independentistes, que al·leguen invasió de competències autonòmiques en aquesta matèria.
La sisena sentència a favor de la Llei d'habitatge
Aquesta sentència és la sisena emesa pel Tribunal a favor de la Llei d'habitatge, que el mes de maig passat va complir tres anys des de la seva entrada en vigor.
Tot i les discrepàncies del Partit Popular, que governa a la majoria de les autonomies del país —entitats sobres les que recauen les competències en matèria d'habitatge—, el Constitucional ha emès cinc sentències a favor.
Recurs d'Andalusia
El TC va avalar la major part de la Llei d'habitatge davant del recurs de la Junta d'Andalusia, tot i que va estimar parcialment alguns punts relacionats amb la invasió de competències autonòmiques en matèria d'habitatge protegit, el parc públic d'habitatges i la informació que han d'aportar les forquilles.
Recurs del Partit Popular
El TC va estimar parcialment el recurs del Partit Popular i va anul·lar els preceptes que fixaven requisits d'admissió a tràmit de demandes per recuperar l'habitatge o per iniciar la via de constrenyiment cap a la subhasta. Tot i això, ha donat suport al límit als lloguers en zones tensionades en apreciar un equilibri raonable entre els mitjans emprats i la finalitat perseguida.
Recurs de les Balears
El Tribunal també va desestimar el recurs presentat pel Govern de l'arxipèlag, que també va al·legar invasió de competències autonòmiques. A més, la sentència va avalar els tres preceptes qüestionats: la construcció d'habitatge públic com a ús compatible del sòl dotacional i obtenir sòl per destinar-lo a habitatge social, que les comunitats autònomes subministrin a l'Estat informació sobre els programes d'accés a l'habitatge, i, finalment, va avalar determinats requisits d'admissió de les demandes per recuperar la possessió de l'habitatge.
Recurs de la Comunitat de Madrid
El TC va desestimar el recurs del Govern d'Ayuso perquè considera que l'Estat té competències per regular els aspectes qüestionats. La resolució va afirmar que l'Estat pot definir l'habitatge com a dret subjectiu i qui en són els titulars, per garantir la igualtat en el seu exercici a tot el país. A més, ha assenyalat que també pot estendre aquest dret a ciutadans estrangers, dins de les competències per regular l'estatut jurídic dels estrangers i les condicions d'igualtat.
Recurs de Catalunya
Finalment, i fa relativament poc, van desestimar un altre recurs del Parlament de Catalunya on va concloure que la llei compleix els objectius comuns que han de guiar l'actuació dels poders públics en habitatge. Així mateix, va concloure que aquestes decisions de l'Estat no impedeixen que cada comunitat autònoma fixi objectius propis i addicionals a les seves polítiques residencials.
