En un estat autonòmic, hi ha diferències substancials en tributs i fiscalitat a l'hora de pagar l'herència d'un habitatge. A Catalunya, com a norma general, se solen pagar tributs més alts que a d'altres comunitats. Què se sol pagar en heretar? Hi ha deduccions, quines?
En línies generals, quan una persona hereta un habitatge situat a Catalunya, els principals costos fiscals són l'impost sobre successions i donacions (ISD) i la plusvàlua municipal (impost sobre l'increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana). A més, una vegada acceptada l'herència, l'immoble passarà a generar els tributs periòdics habituals, com ara l'IBI.
Segons Ana Busquets, advocada i sòcia de Busquets Law & Finance, l'import a pagar dependrà de diversos factors, especialment del valor de l'habitatge, del grau de parentiu entre hereu i mort, de si es tractava de l'habitatge habitual del causant i de la normativa municipal aplicable.
A la comunitat, l'impost sobre successions "es merita en el moment de la mort i la base imposable es calcula prenent com a referència, amb caràcter general, el valor de referència cadastral de l'immoble en aquesta data", relata l'experta.
Cal tenir en compte que, tal com exposa Abel Marín, del despatx Marín y Mateo Abogados, la plusvàlua municipal es paga a l'ajuntament per cada immoble urbà heretat, a més de l'impost de successions. Són tributs diferents i el termini és el mateix: sis mesos.
Altres pagaments a fer front
L'advocada Ana Busquets també avança que, un cop heretat l'immoble, el nou titular haurà d'assumir els tributs periòdics associats a la propietat, com l'IBI, que es merita l'1 de gener de cada any i correspon a qui en sigui titular. I Abel Marín assenyala les despeses de notaria, registre i gestió. "Heretar un habitatge té un cost d'entrada. Per això la primera regla és senzilla: calcular abans d'acceptar".
Avantatges fiscals en heretar habitatge a Catalunya
Abel Marín explica que un fill que hereta habitatge a Catalunya té una reducció de 100.000 euros, i si hereta l'habitatge habitual del pare o de la mare, un 95% del valor d'aquesta casa queda fora de l'impost, amb un límit de 500.000 euros.
Ara bé, "a canvi, hi ha una condició: conservar l'habitatge cinc anys. Si el vens abans -llevat que reinverteixis en el teu propi habitatge habitual-, tornes el que t'has estalviat. Amb interessos, és clar", assegura.
Els experts també especifiquen la bonificació sobre la quota: el cònjuge en té el 99%, però "els fills més grans de 21 anys, no: la seva bonificació comença al 60% i baixa com més gran és l'herència".
Jorge Fernández, advocat i soci d'AF Legis, expert en successions, afegeix que hi ha una reducció per ser fill menor de 21 anys de 100.000 euros més 12.000 euros per cada any que sigui menor de 21 anys, amb un límit total de 196.000 euros. Per als fills de 21 anys o més, la reducció és de 100.000 euros igual que per als cònjuges.
Fernández exposa un exemple: quan un habitatge habitual, amb un valor de mercat de 300.000 euros, és heretat per un fill de 25 anys, cal afegir el valor de l'aixovar que es presumeix en un 3%. Parlariem doncs d'un valor total de l'herència de 309.000 euros. "S'aplicaria la reducció de 100.000 euros per parentiu. S'aplicaria respecte de l'habitatge una reducció del 95% amb la qual cosa quedaria en 15.000 euros el valor de l'habitatge, de manera que 15.000 euros + 9.000 euros: 24.000 euros seria la base imposable, si apliquem la reducció".
Pel que fa a la plusvàlua municipal, Ana Busquets apunta que alguns ajuntaments contemplen bonificacions de fins al 95% quan els beneficiaris són descendents, ascendents o el cònjuge, “encara que sempre dependrà de l'ordenança municipal aplicable”.
“Declarar per sota surt car”
Marín avisa que el valor que declares no és lliure. Hisenda té el seu propi valor de referència per a cada immoble, tant de transmissió a efectes d'impost de successions i donacions, "com del valor del sòl a efectes de plusvàlua municipal, i pot comprovar el que posis a l'escriptura. Declarar per sota surt car: liquidació complementària i interessos".
Alhora, l'advocat remarca les diferències de tributs a les diferents comunitats: Catalunya no és, fiscalment parlant, la més amable: “el mateix pis, heretat pel mateix fill, costa menys a Madrid que a Barcelona”, puntualitza.
El més destacat
