El Constitucional rebutja el recurs de les Balears contra la Llei estatal d'habitatge

El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha desestimat el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel Govern balear contra determinats articles de la Llei estatal d'habitatge aprovada el 2023 que considerava que envaïen competències autonòmiques. Es tracta de la tercera sentència sobre aquesta norma i avala els tres preceptes qüestionats: la construcció d'habitatge públic com a ús compatible del sòl dotacional i obtenir sòl per destinar-lo a habitatge social; que les comunitats autònomes subministrin a l'Estat informació sobre els programes d'accés a l'habitatge, i, finalment, avala determinats requisits d'admissió de les demandes per recuperar la possessió de l'habitatge.

Les altres dues sentències del Constitucional que avala la Llei d'habitatge són una que estimava el recurs d'inconstitucionalitat interposat pel Govern d'Andalusia, però que avalava gran part d'aquesta normativa, i l'altra sentència és la que també estimava parcialment el recurs promogut per més de 50 diputats del PP contra determinats preceptes de la Llei d'habitatge.

La sentència, de la qual ha estat ponent la magistrada Laura Díez Bueso, té quatre vots particulars dels magistrats Ricardo Enríquez Sancho, Enrique Arnaldo Alcubilla, Concepción Espejel Jorquera i José María Macías Castaño.

Els arguments del Constitucional per avalar els preceptes qüestionats pel Govern balear són els següents:

a) En primer lloc, la sentència aborda la impugnació de l'art. 15.1 a) de la Llei 12/2023, en virtut de la qual s'habilita els instruments d'ordenació territorial i urbanística a (i) establir la construcció d'habitatge dotacional públic com un ús compatible del sòl dotacional i (ii) a obtenir sòl, amb càrrec a les actuacions de transformació urbanística, per a destinar-lo a habitatge social o dotacional, en els termes que estableixi la legislació d'ordenació territorial i urbanística.

La sentència considera que aquest precepte està emparat per l'art. 149.1.13 CE que atribueix a l'Estat competència sobre les "bases i la coordinació de la planificació general de l'activitat econòmica". Així, el TC constata que es tracta d'una regulació que persegueix l'objectiu d'incrementar l'oferta d'habitatge social o dotacional a través del foment de la construcció d'habitatges públics i que aquest objectiu s'articula a través d'unes directrius o criteris d'ordenació del sector de la construcció d'habitatge que, en cas d'activar-se, tindrien una repercussió significativa sobre l'activitat econòmica general. A més, la legislació estatal no deixa buides de contingut les competències autonòmiques sobre ordenació del territori, urbanisme i habitatge, ja que el legislador autonòmic continua disposant d'un marge ampli de maniobra per configurar el model d'urbanisme de la comunitat autònoma.

b) D'altra banda, es desestima la queixa adreçada contra l'art. 35, que estableix el deure de les comunitats autònomes de subministrar a l'Estat determinada informació en relació amb els programes d'accés a l'habitatge. Aquesta previsió es considera constitucional, ja que es tracta d'informació sobre polítiques públiques en matèria d'habitatge que l'Estat està obligat a publicar anualment i de la qual necessita disposar per al millor exercici de la seva competència sobre l'ordenació general de l'economia (art. 149.1.13 CE). Aquest deure d'informació, a més, s'incardina en el marc de les relacions de col·laboració entre l'Estat i les comunitats autònomes.

c) També es declara la constitucionalitat de la nova redacció donada als apartats a) i b) de l'art. 439.6 de la Llei d'enjudiciament civil (LEC), que estableixen determinats requisits d'admissió de les demandes de recuperació possessòria.

En primer lloc, la sentència considera que es tracta d'una norma de naturalesa processal, dictada per l'Estat en l'exercici de la seva competència exclusiva sobre legislació processal (art. 149.1.6 CE).

En segon lloc, es descarta que aquesta previsió vulneri el dret a la tutela judicial efectiva (art. 24.1 CE). La sentència considera que, en aquest tipus de procediments, no constitueixen obstacles que impedeixin o dificultin de manera desproporcionada l'accés a la jurisdicció exigir al demandant que indiqui si l'immoble litigiós constitueix l'habitatge habitual de la persona ocupant i que aporti certificació del Registre de la Propietat si no té la condició de gran tenidor.

d) Finalment, es desestima la queixa adreçada contra l'art. 441.5 de la LEC, que obliga l'òrgan judicial a realitzar una sèrie de comunicacions a l'administració competent en matèria d'habitatge i assistència social, en els processos de recuperació possessòria.